Delerats
per conèixer la majoria del romànic del territori de Montmajor en aquesta
ocasió visitàvem aquesta església davant mateix de l’antiga casa Hospital,
actualment anomenada Cal Bisbe, i prop de la riera de l’Hospital.
Situada
dins l’antic terme del castell de Montmajor i molt prop de l’antic camí ral que
anava de Berga a Cardona no arribà mai a ser església parroquial. Almenys no és
esmentada com a tal en la visita efectuada al deganat de Berga de l’any 1312.
En
època medieval ja devia ser sufragània de Sant Sadurní de Montmajor i, ja al
segle XIV, de Sant Martí de Correà. Car l’any 1337 consta que el rector de
Correà estava obligat a celebrar-hi missa quatre vegades a l’any.
L’església
fou construïda en les terres que marcaven el límit entre el comtat de Berga i
el d’Urgell, més concretament, amb el sector meridional de la vall de Lord. Per
la seva situació passà a formar part de la batllia de Cardona.
Al
segle XVII tenia cura de l’església les cases veïnes. Al segle XVIII no és
esmentada en el llistat d’esglésies parroquials o sufragànies que formaven part
del bisbat de Solsona. La qual cosa fa pensar que quedà sense culte i
abandonada.
L’església
se Sant Salvador és un petit edifici d’una nau rematada a llevant per un absis
semicircular. La volta, que possiblement era de mig punt, és avui totalment
esfondrada. Resten dempeus, totes les parets i l’absis.
Oberta al mur de migdia encara conserva la porta
d’entrada al temple, molt simple, que és coberta amb un arc de mig punt fet amb
dovelles.
L’aparell
de l’edifici és força regular, llevat del que presenta el mur de tramuntana que
sembla haver estat reformat. A l’interior de l’absis és visible un aparell ben
agençat, a bases de carreus grossos i rectangulars, disposats en filades força
regulars.
Al
centre de l’absis pot observar-se una finestra d’una sola esqueixada, coberta
amb un arc de mig punt.
Totes
les pedres de l’edifici han estat
lligades amb argamassa. En el mur de migdia, que és que presenta uns blocs més
grossos hi ha una espitllera.
Tot
el que antecedeix porta a creure que es tracta d’una construcció de la segona
meitat del segle XII.
Ens
cridà l’atenció que comparant la fotografia de Catalunya Romànica de fa 30 anys
l’edifici conservi encara la mateixa aparença. L’interior és ple de plantes. El
mur de tramuntana no és pot veure degut als boixos que pràcticament l’oculten.
Meravellós
és que sense teulada i abandonat de la mà de l’home, potser està protegit per
la mà de Déu, conservi la seva presència en el món.
Roman
dempeus malgrat els aproximadament 900 anys de la seva construcció i abandonada
des d’altres 300 anys.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.