tag:blogger.com,1999:blog-57660879820752077112024-03-07T02:37:51.578+01:00TRIBUNA BERGUEDANA...aleshores, quan davant de les seves mans només va quedar el tros de fusta amb el nom del navili es van entristir i es van dir: podriem iniciar, aprofitant el nom mític, una nova singladura. Van decidir que el nou projecte es digués Tribuna Berguedana. Les ones internàutiques veient l'esforç humà per sobreviure van bufar fort damunt la tendre nau peró aquesta ressistia per la tossudesa dels tripulants... M.P.M.Miquel Pujol Murhttp://www.blogger.com/profile/15489494909049660985noreply@blogger.comBlogger1863125tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-7228944560191495002024-02-28T19:37:00.001+01:002024-02-28T19:42:47.152+01:00LA VIDA EN UN ESBORRANY<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">“No
facis un esborrany de la teva vida, que potser<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>no tindràs temps de passar-lo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a
net.”<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">La Julia estava atrafegada mirant un
munt de papers. , llibretes, notes factures... sense saber massa bé <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que és el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que buscava . Regirava calaixos i prestatges
del despatx de l’Albert, que feia tres mesos que havia mort sobtadament . <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Cansada ho deixa tot, fa un repòs mentre resta
pensativa. Li costava d’entendre com un home tant emprenedor, empresari,
negociant com ell tenia aquell desori de papers . El seu fill l’hi havia dit
que ho deixés que ja se’n cuidaria ell, però ni cas, ahir va parlar amb la
secretari de l’última empresa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i li va
dir que ella ho tenia tot correcte, l’empresa de neteja està al dia, a més obté
bons beneficis. Llavors ella va <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>preguntar-li<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>-dons com podia ser <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquells papers
del banc , d’una colla de rebuts retornats d’una hipoteca, que feia tres mesos
que no es pagaven, la noia no en sabia res i va dir que serien d’alguna altre
assumpte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">El Vicenç com no li agradava massa
estudiar va entrar a treballar a l’Empresa de neteja del seu pare, aviat va
estar al cap d’un conjunt de persones que es repartien per netejar diferents
llocs de la ciutat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tant locals,
com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>botigues o empreses, també <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>particulars; aviat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>van congeniar amb la Núria, amb qui compartien
el lloc i alguna altre cosa. Els dos dirigien l’empresa , el pare feia temps
que estava començant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>altre negoci, del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que no els volia dir res fins que ho tingués
tot lligat. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Encara recordo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el que li vaig<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dir l’última vegada que van parlar, pocs dies
abans que morís, “No facis un esborrany de la teva vida , que potser no tindràs
temps de passar-lo a net “. Va, bajanades –l va respondre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">El Vicenç ara estava preocupat en
esbrinar que era el que estava intentant els seu pare, en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quina mena de negoci s’hauria ficat , <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quina hipoteca hauria fet, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hi. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’on hauria tret els diners que ara li
retornessin els rebuts, no volia preocupar a la seva mare , però ell estava
capficat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">Havia concertat un cita amb el director
del banc, per aquell dijous, per veure si en podia treure l’entrellat , ja que
els que atenien als clients no li podien<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>donar respostes, en deien secret professional. Del director en va poder
treure alguna cosa més.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’hipoteca li
havien concedit per la compra d’un apartament a Barcelona, aquest
apartament<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estava a nom de dues
persones: el seu pare i una altre persona. Hi havia un compte en comú, d’on en
sortia la paga de l’hipoteca,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de sobte
el compte el comte es va buidar de cop i no s’ha pagat més . El Vicenç <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va demanar , com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a legítim successor del seu pare el nom de
l’altre soci de l’apartament i la direcció del immoble.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El director es resistia a donar-li aquestes
dades , però finalment vetllant pel seus interessos va accedir. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">Està davant de l’apartament, el nom com
ja sospitava era el d’una dona, es va presentar allà per sorpresa, va dir que
era un representant del banc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i era per
parlar del apartament on vivia. La dona s’ho va creure, i el va deixar entrar,
el Vicenç<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al ser dintre aviat es va
adonar que la dona no vivia sola, però encara va dissimular- <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">Volia saber com és que ha deixat de
pagar l’hipoteca del apartament on viu?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">Ai, senyor, el meu marit va morir fa
poc sense deixar-me’n<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cinc. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">Tinc entès que no era el seu marit<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">Bé, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>igual que ho fos .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">I els diners que hi havia al compte per
pagar la hipoteca, crec que ni havia forces.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">Els va treure dies abans no és <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>morir i jo no en sé res.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">Deixi de mentir, sóc el fill de
l’Albert i les dades que es van treure els diners ell ja feia una setmana que
era enterrat i pel que veig, ja té nova parella.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">Al veure’s descoberta la dona es posa a
plorar. El xicot ja havia descobert el que volia i li va proposar un tracte ,
li compraria la seva part de l’apartament, (per un preu mòdic)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i acabaria de pagar la hipoteca, però el
cap de sis mesos els <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>volia fora del
pis,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>si no hi estava d’acord hauria ella
de corre amb tots els gestos i si no pagava la farien fora igualment.. Després
de parlar-ne un parell<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de dies van
aconseguir posar-se d’acord. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">Avui tot dinant amb la mare li explica
que ja ha solucionat el problema de l’hipoteca, el pare <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>havia comprat un apartament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per revendre , amb una petita hipoteca i que
ja tenia un presumpte comprador , amb el qual pensava guanyar forces
diners,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i si li sortia bé pensava muntar
una Inmobiliaria, que ara tornaven a estar en alça. Al Banc ja ho han arreglat,
ha estat un petit contratemps d’ells. Jo continuaré ara amb el projecte del
pare.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La mare va respirar tranquil·la,
pensava ja en algun brut tripijoc, i es va adonar que el Vicenç era tant
intel·ligent com el seu pare. El noi somreia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>content, amb una mitja veritat, feia contenta
a la mare i ell es quedaria amb l’apartament, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>intentaria emular els negocis del pare amb els
quals podria guanyar-se molt bé la vida , tal com havia fet ell, encara que
només fos un esborrany.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";">23-01-2023-</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-45981267250509989552023-12-19T19:59:00.002+01:002023-12-22T20:57:52.571+01:00AQUELLS TRAFICANTS<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNdFcjEWxRCzbDrGX-DBWG1RD4C3qYzvHGPclQmyfBEl3Ku9KpKmumCFMwUB0kSnL09vRPnIVeioUdvcvrGUKv5Kg9uCtAIGQ7krUs8jmhhEXtymZHQ1z8PH_gmdxQS2yepBRHxieBW5_JGUVj_kBRqcRwDR7Ws9I6d9-2YG3pCO-uWr3RNgZ_YoJ5cOQ/s1600/Pdins%20el%20bosc.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNdFcjEWxRCzbDrGX-DBWG1RD4C3qYzvHGPclQmyfBEl3Ku9KpKmumCFMwUB0kSnL09vRPnIVeioUdvcvrGUKv5Kg9uCtAIGQ7krUs8jmhhEXtymZHQ1z8PH_gmdxQS2yepBRHxieBW5_JGUVj_kBRqcRwDR7Ws9I6d9-2YG3pCO-uWr3RNgZ_YoJ5cOQ/s320/Pdins%20el%20bosc.JPG" width="180" /></a></div><p><span style="text-align: justify;">Com cada tarda he sortit a
caminar, fa un dia assolellat d’abril,</span><span style="mso-spacerun: yes; text-align: justify;">
</span><span style="text-align: justify;">una caloreta molt agradable,</span><span style="mso-spacerun: yes; text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">el
cel és blau i diàfan i el paisatge és magnífic. En arribar al llindar del bosc,
com que el sol encara era enlaire em decideixo arribar fins els plans de Clarà,
no és que fos molt lluny però s’havia de travessar el bosc i a més feia pujada.
Quan feia una estona que caminava em vaig començar a trobar un xic cansat i llavors
vaig fer una paradeta per descansar una mica, com els ulls se’m tancaven , va, també
faré una becaina i</span><span style="mso-spacerun: yes; text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">desprès tindré més
energia per arribar a</span><span style="mso-spacerun: yes; text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">dalt.</span></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No sé l’estona que hauré dormit ,
però veig que és gairebé fosc, m’hauré d’espavilar per tornar a casa
perquè<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no porto ni el mòbil i em fa
pànic caminar a les fosques. Comença a baixar la costa, però als deu minuts
s’adona que s’ha equivocat de camí, doncs ja s’haurien de veure les llums del
poble ja que és quasi fosc del tot. No sap cap on tirar , quan al seu davant el
camí és bifurca, es decideix pel camí de la dreta, dons veu entre l’arbreda una
llum potent, d’un cotxe? Creu albirar també la ombra d’una casa.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quina casa serà, no recorda
quines hi ha per aquests entorns.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Està
quasi arribant i veu una furgoneta gran i un cotxe petit , on uns tres homes
traginen paquets de la furgo a la casa abandonada, amb la porta principal
oberta. També veu <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un luxós cotxe tot-terreny,
amb un home, vestit esportivament que se’ls aguaita i els dona ordres. No li fa
gaire gràcia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tot això ,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però no tinc més remei que apropar-me i
demanar ajuda. Amb tot li feia recança apropar-se al lloc i es mirava l’escena
quiet des de darrera una boixeda.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De cop un d’aquells homes ve
directa cap a la boixeda on era, ell va <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>intentar marxar despresa cap enrere,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però ell em veu i es posa a cridar <o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->Ei ! que aquí hi ha algú que ens espia.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->No...no... que m’he perdut –intento cridar, però
la veu se’m queda a la gola..<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->Ràpid... Agafeu-lo . –crida l’home <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del cotxe.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al moment vaig tenir tres homes
més al davant, voltant-me i apuntant-me amb les seves pistoles. Van portar-me
davant d’aquell capitost que em mirava malcarat i sorrut , que em diu cridant,<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l2 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->Qui ets? Que fas aquí ? ets poli? Per que ens
espies?<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l2 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->No...no...no... res d’això. M’he perdut i s’ha
fet fosc –però només sortia un fil de veu<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l2 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->Qui t’ha enviat aquí? Que saps de nosaltres? Com
has arribat?<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Em feia preguntes i més
preguntes. Estava tant acollonit que ja no em sortia ni el fil de veu. De cop
aquell manaire amb tan mala baba va cridar als seus homes<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l4 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->Va tots a treballar i tu , emporta-te’n<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquest xafarder cap al cingle del Coguis...
un tret el cap i daltabaix.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l4 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->Tant lluny he d’anar? –diu mentre lligava les
mans al darrera i l’empenyia dins aquell cotxe petit i vell.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l4 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->És clar, burro. Vols que ens relacionin aviat
amb aquesta casa i aquests indrets.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Em van empaitar i entaforar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>darrera del cotxe. Estava tremolant de por,
volia cridar i no podia. Em volen matar i ningú em pot ajudar , si almenys em pogués
deslligar abans d’arribar al cingle, recordava que era a una mitja hora d’allà
. La fosca era total només els sotracs del cotxe i el mal que em feia el braç
lligat d’aquella manera el mantenien a l’aguat. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Era com si em clavessin agulles i l’anessin
retorçant.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>De cop el cotxe va parar ,
l’home va obrir la porta i em va dir tot cridant, <o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 38.7pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo4; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->Va que vinc per tu. Espavila. Reacciona. Som-hi<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 38.7pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo4; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->Com esta avui aquest hereu?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-diu una veu <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No podia ser. Estava escoltant la
veu de l’Elvira. La meva dona també esta ficada això. L’amant secret que he
sospitat tantes vegades és un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’aquests
traficants , que em volen matar... Llavors vaig començar a veure una mica de
claror, vaig mig obrir els ulls que em feien mal en mig de tanta foscor. Veig
la meva dona al costat d’un home amb bata blanca, no entenia res.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l3 level1 lfo5; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->Esta obrint els ulls. Està reaccionant- cridava
l’Elvira.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l3 level1 lfo5; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->On és l’home de la pistola que en tenia lligat –
encara pregunto<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l3 level1 lfo5; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]-->Em sembla que desvarieja una mica –respon el
metge que li feia unes probes.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Poc a poc va anar-se espavilant i
a la poca estona va comprendre que estava en un hospital i va voler saber que
li havia passat . Va respirar tranquil al saber que havia patit un accident i
havia caigut per un marge d’uns dos metres amb la mala sort de donar-se un cop
al cap amb una pedra que l’havia mantingut tres dies inconscient. El metge i la
dona no entenien perquè ell estava content <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">– 20-04-2023-<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-48182640465787118032023-09-30T20:47:00.003+02:002023-12-22T20:56:01.483+01:00SOMNIS CANVIANTS<p><br /></p><p> <i style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Si
és bo viure, encara és millor somiar i el millor de tot es despertar-se”</span></i><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; text-align: justify;"> (Antonio Machado)</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMJhLydXrDsm0dRMCpP9c13RNJnOcy6mwoMMS4c6hQ0HVPLSPKIQPWP2oIobTmH-2ENFbNnvJXR0vQxRgy7HVyusCI7CsGrTorZcdt6b2VZ8ZmoQ_tFDPWgBqYlxOHXDaieIvUokmMp3jrRttLtatBNbvtaaC_unSosOcBBoU_WKLPTnjoyNjDi2vX1e0/s600/foto-duna-dona-somiant-6305c86dbbad0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMJhLydXrDsm0dRMCpP9c13RNJnOcy6mwoMMS4c6hQ0HVPLSPKIQPWP2oIobTmH-2ENFbNnvJXR0vQxRgy7HVyusCI7CsGrTorZcdt6b2VZ8ZmoQ_tFDPWgBqYlxOHXDaieIvUokmMp3jrRttLtatBNbvtaaC_unSosOcBBoU_WKLPTnjoyNjDi2vX1e0/s320/foto-duna-dona-somiant-6305c86dbbad0.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; text-align: justify;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La vida és per viure-la bé, per
gaudir-ne i aconseguir les coses necessàries i altres en que es pot millorar
l’estatus i el nivell de vida, que abans s’aconseguia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>treballant molt i després<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>si és podien assolir estudis i millorar la
situació més de la que van viure els nostres pares.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ben diferent d’ara que el jovent d’avui que
ho té <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tot i si no aconsegueix un treball
on guanyar molts diners, qualsevol treballa i que el mantinguin “els papis” que
no ha demanat de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>venir al mon, amb totes
les excepcions que per sort també ni han. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Gairebé tothom ha somiat
transformar la seva vida per una de millor, sobretot els que vam néixer a
mitjans del <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>segle passat, en aquells
anys de la postguerra on hi havia moltes mancances<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per viure i per sobreviure. Es tenia de passar
amb molt poques coses, però això no vol dir que en la nostra infantesa i
joventut no fóssim feliços amb les coses que teníem.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Quantes vegades quan no es podia
tenir alguna cosa que t’agradava o et feia falta , sovint somiaves obtenir-la o
creure que ja la tenies . Els somnis ajudaven a viure<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i en el món de les fantasies eren importants ;
es<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>clar que també he sentit a dir que hi
ha gent que mai han tingut somnis que el que era important era viure al mon
real , treballar i treballar dur per aconseguir el que volies; i altres
persones deien que en aquesta vida hi érem <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>només per patir. Quina vida més trista ser
aquí només per treballar i per patir... i el pitjor no tenir somnis... Gaudir i
passar-ho bé era cosa dels rics. Amb lo fàcil que era somiar; les coses que s’arribaven
a obtenir amb els somnis, encara que després aterraves a la vida real i la
realitat era molt diferent , però els somnis et portaven a viure aquella <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>altre realitat ni que fos per una estoneta...
viure com els que s’ho podien permetre<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Com que jo sempre he estat molt
somiadora , els somnis formaven part de la meva vida, però també he de dir que
posant-hi una mica de esforç molts del somnis que havia tingut de joveneta amb
el temps es feien realitat a vegades en formes diferents però s’aconseguien<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’una manera o altre .<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Avui els entesos o psicòlegs ja en diuen
esforçar-se a guanyar el que és vol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Al llarg de la vida els anhels,
els somnis i els desitjos varien, son diferents . A l’adolescència, somniar en
aquell noi que ni et mira i acaba amb la teva millor amiga.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Fins que trobes l’ amor allà on menys et
penses. Trobar una bona feina, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pujar de
nivell, i guanyar més per tenir més coses, viatjar , fer vacances la l’estiu...
Llavors et cases, venen <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els fills, les
preocupacions, el que voldries que fossin el que fan, que siguin
feliços...pateixes i gaudeixes. Que puguin estudiar, obtenir una bona feina que
les coses els vagin bé... les il·lusions, els somnis tot va barrejat , coses
aconseguides altres no; algunes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es poden
fer realitat algun dia ...i tot això després ja ho passes amb els <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>néts... però aquests ja son en a aquesta nova
generació d’avui que ho tenen tot i volen la llei del mínim esforç . Esperem i
desitgem que siguin l’excepció, d’aquest que passen<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de tot,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>i posin l’esforç per conquistar el seu futur, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el que volen ser i arribar a ser a la vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Quan arribem a ser grans les<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>coses encara canviem més . Quan ja t’acostes
cap al noranta anys , els somnis i les il·lusions varien del tot . Es van
apagant de mica en mica... com la vida; però ja diuen que sense somnis i sense
aprendre una cosa nova cada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dia , <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja estàs ven<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>mort, ni que estiguis viu, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
això un dels millors somnis que avui tinc es despertar-me cada matí<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sentir-me viva i poder gaudir de la vida, que em
pugui <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aixecar del llit sense necessitar
ningú , si l’espatlla l’esquena o el genoll no em fa gaire malt poder sortir a
passejar i trobar-me amb les amigues i fer la nostra partideta de cartes diària
, amb el berenar corresponent. Així la soledat no pesa tant... <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Esperar el cap de setmana per estar amb algun
fill o nét , alguna trobada <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o aniversari
tots plegats i gaudir de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les petites
coses que cada dia et depara la vida. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Gaudir del sol, el vent o la
pluja... sentir-me viva i està bé amb mi mateixa i amb els altres és el millor tresor
i somni que en aquesta edat es pot tenir .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Comic Sans MS;">/16/05/2022/</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-89700160525097286732023-05-31T18:30:00.006+02:002023-05-31T18:40:58.102+02:00RECORDS DE PRIMAVERA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh38EY0wpY_DFzM-wnI5n_oiJl_FNQjaAVeJozfxP0VJ547iCdkG1hvWX3AKuXRkKkYx5LEJ3PlA325WHSckA6DS-64xS6amt6nqKvxBX0BlamXEfykUk9ukakE4JSb19yVlO2MD9YTN7CqPMSBA1OmCk6-zkvOnGAOMjHF6xzRvVcQoZyBpvhTM1zn/s604/image.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="604" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh38EY0wpY_DFzM-wnI5n_oiJl_FNQjaAVeJozfxP0VJ547iCdkG1hvWX3AKuXRkKkYx5LEJ3PlA325WHSckA6DS-64xS6amt6nqKvxBX0BlamXEfykUk9ukakE4JSb19yVlO2MD9YTN7CqPMSBA1OmCk6-zkvOnGAOMjHF6xzRvVcQoZyBpvhTM1zn/w294-h195/image.jpg" width="294" /></a></div><div><br /></div><span style="font-family: Comic Sans MS; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">El
Joan convalescent d’una operació esta a casa avorrit , la seva dona és fora uns
quants dies i no sap que fer , mai havia estat sol a casa tants dies , va
entrar al despatx de la Gemma, on tenen una petita biblioteca a buscar
algun</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">llibre per passar el temps , abans
li agradava llegir, però ara feia anys que no ho feia, no tenia temps ni en
buscava.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Uns
quants<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llibres li criden l’atenció pel
color i un tel de pol<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja veu que son
d’uns quants anys enrere, fins ni ha algun que l’havia llegit. N’agafa un
parell , <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’estira al sofà <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i comença a fullejar-los, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de sobte d’un en salta una un tros de paper
amb un escrit. Està escrit a màquina i d’esma comença<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a llegir-lo:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 10pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">“<i>NO RECORDIS , SI VEUS AQUEST ESCRIT ,
LA MÀ QUE EL VA CREAR: T’ESTIMO TANT QUE VULL QUE EL TEU ENYOR<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ÉS TORNI OBLIT PERQUÈ NO<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>M’HAGIS ’ENYORAR PLORANT”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-PERE- (23 D’ABRIL
DE 1992)</i><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
torna a llegir amb més atenció, el troba estrany. Llavors la data li crida
l’atenció, és l’any en que ens vam casar amb la Gemma i algú li escrivia això, no
pot ser, quan faltava poc perquè ens casséssim. El seu cap va començar a
barrinar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de presa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El llibre va quedar oblidat al sofà . Ostres!
Segur que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estava enamorada d’un altre i
és va casar amb mi per despit, potser era algú casat o ves a saber.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Potser era un ric d’aquest<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que els pares els concerten el casament amb
algú del seu rang, o era algun capellà, però no... per aquells anys d’aquests
ja se’n casaven. Però ella<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>m’estima, m’estimava
, estàvem i estem enamorats els dos.... i si tot era mentida i només fingia.
No, no podia ser...<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el cor li feia mal i
l’oprimia el pit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Cansat
de donar voltes a la situació , va deixar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el paper dins el llibre, va obrir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la televisió i va mirar aquella peli d’esma
fins que es queda mig endormiscat. No va sentir la seva filla fins que aquesta
el va tocar per l’espatlla, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>li portava
el sopar, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i li va dir<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l2 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Despertat, pare, que ja és hora de
sopar. Així m’agrada que llegeixis com abans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l2 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Si, però m’he cansat aviat , <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l2 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">“Records de primavera”, -mentre mira el
llibre- si està bé el llibre, fa anys el vaig llegir <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l2 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Només l’he començat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Després he mirat la tele i m’he adormit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l2 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Demà<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>torna la mare, l’anirà a buscar el Pau a l’aeroport, et cuida <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>millor que jo.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l2 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">He estat molt ben<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb tu. Va deixem al sopar i ves a dalt a
cuidar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els teus.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l2 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">L’Albert ja sopa amb el nen; jo hem
quedo a fer-ho amb <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tu i et faig
companyia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
Joan va estar content que l’Olga és quedes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb ell , estaria acompanyat i així no pensaria
en cabòries . No li va dir res<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del escrit,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>igual<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>eren suposicions sense fonament. Va no vull pensar més tonteries, demà
torna la Gemma i en parlarem, segur que no té cap importància.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Després<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de sopar<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>amb la filla, el Joan se’n va anar a dormir més tranquil, demà quan ella
torni tot s’aclarirà, no em vull fer més<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>mal del que tinc. Després de prendre les pastilles i ficar-se al llit ,
es va adormir aviat, va dormir un parell d’hores i és va despertar neguitós,
somiava <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que ella estava a Rotterdam amb
el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pere, era un somni, però podia ser
veritat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ella anava allà dos o tres<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cops l’any a Holanda,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per feina, doncs treballava per una filial
que té la seu a Rotterdam <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-pensava <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el Joan- però allà hi viu un amic d’aquí <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que és diu Pere, i normalment es veuen , sovint
parla del Pere i la Laura, que fa anys viuen allà. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però i si no fos una casualitat, si va<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>allà
per trobar-se amb ell, si ell fos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquell
amor de joventut que mai no ha pogut oblidar;<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>-i és llavors quan es posava<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>nerviós de nou- Es clar que sempre em deia que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>li agradaria que alguna vegada podéssim
anar-hi junts a Holanda i fer una visita al país que és molt bonic, però amb
els petits mai ens havia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>caigut bé.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquest any jo tenia uns dies pendents i havíem
planejat anar-hi, però llavors vaig tenir l’accident i al tenir operar-me he
hagut de guardar repòs uns dies . Vam proposar que hi aniríem la pròxima
primavera... però ja no tinc ganes d’anar a aquell país. Cap a les quatre de la
matinada, desvetllat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és va aixecar va
prendre una altre pastilla de dormir i va quedar clapat fins a les nou de la
matinada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Avui
el Joan es troba millor que ahir, no està tant capficat, està preparant el
sopar per la Gemma que està a punt d’arribar, vol estar calmat per poder parlar
de l’assumpte amb tranquil·litat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pensant
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que totes les coses poden tenir una
explicació .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Ella
ha arribat contenta, després de les salutacions i marxar en Pau,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com es molt tard van per sopar , amb aquella
oloreta que desprèn la cuina, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l1 level1 lfo4; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Que bé<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ser a casa. Quina gana... aquesta oloreta,
avui gairebé ni he dinat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Els<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>dos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mengen tranquils, ella li
agraeix el seu sopar preferit,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>li
explica <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’estada a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
Holanda,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>parla sense parar de com li ha
anat la feina, del temps i com sempre, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que no ha pogut fer<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>gens de turisme, de sobte ell li pregunta ,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l3 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">També us heu trobat amb el Pere<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l3 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Si, vam a sopar amb ell i la Laura,
tenen ganes que hi anem els dos alguns dies <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que ens acompanyaran per tot Holanda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Llavors
ell treu el paper plegat de la cartera i li dona tot desplegant-lo<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El Pere, és
aquest que t’escrivia aquestes coses.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Òndia, don
ho has tret això? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si hi tant que és
aquest. Quin records!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Era dins un
llibre. Així que éreu novius, amics, parella? Amb tot això que t’escrivia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Res d’això.
Això no ho va fer ell. Això ho vaig escriure jo. Ai! que veig que estàs gelós?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Què? Com
que ho vas escriure tu?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Si, com
saps des de molt joves fèiem teatre al Patronat, quan vaig entrar a treballar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en aquesta empresa , ja no tenia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>gaire temps per fer teatre, a més ens casaven
aquell any, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però sempre que podia els
ajudava. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquell Sant Jordi vam adaptar
una obra de Shakespeare. Jo escrivia els papers dels <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>actors a màquina i els hi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>repartia, aquest era el del Pere, també <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hi posava data perquè per recordar el dia que es
feia. M’agradava guardar copies d’aquests.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Vols dir
que no m`enredes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Si vols,
mirem <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una carpeta que tinc a la
biblioteca en trobaràs molts més i fins i tot de més compromesos que aquest; <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però, no em diguis que dubtaves de mi?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">No...no..
bé, una mica si... Perdona , per ser tant burro i haver dubtant de tu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Llavors
el Joan es va aixecar de la taula, la va rodejar amb els braços i la va besar
apassionadament, com no ho havia fet quan havia arribat.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> /28/11/2022/</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt;"><br /></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-17624980271723762532023-04-23T17:43:00.002+02:002023-04-23T17:49:47.690+02:00SANT JORDI EN LA DISTÀNCIA<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">La Cèlia acaba d’arribar a Nova
York, feliç per haver aconseguit</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">la seva
fita, poder<br /> assistir al Congrés</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">de
Pediatria mundial que es celebra aquests dies. L’impressiona la gran urbs en
aquella primera visita, des del taxi que la porta a l’apartament que té
destinat per aquella estada. Està entusiasmada per la convenció, la feina, la
formació, els grans doctors en la matèria. Espera treuen el màxim profit de
cara al doctorat que està començant .</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El que li sap greu es que demà es
sant Jordi i serà el primer any que passa lluny dels seus, sobretot de la seva
parella, l’Eduard, que han passat sempre junts des de fa vuit anys que viuen
plegats, però una ocasió<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ve val la pena
perdre’s la festa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dia de sant Jordi, són les set
del matí. La Cèlia ja s’ha dutxat i esmorzat i està a punt per sortir cap al
campus universitari, doncs a les vuit comencen les presentacions i les primeres
ponències. Sort que l’apartament és al costat mateix. Dona una ullada al mòbil
per veure si <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ell ha pensat en el dia i
almenys li ha enviat una rosa virtual. Decepció, res , bé, dons esperaré a dir
res fins que ell digui alguna cosa. Llavors pensa en el canvi d’horari. “Si allà
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>deuen ser les dues de la matinada. Ja
creia que no hi havia pensat.”</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPNfnxuZTSXSSLSgxwGmkE4uMxQS8hHLijqIwX8GtD1lIa7zhie3w44jo06oUzawUA5XZ3h8bmULg_HZD5vL_MRk1iXEO59fmpOw4kjw5d6PxxfaMfkprAaJr5h2o0l0glTakAWI4T-K-PDQYeHPZjO14glj-rd0vIpgS2m3fxIu1CXo8vsfZ6xpPl/s933/AIMG_2870.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="933" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPNfnxuZTSXSSLSgxwGmkE4uMxQS8hHLijqIwX8GtD1lIa7zhie3w44jo06oUzawUA5XZ3h8bmULg_HZD5vL_MRk1iXEO59fmpOw4kjw5d6PxxfaMfkprAaJr5h2o0l0glTakAWI4T-K-PDQYeHPZjO14glj-rd0vIpgS2m3fxIu1CXo8vsfZ6xpPl/s320/AIMG_2870.jpg" width="240" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Estava agafant la jaqueta per
sortir , quan sent el timbre de la porta. Estranyada , doncs no coneix ningú per
allà, va a obrir.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Es troba davant un
senyor gran que li somreia i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb una
bonica rosa vermella a la ma.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Good mornig, madam – li diu tot <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>allargant-li la rosa- This is four you.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La dona queda totalment parada ,
li demana en angles de que va això. L’home li explica que ahir el vespre <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“ un courier” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ho va portar per ella , i com a vigilant dels
apartaments es va encarregar de fer-li arribar avui de bon matí. Llavors va <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desitjar-li un bon dia i va marxar. Amb el cor
bategant va obrir la targeta que portava. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Només una petita frase <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“ Bon dia de sant</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jordi !!!
T’estima... Eduard”</i> . Realment ha estat el primer . Va sortir esperitada
després de deixar la rosa en aigua, contenta i feliç.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Li va costar concentrar-se en les
xerrades i no va preguntar res aquell matí, a la tarda ja li havia passar una
mica els nervis i es va atrevir a fer algunes preguntes que havien quedat poc
clares. En un petit descans va telefonar a l’Eduard per felicitar-lo i donar-li
les gràcies per la sorpresa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Les sorpreses no acabaven. A les
cinc de la tarda van acabar pel aquell dia. Havia conegut algunes persones i
van comentar si volíem celebrar la festa de Sant Jordi , amb llibres poesia i
roses, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que era una festa molt guai. No
cal dir que ella es va afegir al grup de sis persones que hi anaven, per
curiositat i perquè algunes d’aquelles persones ja coneixien la festa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Un taxi les va portar fins a
l’església de St paul & St Andrew, on el Cercle català de Nova York
celebrava la diada de sant Jordi com cada any.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Musica, poesia, gastronomia i un pica-pica amb pa amb tomàquet i pernil,
la dona es trobava com a casa. Segons li van explicar, pel matí la festa era dedicada
als més menuts on es feien tallers de dracs i roses i no podia faltar la
llegenda escenificada de sant Jordi vencent el drac i alliberant a la princesa.
Als petits els encantava, els catalans conservaven les tradicions i les
passaven als menuts, també eren forces els americans que gaudien amb aquesta
festa. No cal dir que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la Cèlia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va fer bones amistats aquell dia , tan amb
els catalans residents a la ciutat, com amb el grup de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>metges de diferents llocs<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que es van apuntar a la festa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Un grup de casteller van aixecar un petit
castell i es van ballar sardanes. Una festa molt animada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Va ser un dia complert. Ella que
pensava no celebrar la Festa de sant Jordi, la va viure esplèndidament d’una manera
completament diferent , coneixent un munt de coses que tot i sent lluny de casa, allà es vivien de forma semblant, però diferent. Aquella setmana començava per ella de la
millor manera.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> 06/05/2019/<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-fareast-language: CA; mso-no-proof: yes;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_1" o:spid="_x0000_i1025" style="height: 150.75pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 155.25pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:\Users\ANNAMA~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg">
</v:imagedata></v:shape></span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-51117935188853977692023-03-16T17:19:00.003+01:002023-03-16T17:47:37.375+01:00COMENÇAR DE NOU<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">És bo de viure en qualsevol moment, a estones sol, d’altres en
companyia bo i escoltant les veus<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que el
pas dels anys i un fosc impuls convertiran en himnes”<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8yqtfwhdAZ1c3TSDyxuf4g0Up-R0NMePMN2xXvKxpdXeSR36NgGPrRnatvYNS19HcZKvt5-LIsUfml6amzmSfpKopD_4O6mh6LPcBH2BE-6_Hn1wlMgofsT6_tLfLT2sEdsuv56yeztETxoAf0CUGwgrUIPEVV7OzjYDi-BR57AG-HFlc020G0CLl/s880/1d8aed45-d4e2-406b-bcc5-60b4a64c8b9f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="880" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8yqtfwhdAZ1c3TSDyxuf4g0Up-R0NMePMN2xXvKxpdXeSR36NgGPrRnatvYNS19HcZKvt5-LIsUfml6amzmSfpKopD_4O6mh6LPcBH2BE-6_Hn1wlMgofsT6_tLfLT2sEdsuv56yeztETxoAf0CUGwgrUIPEVV7OzjYDi-BR57AG-HFlc020G0CLl/s320/1d8aed45-d4e2-406b-bcc5-60b4a64c8b9f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tanca la porta darrera seu
després d’una petita caminada pels voltants d’aquell petit poblet de l’alt
berguedà, la Clara va arribar-hi ahir en aquella vella casa dels avis que li
van deixar quan aquests van <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>morir,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja farà deu<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>anys. Hi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha pujat ben poc en
aquest temps, quan records li porta ara la casa, i el poble on de petita havia
pujant tant, sobretot els estius a casa amb els avis, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en tenia molt bon records i també amics. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Des que va acabar les estudis i va trobar un
bon treball vivia a Barcelona, on havia estat molt bé fins fa poc, després per problemes
de feina, personals, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la depressió ... De
cop ho ha deixat tot i ha pujat en aquest indret, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>buscant la pau i la tranquil·litat que havia
perdut.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La casa
es mantenia en bon estat, els pares hi pujaven sovint, mentre la salut els hi
permetia. Es clar que no té <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les
comoditats de la ciutat, però la noia era prou espavilada per fer les coses com
feien els avis. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Mentre el gas, la nevera
i la rentadora funcionin ja en té prou, la cuina es una mica vella, la finestra
es petitona, no hi ha massa claror i hi falten armaris. En canvi hi ha un
rebost enorme, ara quasi buit, encara sent l’olor del pernil que sempre hi
penjava . Una dutxa i a esmorzar... torrades i cafè amb llet, que bo és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el cafè fet amb la vella cafetera, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en la petita taula de la cuina com en els
vells temps, on l’àvia li tenia sempre preparat<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>al matins.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Cap al
migdia els <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>veïns del costat la Carme i
el Ramón , que en tenen claus i mantenen la casa la venen a saludar... parlen
una estona i li diuen que conti amb ells pel que pugui necessitar, des que els
seus fills es van casar viuen sols al poble, però estan molt bé allà i mentre
puguin, no en pensen marxar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A la
tarda dona una volta pel poble i entre a la única botiga que hi ha al poble, la
Pilar, ja gran,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>des de rere al
taulell<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la coneix de seguida, crida al
marit i fill que vinguin... <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mentre l’abraça
fortament contenta de tornar-al veure, mentre els altres arriben i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’uneixen a l’abraçada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Al vespre
anirà a sopar amb la Rosa, una vella amiga de d’adolescència, amb qui mantenia
contacte molt de tant en tant ...- Tenen l’hostal del poble , sempre esta’ molt
enfeinada , però amb ella recordarem els bells temps. Gent coneguts de la seva
època ja en queden pocs. El<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>jovent ha
marxat a viure fora, els grans s’ha mort, sort tenim dels forasters i
muntanyencs de caps de setmana. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Després
d’uns dies i caminades, ja tornada a familiaritzar-se amb els entorns , avui
decideix <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fer un passeig una mica <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més llarg, anar fins a la Foradada i baixar
per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’altre vessant . Creia que coneixia
bé el lloc , però s’ha perdut,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(mentre
emprenia la baixada s’ha adonat que no anava bé,) primer s’ha espantat un xic ,
però mirant la situació de les muntanyes ha trobat aviat que havia de fer una
petita, o gran , volta. Mentre descansava per orientar-se millor , ha vist algú
que baixava en la seva direcció, al passar per l’indret el xicot se li ha
adreçat <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 38.5pt; mso-add-space: auto; mso-list: l1 level1 lfo1; tab-stops: 275.8pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Que tens algun problema ?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.5pt; mso-add-space: auto; mso-list: l1 level1 lfo1; tab-stops: 275.8pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Volia baixar fins al poble, amb sembla que m’he
equivocat de camí.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 38.5pt; mso-add-space: auto; mso-list: l1 level1 lfo1; tab-stops: 275.8pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Si, has
fet una mica de marrada. Si et sembla podem baixar plegats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ella va
acceptar encantada, el xicot era molt agradable , <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>van parlar força baixant, ella li va explicar
que havia vingut al poble cansada de la ciutat, buscant tranquil·litat. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ell també vivia al allà <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>feia tres anys, també provenia de la ciutat,
es va cansar del brogit i soroll de la ciutat, del treball enclaustrat que feia
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i va voler provar la vida a la natura i
està encantat de la vida vivint allà. Vaig tornar a començar de nou. –deia-Feia
petits treballs , guanyava poc , però em vaig <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anar espavilant i gaudia fent el que m’agradava,
no necessito res més.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ella al·lucinava ,
trobar una persona amb la seves mateixes inquietuds. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Van quedar
amb el Joan, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per l’endemà fer la
caminada plegats, ell<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>era un expert en
aquells indrets , feia de guia a excursionistes, també practicava
l’escalada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i també en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>donava classes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i a més de com comportar-se a la muntanya ,
així era com havia decidit viure . No guanyava molt però en tenia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per viure ... Els diners no donen la
felicitat, tenint-ne pel que necessites no cal res més. De cop li pregunta,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo2; tab-stops: 275.8pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Vols que
demà anem a escalar?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo2; tab-stops: 275.8pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">M’agradaria,
però no ho he fet mai<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo2; tab-stops: 275.8pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Res, ho
has de provar, per aquí hi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han uns
cingles que son fàcils per començar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo2; tab-stops: 275.8pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Bé, però
no tinc equip per fer-ho.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo2; tab-stops: 275.8pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La meva
empresa te de tot. –va dir tot rient<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">L’endemà,
al matí ja estaven equipats i van començar pels cingles de Llevant, els més
suaus. La Clara va gaudir com mai, amb aquesta descoberta li agrada la nova
vida que se li va mostrant , és com començar a de nou una nova vida plena
d’experiències diferents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ha passat
un any . Passejades, escalades, organitzant rutes pels diferents indrets, els
dos s’ajuden i es complementen. La part baixa de la casa de la Clara, ha
esdevingut un Centre de Natura on organitzen diferents activitats per grups o
per famílies per conèixer la muntanya i la comarca, també cursos d’escalada i
altres activitats per la muntanya. A la tardor sortides per caçar bolets. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La part de dalt de la casa l’han arreglat bé,
és la casa on els dos viuen. Avui mentre estant sopant estan comentant que molt
aviat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>haurà de buscar ajuda, perquè
ella... mentre és tocant-se<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la panxa
comenta que aquest<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aviat necessitarà
tota la seva dedicació i, ell li posa la ma la seva i li diu no et preocupis
que entre tots dos ho farem tots i aviat ens l’emportarem per tot arreu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ella<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estava encantada amb aquella filosofia, era
el que sempre havia buscat , ara li va al cap<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>el text que va llegir un dia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>És
bo viure en qualsevol moment , a estones sol, d’altres en companyia bo i
escoltant les veus del que el pas dels anys i un fosc impuls convertiran en
himnes”<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> -23-02-2023 <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 275.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: left;"> </span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-83931783223721808792023-02-15T18:33:00.005+01:002023-02-16T13:19:08.556+01:00EREN ALTRES TEMPS<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhli0tc54IqaTJIDd_TyBvbVnW72f3WZgfFkpX24YPcvNByd7V_xV7RUcAZ_s96S1YQZTbJh1-MSIf05bhbvYDKWAtuNraTOz_p23GftxLcooD-ciErOY3IBVp_5nDv26sW-klQQeaBsLucdceypAvVdMdRQj1Psj4wfaI3OXGJVYcly8r-u1bLZFfc/s1600/11%20en%20Guardiola%201961%20Wyrsch.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1135" data-original-width="1600" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhli0tc54IqaTJIDd_TyBvbVnW72f3WZgfFkpX24YPcvNByd7V_xV7RUcAZ_s96S1YQZTbJh1-MSIf05bhbvYDKWAtuNraTOz_p23GftxLcooD-ciErOY3IBVp_5nDv26sW-klQQeaBsLucdceypAvVdMdRQj1Psj4wfaI3OXGJVYcly8r-u1bLZFfc/s320/11%20en%20Guardiola%201961%20Wyrsch.jpg" width="320" /></a></div><br /><p><br /></p><p> <i style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">(Record,
gitanos, covid-19, estació)</span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Encara recordo aquella tarda
d’aquell dia de primavera, en la vella estació del poble; aquella família de
gitanos, bé, la mare i els quatre nens de diferents edats, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un encara nadó que portava la mare als braços,
que van baixar del tren. Jo era allà on havia anat a acompanyar una cosina que
m’havia vingut a veure.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Els dos nens<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més grans van venir cap a mi i em van demanar
alguns diners<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per comprar un entrepà
perquè no havien menjat res en tot el dia<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>i tenien gana.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No portava diners
a sobre , però com vivia molt a prop d’allà els vaig dir que m’esperessin que
els portaria alguna cosa. Vaig anar al forn de vora casa i vaig comprar un
parell de barres de pa i a casa els vaig preparar cinc entrepans<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del pernil que hi havia al rebost, unes
fruites que tenia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i una ampolla de llet
i els hi vaig portar a l’estació on m’esperaven frisosos . Encara<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>veig les cares de felicitat d’aquells infants
i l’agraïment de la mare.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Els vaig tornar a veure altres
vegades pel poble i sempre em venien a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>parlar i a saludar. Aviat es van espavilar i la mare passava a vendre
roba per les cases i també a vegades l’hi havia comprat alguna cosa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Avui soc a l’estació del nord a
Manresa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>esperant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el tren, estem en plena pandèmia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Covid-19 , l’andana està atapeïda de gent<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>, jo intento guardar distàncies , tot hi
portar la mascareta posada; de cop sento una estrebada al moneder<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i veig un xicot jovenet, de pell morena, es veu que no
es del país, que em tiba la bossa . Començo a cridar i ell corre i puja a una
moto que un altre vailet <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més gran mantenia
engegada i van marxar ravent; per més que cridava, la gent feia orelles sordes, ningú es va moure
d’on estava. Tot hi que no hi portava gaires diners si que va ser un bon
enrenou pels documents que hi havia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquets xicots d’avui... pispes i maleducats, son uns galifardeus, no
s’assemblen gens amb aquells petits gitanos d’anys enrere, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que m’han inspirat aquest relat. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ja se sap... llavors, eren altres temps!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">08/05/2022/<o:p></o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-84548009861196726322022-12-24T20:08:00.003+01:002022-12-24T20:29:59.326+01:00UN PETIT CONTE DE NADAL<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN5owzar0rKy0-wJQalvjwOSfQWiINft3yTntcOuhplHk6v1M-uGPx6yyityHxAeR9s1msz_6Xa4OrskFZMe6pMlTEdi0bxkFDr1yxXplUPLrFTl_99s4lQc50XahiWfoRaYMbx__r1IRxlAbCQGknltAxlrwlXU6K3X3SpM-6gDHymBqqnQcpLuVF/s300/20081224-nadal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="300" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN5owzar0rKy0-wJQalvjwOSfQWiINft3yTntcOuhplHk6v1M-uGPx6yyityHxAeR9s1msz_6Xa4OrskFZMe6pMlTEdi0bxkFDr1yxXplUPLrFTl_99s4lQc50XahiWfoRaYMbx__r1IRxlAbCQGknltAxlrwlXU6K3X3SpM-6gDHymBqqnQcpLuVF/w306-h219/20081224-nadal.jpg" width="306" /></a></div><br /> <span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">L’Estel a anat a passar un parell de dies a casa l’àvia, està
una mica pioca i al no anar a l’escola, la mare la deixa amb la Teresa, la seva
ex sogra, amb qui pot contar sempre</span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">des
que es van separar amb el Ferran.</span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">
</span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">Encara falten dues setmanes per</span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">
</span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">Nadal, però ja pensen fer tots els preparatius, l’arbre, el pessebre i
guarnir la casa, la nena es feliç allà, ja que com totes les iaies li deixa fer
el que vol.</span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">La Teresa és feliç amb la </span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">néta a casa, li fa companyia , li alegra la
vida, doncs amb als seus vuit anys es tota una noieta. La petita esta acabant
el pessebre, de cop pregunta,</span><p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 38.7pt; mso-add-space: auto; mso-list: l2 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Àvia , mira ...un bé negre,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el poso aquí <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al costat del naixement.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.7pt; mso-add-space: auto; mso-list: l2 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">No, que això porta mala astrugància,
posa’l a darrera aquell arbre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.7pt; mso-add-space: auto; mso-list: l2 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">No. Que allà va el caganer. Ja sé, el
poso al costat de la casa de la muntanyeta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 38.7pt; mso-add-space: auto; mso-list: l2 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Si, si aquí queda molt millor. Després
m’ajudes amb l’arbre que és molt alt. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Han passat tot el matí muntant i arreglant coses de Nadal,
les dues són felices , l’Estel és troba molt millor i quasi s’ha oblidat de la
malaltia, això si el que li ha receptat el metge, s’ho pren sense dir res,
encara que tingui mal gust, l’avia és exigent amb això . Després de la pausa
del dinar i descansar una mica, tornen per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>acabar de
guarnir la casa. Hi han passat tota la tarda, al final encesa de llums , com ha
canviat tot , que bonica queda la casa, de sobte la nena la nena queda
pensativa, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Escolta
iaia , que saps si aquest any vindrà el papa per Nadal?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">No
ho se maca, ja saps que fa temps que no en sabem res d’ell. –diu la dona tota trista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Saps...
el meu desig de Nadal, serà que vingui el papa a dinar amb nosaltres .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Estel
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els desitjos es pensen , però no es
diuen.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Només
el penso ! ja, ja <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>–i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es posa a riure <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Llavors les dues riuen juntes. La Teresa pensa que hi ha
poques possibilitats que el seu fill vingui, després que deixes la Clara i la
nena amb quatre anys <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per anar-sen amb
aquella dona sud-americana<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que li va fer
perdre el cap i se li va polir tot els quartos, i el que ens va fer,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no li perdonaré mai. Bé, potser podria... per
veure la nena feliç, i per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>saber ell <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on para.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Qui diria que el fill de la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Teresa és aquest home gran, brut, mal vestit que camina per aquest
carrer de Barcelona, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>esmaperdut, mig de
tort ,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tremolant de fred després d’haver
passat la nit al ras,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sota uns cartrons,
que estossega sense parar. Entra en un bar, com molts dies<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per prendre alguna cosa calent, amb les
escasses monedes que porta sobre, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
recuperar-se una mica del fred, just quan acaba de passar la porta<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cau al terra sense coneixement<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i amb signes d’asfíxia. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Gràcies al cambrer que avisa a una ambulància <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquest es portat a l’hospital.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">El Ferran<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>queda
ingressat a l’hospital, on després de les primeres proves i detectar-li una
forta pneumònia amb complicacions és traslladat a la UCI. Com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>després de tot era un home fort al cap d’una
setmana va començar a reaccionar, primer no sabia on era, ni podia parlar ,
allà tot entubat, ni poder-se moure, però ràpidament es va anar recuperat i també
li venien els records<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del que li havia
passat, recordava el fred del carrer i aquella caloreta<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tant dolça<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que feia temps havia oblidat, voldria quedar-me aquí per sempre ja. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Al demanar-li per la família o algun parent <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>proper, va dir que no tenia ningú, que vivia
al carrer i que no podia anar enlloc. El metge que el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>portava estava preocupat, si tornava al
carrer recauria i malament i ho va comentar amb l’equip, llavors una infermera
va dir que ella el coneixia aquell home, que eren del mateix poble i allà vivia
la seva mare, a més tenia l’exdona i una nena , però que no devia voler tornar
per vergonya del que els va fer.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El
metge va decidir trucar a la mare ,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
si en volia saber com estava el seu<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>fill.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Da seguida es van posar
d’acord. L’endemà la Teresa es va presentar a l’hospital i el metge la va
acompanyar a l’habitació de l’home.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">El Ferran assegut vora la finestra pensava en la seva mare –
si m’atrevís a demanar-li perdó- però es tant gros el que li vaig fer ... i tot
per aquella bastarda que em va capgirar el cap i l’enteniment, només volia
luxes, sabates, vestits, regals , els millors restaurants no en tenia mai prou.
Jo estava boig per ella , tenia un bon sou i m’agradava poder<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>complaure-la, però portàvem un gasto
estratosfèric,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a més enviava diners als
seus pares a l’Equador, quan ja només em quedaven deutes em van dir que havia
d’enviar diners allà per una operació urgent del seu pare, no li podia dir que
no, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>era urgent i no se’m va ocórrer res
més que treure’ls d’un compte de la mare, tot el que tenia. Llavors la Ruth va
desaparèixer amb els diners. Pobre mare,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>no podria ni mirar-la a la cara, mai em perdonarà . <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Sense res, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb deutes i sense treball... En aquell moment
uns trucs a la porta el fan gira , veu com entra el metge, seguit de la seva
mare. El Ferran queda descol·locat al veure allà la dona; no podia dir res i es
va posar a plorar desolat. La Teresa si va acostar i el va abraçar, llavor el
metge els va dir, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Em
sembla que teniu moltes coses per dir-vos,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>us deixo sols. Després ja parlarem.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Es la vigília de Nadal , una ambulància deixa al Ferran a
casa de la mare, aquesta l’esperava ja frisosa, L’acompanya a l’habitació que
tant bé coneixia, hi tenia roba i tot el que necessitava al seu armari. Mare i
fill <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estaven contents, ell li havia
promès que treballaria en el que fos per tornar-li tot el que li havia robat,
que només viuria per ella i la filla, el que més l’horroritzava era tornar
viure al carrer. L’Estel arribaria a la tarda, no en sabia res d’això, havien
parlat amb la Clara, la mare i estava d’acord la nena es quedaria allà a passar
el Nadal, com sempre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i ella l’endemà
aniria com cada any a dinar amb ells i després cap al treball.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Cap a les tres de la tarda la Clara acompanya a l’Estel i la
deixa a l’entrada amb l’àvia que li agafa la bossa. Abans li havia dit que li
esperava un sorpresa, - No m’importen les sorpreses,-diu- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>només vull que es compleixi el meu desig
secret- Després de fer un petó a l’àvia i de dir adéu a la mare, entra corrent
a la casa , mentre la Teresa carrega la bossa amb la roba i els regals, primer
entra a la cuina a veure que esta cuinant l’àvia per aquella nit i l’endemà,
després entre a la saleta, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on està amb
tota la il·luminació encesa , ho troba estrany – sempre l’encenem a la nit-
pensa- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>després es fitxa en aquell home
que poc a poc és va aixecant del sofà ...no és pot creure el que veu,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>corre cap a ell<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cridant <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Papa...
és el meu papa!<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-crida mentre se li tira
al coll i comença a fer-li petons.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">A
poc a poc Estel , que el papa encara està una mica malalt<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">El
meu desig secret s’ha fet realitat –li diu a cau d’orella.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Em
sembla que no te portat cap regal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">El
millor regal es que tornis a ser aquí. Espero que t’hi estiguis molts dies<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Molts,
molts bonica. Te trobat tant a faltar- mentre llàgrimes de felicitat li
baixaven per les galtes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquest
Nadal, serà el millor de la meva vida -mentre s’agafava fortament al braç del
pare.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">/19/12/2022/</p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-49188798112936686442022-11-27T18:44:00.006+01:002022-11-27T18:44:39.668+01:00TRISTESA I DESTRUCCIÓ<p> </p><p class="MsoNormal"><i style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">"No miris la misèria que hi ha , pensa
en la bellesa que encara queda el teu voltant" (Anne Frank)</span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La
Svetoya està trista i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>deprimida mirant
per la finestra<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el paisatge desolador
del petit poblet ucraïnès on viu amb l’àvia malalta, Ahir van bombardejar
l’entorn , tot i que no hi va haver víctimes si que va quedar part de la plaça
ensorrada i algun edifici malmès.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Van
tenir un ensurt molt gran, pensaven que allà potser mai hi arribarien les
bombes <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Abans
vivia a Kiev, amb els pares i germans, però al començar la guerra el pare va
haver d’anar a defensar el país, la mare amb els tres germans petits va fugir
cap a la frontera. Van arribar a Catalunya i allà estan bé, però m’enyoren molt
i jo també els trobo a faltar . Amb només divuit anys, vaig venir a viure aquí
a aquest poble del oest del país per cuidar l’avia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Radmila, que està molt delicada de salut i es
va voler quedar a casa seva i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al país on
va néixer i on vol morir; <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en aquest
petit poble on fins ara estàvem tranquils, però fa unes setmanes que de tant en
tant ens donen algun ensurt. De cop escolto les seves passes que s’atansen pel
darrera i em posa la ma a l’espatlla mentre em diu,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">No miris la
misèria que hi ha, pensa en tota la bellesa que encara queda al teu voltant i
sigues feliç.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Es que es
tant trist tot això, fa un mes que no sabem res del pare i com trobo a faltar
la mare i els germans, diuen que pensen tornar aviat, quan penso en la nostre
casa de Kiev potser ja està enderrocada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Mira el cel
estrellat, ara que comença a fer-se fosc i com surt la lluna que il·lumina la
foscor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">No saps com
t’admiro iaia. Veure la part positiva de tot. No trobes a faltar als demes?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Es clar que
m’agradaria tornar a veure a la filla i els néts, al gendre, però amb tu tinc
una gran companyia i no em fa por morir .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Es
van abraçar les dues dones, quedant una estona en silenci. Van mirar el cel ple
d’estrelles i una estona es van oblida de la guerra i la tristesa que estaven
vivint.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Després una vídeo trucada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Girona, on van poder parlar i veure la
família refugiada allà, ja parlaven de tornar i anar a viure al poble <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tots junts,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>deien que era un lloc més segur. La trucada els va <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>alegrar el vespre, per sort semblava que els bombardejos
a la zona havien sigut esporàdics.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">L’endemà
al matí el sol va sortir resplendent, el fred es començava a deixar sentir ;
amb algunes veïnes del poble van anar a ajudar a les zones que havien quedat
afectades pels petits artefactes que havien deixat caure <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>avions en retirada. Allà la vida continuava
tranquil·la, la gent s’ajudava uns amb els altres i compartien els escassos
queviures que tenien . La solidaritat entre la gent era d’una noblesa
extraordinària .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Un
dia a la tarda , truquen a la porta ... sorpresa, no podia ser . Era el pare,
estava ferit,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però era allà, caminava
amb una crossa. No es res greu, no us <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>espanteu, -va dir- he estat unes setmanes a
l’hospital. Vinc a acabar de recuperar-me en aquest indret, quan estigui bé ,
tornaré a defensar el país. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Han
passat dues setmanes tranquil·les i felices amb el pare allà, un home jove al
poble, on només hi havia nens i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>homes molt
grans. Avui està millor i ja s’ha d’incorporar de nou a l’exercit, demà mateix.
El vespre videoconferència amb Girona , aquests haurien volgut ser allà , però
les fronteres eren tancades i no és podia entrar al país, esperem no trigar
massa a poder tornar a casa o almenys al país. Llàgrimes i acomiadaments i
ganes de poder-se retrobar tots plegats. Ganes que s’acabi la guerra i poder
gaudir junts de pau i llibertat. Ja ho diuen que l’esperança no es pot perdre
mai.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"> 10-11-2022-<o:p></o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-29084296280637790002022-10-28T21:16:00.001+02:002022-10-28T21:16:52.132+02:00LA VIDA EN PERILL<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">És molt difícil, no sabré fer-ho!
Teòricament semblava més fàcil; una persona que corre perill d’un vessament al
cervell... –llavors el facultatiu que dirigia l’operació, afegeix... una
incisió en una vena cerebral</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">i a fer
punyetes. Va, som-hi,</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">sense manies. Allò
va ser la gota que va fer explotar el meu cervell que feia estona que estava al
límit, mentre l’estómac revoltat estava a punt de treure bilis. Així que vaig
caure ven llarg al peu</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">del quiròfan, </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">mig inconscient encara vaig sentir la veu del
professor que deia,</span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="margin-left: 38.3pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Vaja tiquismiquis. Amb aquestes aprensions ja
es pot anar acomiadant de voler ser cirurgià i tot el que se li assembla. –la meva
ment ja va quedar em blanc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Quan em vaig despertar del tot al
cap de tres dies<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l’hospital vaig saber
la causa del meu malestar aquell matí i el posterior desmai. Vaig estar encara
quinze dies en poder recuperar-me i tornar a casa i llavors un mes més de
convalescència a casa. Els exàmens i les pràctiques d’aquell últim curs , ja
havien passat a la historia, la qüestió era ara la total recuperació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En aquella lenta recuperació,
vaig tenir temps de pensar i pensar i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>em
vaig adonar que el que m’havia succeït<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>aquell dia , no era només per la malaltia latent que portava <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a sobre; <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>jo sempre havia llegit molt i encara em dura
la passió pels llibres. Aquell dies havia acabat de llegir un llibre sobre un
famós cirurgià, que quan una operació no li venia de gust, el cas d’una dona
pobre que per un compromís l’havia d’operar gratis, o per una complicació que
no hi contava ...un apetita incisió en una vena principal i s’havia acabat la
història. Això si, anava a parlar amb els familiars molt afectat pel desenllaç,
els deia que per la gravetat de la malaltia, del tumor o de les greus seqüeles
amb que quedaria el pacient , aquest final havia estat una benedicció... Per
tothom seguia sent un metge extraordinari, però realment no era més que un vulgar
assassí.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En el moment del inici de l’operació i el
posterior desmai, aquell cirurgià,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>professor que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dirigia l’operació
per mi era el mateix que el del llibre, sobretot després de les paraules que va
dir, després l’inici de l’afectació pulmonar i vascular van fer la resta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">De tot això han passat quinze
anys. Soc un cirurgià responsable que em prenc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>seriosament la meva feina i la satisfacció
més gran<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que puc tenir és salvar els
pacients que busquen ajuda en les meves mans. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Estic recordant tot això, perquè
avui es jubila aquell professor del meu ensurt i aquesta tarda li fem
l’acomiadament. Hem treballat forces vegades plegats i és una persona
excel·lent i un gran professional . Només un vegada vam comentar aquella
situació, i em va dir que no hauria apostat un duro per mi i que estava molt
content d’haver-se equivocat. Llavors li vaig preguntar el perquè d’aquelles
paraules tant dures abans del inici<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de
l’operació i em va respondre que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>era una
ironia per estimular els estudiants i perquè perdessin la por davant
l’esdeveniment no vaig voler fer cap més comentari, però del veritable motiu
del que em va passar mai en va saber res . <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">/20/07/ 2022/<o:p></o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-53344427627587859902022-09-30T21:02:00.000+02:002022-09-30T21:02:01.387+02:00UN VAILET DE LA GARROTXA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIU-RyN4YNdtONJsOt5hR-mBi_39RPvmbisRE-sgBRpJFTUOFUjy8vsM8qzGx59mxF2W_TeLhNAvH-nSdnC6KK_zXbwplLP3M7dZcSv0QMvOrwlCZqzoqpTQMueWU8xG0J-wmDbh2lMzIJo--1RFRvfDxRHzzhl1ivuQNV-HsPq2wavgORx4u5zrRw/s293/Sculpture_Sense_Lluna_Anna_Manel.la.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="293" data-original-width="220" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIU-RyN4YNdtONJsOt5hR-mBi_39RPvmbisRE-sgBRpJFTUOFUjy8vsM8qzGx59mxF2W_TeLhNAvH-nSdnC6KK_zXbwplLP3M7dZcSv0QMvOrwlCZqzoqpTQMueWU8xG0J-wmDbh2lMzIJo--1RFRvfDxRHzzhl1ivuQNV-HsPq2wavgORx4u5zrRw/s1600/Sculpture_Sense_Lluna_Anna_Manel.la.JPG" width="220" /></a></div><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">Aquell
vespre de setembre, el Lluís guaitava la lluna que brillava en el cel quan
s’anava fent fosc,</span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">mentre mirava amb
tristesa la casa on vivia amb la seva iaia, demà deixaria de veure aquell cel,
i deixaria per sempre aquella casa; no podia ser, li sabia greu deixar-la</span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">sola en aquell casalot on havia nascut i ara vivia
amb la seva iaia, des que va morir la mare, el pare no havia tornat de la
guerra. Marxava per ajudar l’àvia , perquè </span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">moltes vegades, sobretot a l’hivern, ella no
menjava res per poder donar un mica d’aliment al nen que creixia i que era
l’únic tresor </span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">que li havia quedat de la
seva filla.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Tot
i que només tenia dotze anys, un cosí llunyà li havia buscat feina a una
colònia , riu avall, on els faltaven aprenents, guanyaria un sou, aprendria a
treballar i sobretot podria ajudar la iaia. Eren a l’inici dels anys cinquanta
del segle passat, allà en aquell petit poblet de la Garrotxa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>totalment agrícola, una dona sola, com en
altres molts llocs de Catalunya es vivia amb moltes dificultats la postguerra
que havia deixat el país arruïnat. La mare fins que es va posar malalta ajudava
a la casa gran, netejant i cuidant la mainada i tot i tenir un sou petit podien
anar vivint.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’endemà
al mati, el Lluís es va abraçar plorant amb l’àvia, dient-li que tornaria aviat
a veure-la;<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llavors <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va marxar en un bus atrotinat que feia el
trajecte dos cops a la setmana fins a Olot i els poblets i colònies veïnes.
Aquell mateix dia començava a treballar . Ho va trobar tot molt estrany, el
soroll de les màquines , l’olor dels talers, del fil de la borra, però va fer
el cor fort i va posar força i entusiasme aprenent <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les coses, que les absorbia amb una fàcilment .
La pensió on s’allotjava per pocs diners <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>era per nois com ell que no tenien família i
treballaven a la colónia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La
il·lusió més gran la va tenir al cobrar el primer sou,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>50<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>pessetes la setmana, que va guardar acuradament. Aviat va començar a fer
hores extraordinàries que li pagament més i fins treballar algun diumenge,
intentava estalviar una mica per poder portar diners a l’àvia , que fins als
tres mesos no va poder tornar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a veure .
Van passar un diumenge extraordinari els dos junts, dinant parlant, la iaia és
va emocionar al veure els diners que li donava el noi, aquest <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>li va jurar<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que tant aviat com pogués se l’enduria a viure amb ell a la colònia, no
volia que estes sola allà en aquell petit poble perdut en la muntanyes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El
caràcter afable i treballador del vailet aviat es va guanyar la confiança dels
seus superiors que contaven amb ell per tot, i com aprenia tant ràpidament,
podia substituir a qui es poses malat o tingues un contratemps . Al<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cap de dos anys ja havia aconseguit un pis a
la colònia, gràcies a l’aval del encarregat i del director. La iaia contenta va
anar a viure amb ell, ja que cada dia li pesava més els anys, la soledat i la
salut també sent ressentia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Només
tenia setze anys quan el director el va cridar al seu despatx i li va proposar
si li agradaria estudiar i treballar a la vegada , perquè podia arribar molt
lluny. El Lluís li va respondre que seria la il·lusió de la seva vida. Van
acordar que treballaria els matins i a les tardes aniria a Vic<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per estudiar<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>tèxtil i enginyeria mecànica, que era el que es necessitava l’empresa en
aquells moments <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Per que ho fa
això senyor Agustí?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">He descobert que
vals molt i et vull ajudar, a més amb recordes tan el Joan, el fill que se’m va
morir poc abans que arribessis , tindria la teva edat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Moltes gràcies , procuraré
no defraudar-lo.</span><span style="font-size: 12pt;">La història és una mica llarga, així que
passarem una mica de llarg. El Lluis li van anar les coses molt bé, gràcies al
seu esforç i a l’ajuda del director i de les persones que se l’estimaven . Va
acabar els estudis, va pujar de nivell a l’empresa. Als vint anys és va casar
amb la Victòria, una noia que treballava a la fàbrica i que van</span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">congeniar i enamorar </span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">molt aviat . Es van quedar a viure a la
colònia, primer en un pis més gran, on la iaia va anar viure amb ells fins que
va morir prop dels vuitanta. </span></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span style="font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">QQuan el director es va voler jubilar, ell va
ser el seu substitut, pels mèrits que tenia i el serveis que havia fet per la
fàbrica i per l’empresa, aquesta els va fer construir un xalet on encara viuen
allà , ell i la Victòria una mica vellets ja, però tot hi haver tancat la
fàbrica, allà és respira una gran pau i tranquil·litat. Els fills i néts els
venen a veure de tant en tant i passant els dia amb ells .</span></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span style="font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">L’L'escultura del nen de la foto que representa?
On es troba? És el Lluis quan va marxar de casa de la iaia. La Cèlia una de les
seves nétes, després dels estudis d’Informació i turisme, se’n va anar a viure
al poblet on havia nascut l’avi Lluís, aquest li havia comprat la casa on havia
nascut i viscut amb la mare i</span><span style="font-size: 12pt; text-indent: -18pt;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">l’àvia ;
l’havien</span><span style="font-size: 12pt; text-indent: -18pt;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">arreglat i ara era una casa de
turisme rural, ja que actualment aquell petit poble de la Garrotxa s’ha
convertit en poble de muntanya molt atractiu. A davant de la casa hi ha posat
la imatge del avi quan era infant, quan curull d’energia havia sortit d’allà
buscant-se la vida i el seu destí .</span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-10614457111287840282022-08-31T14:15:00.004+02:002022-09-15T20:55:43.183+02:00EL RETAULE DE SANT SADURNÍ DE MALANYEU<p><br /> <span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">L’agost, temps de Festes Majors a les nostres contrades,
després d’uns anys de paràlisis de quasi totes les activitats festives , aquest
any han tornat a celebrar-se amb esplendor, s’han tornat a animar tant els actes
populars, com els culturals i religiosos com la multitud de gent que s’han
retrobat de nou i han gaudit junts de la festa.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxk2ku4XNKnL4wbjvx3EXC16jSxub0eVXjgt9Yg2gvs1p53Vt8tHAP2hA15zeB9-GlVwh4KHmB_e9vCrGGJQTzjQCqjdNbjI4WZwh0AHJp2YBS-vmWZynUL-ady6dbNXZmpVyKaDEmV743cVWt_09CNEL79JJU21NxnXn4InY78dCDv5pbpdyzmG1c/s1270/200553018_1505605229778643_3149010247317945989_n.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1270" data-original-width="1080" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxk2ku4XNKnL4wbjvx3EXC16jSxub0eVXjgt9Yg2gvs1p53Vt8tHAP2hA15zeB9-GlVwh4KHmB_e9vCrGGJQTzjQCqjdNbjI4WZwh0AHJp2YBS-vmWZynUL-ady6dbNXZmpVyKaDEmV743cVWt_09CNEL79JJU21NxnXn4InY78dCDv5pbpdyzmG1c/w255-h300/200553018_1505605229778643_3149010247317945989_n.jpg" width="255" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El petit poble de Malanyeu , s’ha tornat a omplir de gent i
d’activitats . A més de la caminada, els sopars populars, la missa en honor al
sant, les sardanes , la passejada del drac i del futbol, vull destacar dos
actes culturals que van tenir molt bona acollida: la xerrada sobre la
restauració del retaule barroc <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el
concert de violí de musica moderna. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 72pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfz_qqSLmGRpCUEGLZh0tMT7dAHa0WpZ9qf9yhzC2BENa8-OSiNPLJVqcQ9amDWBDpT10w0gYog26V_rK2WpXQNF6j00pMcG907-1xI9dT4YxOkaAh48rck2OtCeCUgDtYVXa2zQZEgsd5RTWmu5Ei4X0mQBkGVkXS35jBovymaXcVHoK3a6IBda8E/s2000/IMG-20220831-WA0015.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfz_qqSLmGRpCUEGLZh0tMT7dAHa0WpZ9qf9yhzC2BENa8-OSiNPLJVqcQ9amDWBDpT10w0gYog26V_rK2WpXQNF6j00pMcG907-1xI9dT4YxOkaAh48rck2OtCeCUgDtYVXa2zQZEgsd5RTWmu5Ei4X0mQBkGVkXS35jBovymaXcVHoK3a6IBda8E/s320/IMG-20220831-WA0015.jpg" width="240" /></a></span></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La
restauració del retaule de Sant Sadurní de Malanyeu. La<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>xerrada sobre la restauració es va fer el
dissabte al matí per la Violant , noia vinculada al poble, que va ser la responsable
del equip de restauradors, </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; text-indent: -18pt;">que la va dur a terme. Va parlar com estava
el retaule, com es va fer la restauració, com es van detectar les peces
sobreposades no autentiques, com s’ha
tractat les que falten (durant la guerra civil el van tirar a terra i es van perdre algunes peces ) les
tècniques emprades tant en la neteja com conservació de la fusta daurada com en la
pintura i en la la policromia de les imatges.</span><p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 72pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; text-indent: -18pt;"><br /></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 72pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%; text-indent: -18pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 72pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El concert
de violi , pel Marc, un noi jove, també vinculat al poble va enaltir al públic
amb aquella música on la bellesa del classicisme es barrejava es barrejava amb
la modernitat . l’església era plena a vessar, sobretot de gent molt jove.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 72pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 72pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOqw9ykTjm6FKc8lmFlMqAlcs6TrTnouv0HTcoTBlgLTCy6QWuFvsfpqbrnL5U2ipAR7zXzaXNxfD3yMAK80KSzVcKTyceFWdnaOHTYO8dPa-5X43bezZ055TU4ImOCXQJd-ECE2Gayu5i3asChyyTMGq9ZfJeJwVinSdQqlBN2WgpcP2SdeUE7fBz/s1600/IMG-20220831-WA0013%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOqw9ykTjm6FKc8lmFlMqAlcs6TrTnouv0HTcoTBlgLTCy6QWuFvsfpqbrnL5U2ipAR7zXzaXNxfD3yMAK80KSzVcKTyceFWdnaOHTYO8dPa-5X43bezZ055TU4ImOCXQJd-ECE2Gayu5i3asChyyTMGq9ZfJeJwVinSdQqlBN2WgpcP2SdeUE7fBz/w300-h225/IMG-20220831-WA0013%20(1).jpg" width="300" /></a></div><br /><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Com heu vist les dues activitats s’han dut a terme dins
l’església<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>romànica del petit poble i
les dues han tingut per marc el bonic retaule barroc que llueix aquest aspecte
des de fa vuit anys quan es va inaugurar després de ser restaurat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i ara faré una breu explicació sobre el
retaule , que es el que marca l’enunciat .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El retaule de Sant Sadurní,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>amb la imatge del sant en la fornícula central i, a la predel·la, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tres plafons que representen les vida i
martiri del Sant . Rematat amb una imatge del Pare Etern. Busts de la Marededéu
, diversos sants i personatges no identificats. Decoracions florals, vegetals,
animals en alt-relleu i columnes<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>salomòniques.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinuN2uP_qimBmUDJ2A25NkPu-48UMNj54uSo0aDWm-eHKHIRZChUwfa4QOfoeop54yLdaFQxn0CxXjeTZ-y4sbvCyQW-Ff4__b782yHF1EpKxaZ4ZHXI47p1bvsyv0JbdVen75hr5JgVqyxchgxqJdCYBeW4VlTZW9NY_2c69ZzjQOg1iWl3Z8Wj1x/s597/retaule,%20part-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="597" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinuN2uP_qimBmUDJ2A25NkPu-48UMNj54uSo0aDWm-eHKHIRZChUwfa4QOfoeop54yLdaFQxn0CxXjeTZ-y4sbvCyQW-Ff4__b782yHF1EpKxaZ4ZHXI47p1bvsyv0JbdVen75hr5JgVqyxchgxqJdCYBeW4VlTZW9NY_2c69ZzjQOg1iWl3Z8Wj1x/w370-h246/retaule,%20part-2.jpg" width="370" /></a></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"><br /></span></p>Es tracte d’un interesant retaule barroc, obra de l’escultor
Segimon Pujol de 1727. (hi ha una inscripció amb la data en el retaule) i daurat l’any 1727. va ser fet per l’església
de Montmajor on va estar fins a l’inici del segle XX, on després de ser venut,
va ser portat a l’església de Malanyeu, on roman des d’ aleshores. A l’inici de
la Guerra civil , va ser desmuntat i va sofrir molts desperfectes.</span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">
</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">L’estat de conservació era molt deficient, ja que tenia pèrdues
de plafons sencers i calia reconstruir aquestes
peces que en origen tenien motllures i relleus daurats, amb la tècnica de la
impressió digital sobre vinil en taulons
nous i reproduir la imatge fotogràfica estreta del mateix retaule , de la part
simètrica. Això i moltes altres coses ens van explicar en la xerrada sobre al
restauració. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-70441502705404904942022-07-28T11:31:00.001+02:002022-07-28T11:32:13.775+02:00LA DISSORT D'UN TENDRE AMOR<p><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;"><br /></span></p><p><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">L’Amèlia </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; mso-spacerun: yes; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">va cavil·lar força estona abans de començar a
preparar l’equipatge. No cabien gaires coses en la petita bossa que volia
emportar-se , les coses més bàsiques , no fos cas que aixeques sospites.
Després va </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; mso-spacerun: yes; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">posar-se l’abric i es va
amagar </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; mso-spacerun: yes; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">els cabells sota un mocador fosc,</span><i style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; mso-bidi-font-style: normal; text-align: justify;"> </i><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">volia camuflar-se amb la nit en sortit
d’amagatotis de casa”.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">A les tres en punt de la matinada
sortia per la porta del darrera, abans va donar una última ullada a la casa que
segurament no veuria mai més. El vent gelat d’aquella nit de gener li colpia
amb força a la cara , però el cor li bategava a mil. Va creuar el petit jardí i
va enfilar carrer avall, en direcció a l’estació a l’altre punta del poble.
Caminava lentament, mentre pensava en ell, si ja hauria arribat, qui seria el
primer. El tren encara trigaria més d’una hora a venir, cap a quarts de cinc,
de fet en aquella hora, en el petit poble només<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>solien pujar-hi quatre o cinc persones, normalment treballadors del
tren, cuidadors de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la via.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Arrecerada en un seient de fusta de
l’estació, tremolant de fred, mirava impacient el rellotge, ja passaven de les
quatre i el Francesc no es veia enlloc ; Que li haurà passat que no sigui aquí,
falta poc més de mitja hora perquè passi el tren – pensava la noia
angoixada-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Deu meu, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hi si li ha passat alguna cosa? És preguntava.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Mentre això passava , una estona abans
, el Francesc feia la mateixa operació que l’Amèlia, desant un <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>petit equipatge en una bossa, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>esperant trobar-se amb ella i fugir junts,
emprendre una nova vida amb il·lusió i amor; <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>lluny dels plans organitzats pel seu pare<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de dirigir la seva vida i apartar-lo de la noia
que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tant estimava, només perquè <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>era d’una classe inferior a la seva i no feia
per mi, segons ell, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni per els seus
plans... el xicot només esperava que fossin les tres en punt per sortir i per retrobar-se
amb ella , segurament coincidirien en el passeig de l’estació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El senyor Ignasi, el pare del noi,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>feia uns dies que notava al seu fill estrany,
alguna en portava de cap; aquella nit estava inquiet i com no podia dormir va
sortir ben abrigat al jardí, a respirar l’aire fred de la nit. Quan anava a
entrar va veure llum i moviment a la cambra del noi, va restar a l’aguait. De cop
s’apaga la llum, al poc sent com aquest baixa sigil·losament l’escala, llavors
la porta s’obre lentament amb cautela, així que surt, el pare l’agafa fort <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pel braç i bruscament l’obliga a tornar a
entrar, ell forceja per escapar, llavors discuteixen acaloradament, els crits i
soroll desperten els altres membres de la casa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En plena crisis nerviosa, la mare com tantes
vegades li administra un fort sedant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
el fa dormir gairebé un dia sencer. El pare emprenyat, mentre la criada i el
majordom el duien a la cambra, cridava alt i sense embuts, “s’han acabat els
romanços;<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dilluns... dilluns sens falta
cap a Suïssa a l’internat, ja estic fart de les teves sortides;<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mentre la mare serrava<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les dents ben fort<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per evitar que li saltessin les llàgrimes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTlwAj1B9utRHIEc7uBUGUGWHlOy-EP14_syoNtseCQ5bcjr5HySMyFPZRCVpTk1w6_0iuwCn8GfhtvSAZKXSenbXqfGt7m20m0af-qwJwIwGBTZNa19aar1kSig2cyTBrCuiTDtVpM1dnHdGswCn5Uu071d4e-mz2L1n0LAhRU5hGp8Ucgk0KGeOf/s279/carrilet%20bergueda.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="180" data-original-width="279" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTlwAj1B9utRHIEc7uBUGUGWHlOy-EP14_syoNtseCQ5bcjr5HySMyFPZRCVpTk1w6_0iuwCn8GfhtvSAZKXSenbXqfGt7m20m0af-qwJwIwGBTZNa19aar1kSig2cyTBrCuiTDtVpM1dnHdGswCn5Uu071d4e-mz2L1n0LAhRU5hGp8Ucgk0KGeOf/s1600/carrilet%20bergueda.jpg" width="279" /></a></span></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br />El tren arriba puntual a l’estació,
cinc o sis persones pugen, amb l’avís del xiulet, empren de nou<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la marxa. L’Amèlia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>resta encara en el banc com petrificada, sap
que alguna cosa forta <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha passat per que
el Francesc no hagi arribat, plora desconsolada. Sola no tenia cap sentit
marxar,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no sap que fer , les forces li
manquen. L’encarregat de l’estació la fa entrar dintre la cabina<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perquè s’escalfi una mica<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i li dona<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>un cafè calent. La noia es retorna una mica i sense saber com, decideix
tornar a casa, quan just arribava <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la
porta cau el terra desmaiada.<o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La mare de l’Amèlia feia poc que
s’havia llevat i havia llegit el missatge que li havia deixat a la taula del
menjador. “He marxat amb el Francesc, no patiu, ens estimem i ja rebreu noves
nostres” la mare desesperada, no creia el que llegia, s’havia que el marit no
acceptava tampoc aquell <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>xicot ric , però
això de fugir amb ell, si son dues criatures. Va sentir alguna cosa estranya i
va obrir la porta del carrer i la va trobar allà estirada al terra. Al costat
de l’estufa es va anar retornant i després el metge la va<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>venir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a veure. Després de la visita , el diagnòstic,
una forta depressió i a més ... està embarassada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tornar a casa va ser la seva salvació.
El pare va cridar molt, li costava assimilar els fets, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però la mare li feia costat. La por al seu
pare i l’amor al noi es el que l’havia incitat a voler marxar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pel poble va córrer la noticia que l’hereu de
cal Soler, havia marxat a estudiar a Suïssa, i poca cosa més. A la Amèlia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>li va costar recuperar-se, el pitjor és que no
va tenir mai més cap noticia d’ell i això li va fer molt mal. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tot i la seva joventut la noia va voler
tenir el fill, encara que li van proposar avortar, ella no ho va voler. Per
evitar les xafarderies de la gent, sobretot al pare, van decidir anar a viure a
un altre lloc, un poble més gran on la gent no es ficava tan en la vida dels
altres. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Allà va néixer el Xavier, aquell
petit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va ser la joia de tots, els pares
li van donar el nom , la mare ajudava <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la
noia a criar-lo, per la gent era el seu germà. La noia va poder continuar estudiant,
acabant el batxillerat va fer infermeria. El nen li recordava al Francesc, tot
i que no va voler que aquest <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni els seus
en sabessin mai res d’ell, va seguir estimant-lo molts anys, però el temps tot
ho cura i quan va conèixer al Jaume, un metge de l’hospital, on treballava va descobrir
el veritable amor i al <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>poc temps es van
casar. El Xavier ara te un germà i una germana petita, a qui estima molt, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tot i que ell ja és a la Universitat. Mai li
ha interessat saber <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>qui era el seu veritable
pare.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Perquè ara passats més de vint anys l’Amèlia
ha recordat tant nítidament totes<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>aquestes coses, que ja quasi<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>tenia oblidades . Avui es el primer cop en tots aquests anys que se l’ha
trobat davant. A l’Hospital on treballa d’ infermera, en un home gran que
ajudava, l’ha impressionat la seva mirada; en aquell home, borratxo , drogat,
envellit, viciós, malalt... <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha vist una
mirada que la trasbalsat ... era la mirada del Francesc, però aquell home no
tenia res a veure amb el noi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que ella havia
estimat, ha hagut de buscar el seu nom a la fitxa per saber que realment era
ell . Li va causar llàstima, tristesa i pena, aquella<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>deixalla humana en que s’havia convertit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’havia convertit el seu pare, amb els seus
diners i el seu desitjos de poder i prepotència. Van parlar molt poc, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ell gairebé ni va reconèixer. El <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que més greu li sabria seria si algun dia el
seu fill, el Xavier, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>volgués saber la
veritat de qui era realment el seu pare.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Comic Sans MS;">/20/02/2022/</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br /></p><p></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-63393935542871920922022-06-19T21:53:00.003+02:002022-06-22T23:10:37.207+02:00PATUM – 2022-<p> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 19.5pt; margin-left: 67.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 19.5pt 67.5pt;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 19.5pt; margin-left: 67.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 19.5pt 67.5pt; text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Berga,
som a l’últim dia de la Patum d’enguany <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que ja està a les acaballes , uns dies de salts,
foc i danses <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>molt intensos i amb una
gran gentada. Després dels dos últims anys que no es va poder fer la Festa per
la Pandèmia, la gent tant de casa com de fora s’ha abocat a la festa, sense por
a la gran calorada d’aquests dies , ballant, saltant i gaudint com sempre.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 19.5pt; margin-left: 67.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 19.5pt 67.5pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXBn7oYEl1j2zu0VK4wBjo1Yi8ZjZTYfvqjJNVO2xGx81YqSjt7ufimYHWjFfqyC4f3QFw_bg1rPaChg95DCzCCDwji3pO9UCNCG1AnGAUx8ZcIgeEBOEKUq3bc5DE_s-Sq1ZwvmeEtrFJ56eyvETz4HMU7A6hfF7Z1xhbgeIVednqC6fq9fk5lE4s/s1280/guita-balla%20nt-Patum%202022.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXBn7oYEl1j2zu0VK4wBjo1Yi8ZjZTYfvqjJNVO2xGx81YqSjt7ufimYHWjFfqyC4f3QFw_bg1rPaChg95DCzCCDwji3pO9UCNCG1AnGAUx8ZcIgeEBOEKUq3bc5DE_s-Sq1ZwvmeEtrFJ56eyvETz4HMU7A6hfF7Z1xhbgeIVednqC6fq9fk5lE4s/s320/guita-balla%20nt-Patum%202022.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="color: #161616; font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 19.5pt; margin-left: 67.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 19.5pt 67.5pt; text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">A
més aquest any han celebrat els 400 anys documentats de la festa una colla de comparses: el
Tabal, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la Guita grossa, turcs <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i cavallets, , Els vestidors de Masses i plens
. L’efemèride s’havia de celebrar l’any passat però a causa d e la pandèmia , s’ha
passat a l’actual.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 19.5pt; margin-left: 67.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 19.5pt 67.5pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi47G3TQ2JletPia5EMr7Drp-nt96D7-x1f76JutfusHUo5rdgEGa4vXcGsohMxKVaX5dWSPFVgOc9vB3TJypStI5H9z4k6FBpKvB8LvcKvdST7hc6eTb8z79NqKRDei9wR7fWtfV5qOHVjyDsM_QcKFyML4Gd3aIfou6GvuX8u7Gd34C5B_5A9_fef/s1440/288981310_10224354570125420_3796170379029779280_n.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="959" data-original-width="1440" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi47G3TQ2JletPia5EMr7Drp-nt96D7-x1f76JutfusHUo5rdgEGa4vXcGsohMxKVaX5dWSPFVgOc9vB3TJypStI5H9z4k6FBpKvB8LvcKvdST7hc6eTb8z79NqKRDei9wR7fWtfV5qOHVjyDsM_QcKFyML4Gd3aIfou6GvuX8u7Gd34C5B_5A9_fef/w349-h232/288981310_10224354570125420_3796170379029779280_n.jpg" width="349" /></a></div><br /><span style="color: #161616; font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 19.5pt; margin-left: 67.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 19.5pt 67.5pt; text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Per
això aquest 2022 es commemoren, amb actes i salts especials, els 400 anys de la
seva primera referència escrita. Que enguany se celebrin els 400 anys és
gràcies a una troballa que va fer al 2009 la historiadora Dolors Santandreu, traspassada
fa uns mesos, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on es troben referencies
escrites que actualment hi ha documentades sobre la festa berguedana, i també
aquest vespre dedicaran un homenatge<span style="mso-spacerun: yes;"> a la historiadora </span>per la seva tasca patumaire. A la història de Berga i de la Patum<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 19.5pt; margin-left: 67.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 19.5pt 67.5pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvXzm3CRuq10K_3RG3ZIshYn20dQG-ZPjqGRxOHoBrMnXQbNc9TtXNndpuPUmHTQ8SbaPO8QEkKQ2Tgwj8xz3ik1VWAjHSq1f_6xLn5X8NXD92Z49ixsMsTy8trSpDsCmqHSuBb5nozMEx93ixwulKgVYgu5nssDPtKa4Y42l5IoPwF_H4hkujPYKQ/s746/288800234_10224344855402558_4139276769661839681_n.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="746" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvXzm3CRuq10K_3RG3ZIshYn20dQG-ZPjqGRxOHoBrMnXQbNc9TtXNndpuPUmHTQ8SbaPO8QEkKQ2Tgwj8xz3ik1VWAjHSq1f_6xLn5X8NXD92Z49ixsMsTy8trSpDsCmqHSuBb5nozMEx93ixwulKgVYgu5nssDPtKa4Y42l5IoPwF_H4hkujPYKQ/w365-h206/288800234_10224344855402558_4139276769661839681_n.jpg" width="365" /></a></div><span style="color: #161616; font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt;"><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 19.5pt; margin-left: 67.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 19.5pt 67.5pt; text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt;"><br /></span></p>Unes
imatges de la Patum actual </span><span style="color: #161616; font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="color: #161616; font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt;">il·lustren molt
be les multituds de gent pels carrers i a la plaça abocades a la gresca, al foc i a la festa</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 19.5pt; margin-left: 67.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 19.5pt 67.5pt; text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: "inherit","serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 21pt; margin-bottom: 19.5pt; margin-left: 67.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 19.5pt 67.5pt; text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: "inherit","serif"; font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-50955026145357239812022-05-28T21:36:00.002+02:002022-05-29T23:21:48.897+02:00MAIG EL MES DE LES FLORS
<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGoGuB7ZenlUC8rFWFdX9838i0LaUwfe_r77jfUUwxB1--xkO4On3w99OkJFblfVygi5eR_uwNBZgiCs1ErSq_UBQ9UZ01CZ9NjdcIs7lBbHqPOecvE_zrUAXyhQPfECubwvGhf1ozfpz0T0T21uHJbVMN1mkUvyf6zbi33KfnD4muce1PhnIoKlzW/s670/1368210148103_670x378%20%281%29.webp" style="display: block; padding: 1em 0; text-align: center; "><img alt="" border="0" width="320" data-original-height="378" data-original-width="670" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGoGuB7ZenlUC8rFWFdX9838i0LaUwfe_r77jfUUwxB1--xkO4On3w99OkJFblfVygi5eR_uwNBZgiCs1ErSq_UBQ9UZ01CZ9NjdcIs7lBbHqPOecvE_zrUAXyhQPfECubwvGhf1ozfpz0T0T21uHJbVMN1mkUvyf6zbi33KfnD4muce1PhnIoKlzW/s320/1368210148103_670x378%20%281%29.webp"/></a></div>
El més de maig es el mes de les flors, la primavera esclata en tot el seu esplendor , les flors i les festes es donen la ma. Adornen la natura, els prats, els jardins , les cases , les festes. Ara a veure com em va tot això dels canvis que m’ha fet aquest ordinador.
<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUR9zQ7aE--QP340ZDx_SgY-YOWXEownIbPoAEQkX2Oyc_qZ9y-eoF3AkAxPDqVeZMSFX2fbTu54z0S2Yt81Bi7bxwoDa9p6bBoHKyObvPBYRQBjs1eED-4JI2WWtIq8O-OQmHRWX1XenZgDJZWPeyaNSQaT3ZSHlSSSDtFno2sa8VApNMXbtRkf5A/s1200/1bee7594-1ad4-4368-bd93-0ee5a6c8f195_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg" style="display: block; padding: 1em 0; text-align: center; "><img alt="" border="0" width="320" data-original-height="675" data-original-width="1200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUR9zQ7aE--QP340ZDx_SgY-YOWXEownIbPoAEQkX2Oyc_qZ9y-eoF3AkAxPDqVeZMSFX2fbTu54z0S2Yt81Bi7bxwoDa9p6bBoHKyObvPBYRQBjs1eED-4JI2WWtIq8O-OQmHRWX1XenZgDJZWPeyaNSQaT3ZSHlSSSDtFno2sa8VApNMXbtRkf5A/s320/1bee7594-1ad4-4368-bd93-0ee5a6c8f195_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg"/></a></div>
Una de les festes més espectaculars i boniques d’aquest més, es Girona temps de flors. Que bonic es perdre’s un dia per aquesta ciutat, pels seus carrers plens de flors, de gent, de guarniments i de boniques escultures i muntatges, on les flors son les principals protagonistes .
<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeU6vIdRSyOVaGxPMD9ohKFwCfH-w655Y_SE7izCDwo0FMAmA-nOF6EGlOol34Q_aVn1AFMvmT2yVHCouGjGgBM1lVni22goDf5NW2xRnUhAIsFvYzaBOFor4hOJVXw5ELD98DXsVyNdXEQjVsBn_dDFl4cOs0jswbggVMeE-SMRH1sF5e6NQj-Mk2/s640/f7.jpg" style="display: block; padding: 1em 0; text-align: center; "><img alt="" border="0" width="320" data-original-height="557" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeU6vIdRSyOVaGxPMD9ohKFwCfH-w655Y_SE7izCDwo0FMAmA-nOF6EGlOol34Q_aVn1AFMvmT2yVHCouGjGgBM1lVni22goDf5NW2xRnUhAIsFvYzaBOFor4hOJVXw5ELD98DXsVyNdXEQjVsBn_dDFl4cOs0jswbggVMeE-SMRH1sF5e6NQj-Mk2/s320/f7.jpg"/></a></div>
Us deixo amb unes imatges d’aquesta bonica ciutat i amb alguns dels elements que aquests dies han fet gaudir i entusiasmat a la munió de gent que ha passejat pels seus carrers i places admirant unes autentiques obres d’art florals.
<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJPQ2an1F-vyBOlLXnvjYpbgxuGrLzNIWMh52YpnXDzng1bE3F8wuttlmjxGuQiH0D87tqTEmcdtns8ePQ8wRQT2p5h9ROjkR423fxe84qRuAvQDFeLZsA2TtkyIIR5_xOqPsR0jt3lkTCbF1yHBcycuQ8rrMg6TbUUJArRudNTxHTpdLcSZv4CLaF/s2000/temps-flors-0539-_f869537f_2000x1333.jpg" style="display: block; padding: 1em 0; text-align: center; "><img alt="" border="0" width="320" data-original-height="1333" data-original-width="2000" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJPQ2an1F-vyBOlLXnvjYpbgxuGrLzNIWMh52YpnXDzng1bE3F8wuttlmjxGuQiH0D87tqTEmcdtns8ePQ8wRQT2p5h9ROjkR423fxe84qRuAvQDFeLZsA2TtkyIIR5_xOqPsR0jt3lkTCbF1yHBcycuQ8rrMg6TbUUJArRudNTxHTpdLcSZv4CLaF/s320/temps-flors-0539-_f869537f_2000x1333.jpg"/></a></div>
Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-67048298856381120962022-04-28T21:07:00.003+02:002022-04-28T22:46:43.661+02:00UN SANT JORDI PER NO OBLIDAR<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">Va ser un hivern esgarrifós, ni
en els meus pitjors somnis hauria pogut imaginar les pegues i</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">contrarietats , que esdevindrien en aquells
tres o quatre mesos </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">i com pertorbarien i
donarien un gir a la meva vida , només ara sóc conscient del el que vaig viure
i patir en aquell curt espai de temps.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSfDFvNpcNXKJODsYVzpanweKxnfK6_6Sk-VHRyEcb1hIGC6-jo_b5zQJeQpecVTnxJfnVLsJgPHy89w9i-n8We_A_8-UGzTg130dy-5IjR8q10pYGupqWnsw87re-NWy-fDqJgvtxoUPQDLl01_cR9H3jSTUCw07OTifWWb7nR2YtwGsf7eDEhFHo/s640/BoiraVic1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="435" data-original-width="640" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSfDFvNpcNXKJODsYVzpanweKxnfK6_6Sk-VHRyEcb1hIGC6-jo_b5zQJeQpecVTnxJfnVLsJgPHy89w9i-n8We_A_8-UGzTg130dy-5IjR8q10pYGupqWnsw87re-NWy-fDqJgvtxoUPQDLl01_cR9H3jSTUCw07OTifWWb7nR2YtwGsf7eDEhFHo/w347-h225/BoiraVic1.jpg" width="347" /></a></span></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">L’octubre passat vaig trencar amb
l’Albert, va<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>marxar del pis per anar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al de l’altra, després del disgust, als quinze
dies vaig agafar el virus,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el vaig
passar sola a casa, mes d’una setmana amb febre i trobant-me molt malament,
m’atenien per telèfon ... paracetamols i que ja em passaria, poc a poc millorava
una mica , però no acabava<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de trobar-me
bé, una amiga venia a veure’m de tant en tant i em portava el que em feia falta<o:p></o:p></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hauria volgut tornar al poble amb
els pares, però era conscient de que no podia fer-ho, eren persones grans d’alt
risc i no volia contagiar-los. Vaig estar<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>dos mesos força malament , molts mals de cap i ganes de fer res. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>M’hauria agradat tornar a treballar , però no
podia, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no tenia esma ni forces. Vaig
entrar en una depressió i no volia<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>sortir de casa . Em va trucar una psicòloga i amb medicaments i bons
consells intentava animar-me. La solitud em pesava, només de tant en tant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la Júlia, la meva amiga em venia a veure i em
trucava sovint, sempre em deia,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Has de sortir i veuràs com aviat et cures del tot.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Estic molt bé a casa i amb aquest fred que fa no en
tinc ganes de sortir .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Anaven <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>passant els dies i així<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>arribar el temps de la primavera, quan es
mesuren les foscors i s’allarguen els dies ... l’augment de la claror diürna va
influir un xic en el meu ànim, les tardes més llargues amb el canvi d’hora va
ser un bàlsam pel meu estat, sortíem algunes tardes amb la Júlia , però encara seguia
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en baixa forma , trobava tant a
faltar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’Albert.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La Júlia em va convèncer per anar
a un grup de caramelles , que es tornava a fer al barri, sabia com m’agradava
cantar. Sense gaires ganes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vaig assistir
a alguns assajos. L’acollida de gent que no coneixia em va motivar i animar
molt. El mati<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Pasqua la cantada de
caramelles, el bon temps , el sol i l’aire, la caminada em van fer sentir nova.
Vaig conèixer al Marc, un xicot seriós i reservat, semblava també un xic
deprimit, i aviat vam congeniar, crec que també sortia d’una relació, vam
quedar per trobar-nos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>algun altre dia ,
però va passar una setmana i no em deia res . <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikEUUk9r0xq86-7kv6wqZhSal3mQRIG_ksKiw67YuYXWS9m7yYgxbWHWVBVYOHU3OcNMKkCr43bdHOaLhqsepyEJvF5tV7nJ6xWzmqpEZ35GgUWdJGoiOh7Lttp_Y8ymaXcLpmPLOf0zMru8v3hKHPyEyPPQ3v8GVc1kMVHABCFvUvX449FJ8thkvJ/s1600/1df11bec-928b-4553-91e5-296afee94f98_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikEUUk9r0xq86-7kv6wqZhSal3mQRIG_ksKiw67YuYXWS9m7yYgxbWHWVBVYOHU3OcNMKkCr43bdHOaLhqsepyEJvF5tV7nJ6xWzmqpEZ35GgUWdJGoiOh7Lttp_Y8ymaXcLpmPLOf0zMru8v3hKHPyEyPPQ3v8GVc1kMVHABCFvUvX449FJ8thkvJ/s320/1df11bec-928b-4553-91e5-296afee94f98_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Avui, el dia de Sant Jordi m’ha
trucat i em quedat per veure’ns<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al
passeig<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per gaudir del dia , de l’ambient
i dels llibres i de les roses. Quan ens hem trobat m’ha donat una rosa que duia
a les mans . Evidentment jo no portava cap llibre per ell i li he dit, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Si m’ajudes a escollir-ne un , em dono<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per satisfet.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Llavors tu m’ajudes a escollir el que jo <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vull.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Fet.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Llavors vam començar la passejada
entre parades , paradetes i munt de llibres, títols i portades<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cridaneres, autors que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>signaven els seus exemplars. El temps s’anava
tornant rúfol, el sol s’havia amagat i un vent fred es començava a deixar sentir,
vam començar a pujar-nos el coll de l’anorac, mentre una fina pluja començava a
caure.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ell ja havia escollit el seu
llibre, esperava per l’autor perquè<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el
signes , hi havia unes quantes persones davant, jo encara no havia escollit el
meu, dubtava entre tres o quatre títols, quan emprenguessin la marxa de nou em
decidiria.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De sobte el vent es va tornar més
i més fort i la pluja més<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>intensa , gent
que corria intentant tapar del tot els llibres amb més plàstics...altres
intentant entrar en algun lloc, nosaltres allà a la fila aturats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkT6jTrQyt8otU5LcTPQEVopiNthfDb9Nz0dCL1ZSv6d1GoxKa5tC2u30dbeluOZP3rqM5l5PXB0mjcyEIkENDt3xJgEzy2dIfgsyvipPNFnWkC0eeosAvsZaCAZz4r8Cx_lBbkhX9RcFVkPXD9cyR9ezWB2-9tSKTIahDrQ9HzUcs8ow52rzJXCif/s1200/259b764d-aa7d-44ee-a296-4c50cb790e81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkT6jTrQyt8otU5LcTPQEVopiNthfDb9Nz0dCL1ZSv6d1GoxKa5tC2u30dbeluOZP3rqM5l5PXB0mjcyEIkENDt3xJgEzy2dIfgsyvipPNFnWkC0eeosAvsZaCAZz4r8Cx_lBbkhX9RcFVkPXD9cyR9ezWB2-9tSKTIahDrQ9HzUcs8ow52rzJXCif/s320/259b764d-aa7d-44ee-a296-4c50cb790e81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Uns cops forts de vent ens sacsejant,
gairebé se m’emporten xocant contra un arbre sort del Marc que em va agafar ben
fort , mentre veiem com a la parada del davant s’emporta el tendal i tots els
llibres s’escampen per terra, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una altre
ràfega tomba altres parades, mentre l’aigua baixa abundant , gent que intenta
protegir llibres , nosaltres <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>volem
entrar en algun lloc però no podem, entre la gent, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els libres escampats la pluja i les ràfegues
de vent que no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>paren , estem arraulits a
sota un arbre amb el paraigües aixecat cap amunt , el Marc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amagant el llibre sota la jaqueta i aguantant-me<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a mi que no se’m emporti el vent. Un Sant
Jordi per no oblidar, tant pel mal temps com per les coses que els dos vam
començar a sentir l’un per l’altre.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">/24/04/2022/<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-86381341739371330332022-04-16T22:26:00.002+02:002022-04-16T22:38:03.814+02:00PASQUA I LA MONA<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaxRJuRcqIJSmUVYrZs0qKLOjV4k8MMTK_ennhaAyXhgTGomHSzgcTqFFERamWn5RR3kpwlHW64ZQs0A2qJHSJkro0vETZm2fMOKN_tik0A7O0MQyZA4zQXK1sZc5s_lKik18BffxHYXy25yMSVc1qmqPjGGtqB3EhQK7atwAxBW19aCK-nvGHPUY8/s1024/mona%20xoco%201.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaxRJuRcqIJSmUVYrZs0qKLOjV4k8MMTK_ennhaAyXhgTGomHSzgcTqFFERamWn5RR3kpwlHW64ZQs0A2qJHSJkro0vETZm2fMOKN_tik0A7O0MQyZA4zQXK1sZc5s_lKik18BffxHYXy25yMSVc1qmqPjGGtqB3EhQK7atwAxBW19aCK-nvGHPUY8/s320/mona%20xoco%201.JPG" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ahir al matí, passejant per una
plaça de Berga, em vaig trobar una colla de nens i nenes molt petits, de tres o
quatre anys , serien d’alguna escola
infantil o guarderia, amb unes
monitores que els acompanyaven, davant
d’una pastisseria on els aparadors estaven plens a vessar de mones de diferents
tipus , grans , petites mitjanes, de nata, fruita, crema, xocolata... decorades
amb elements molt variats, des de els típics ous de xocolata i figures de tota
mena... de còmics, de futbolistes,
trens, cotxes, cases, ... <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Els menuts estaven expectants, senyalant
aquesta o aquella altre mostrant al company la del darrera , amb unes cares de
curiositat i d’alegria . i amb els ulls esbatanats. M’he quedat una estona
mirant aquelles carones s il·lusionades. Les mones ni les he mirat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">S’acosta la Pasqua - he pensat –
es clar, demà ja és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dijous sant, com
passa el temps. Llavors el meu pensament divaga en altres<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>temps, quan jo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tindria la edat dels petitons. Eren temps de
postguerra <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i a casa no podien comprar
la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mona, ni els padrins<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que vivien lluny i sovint tenien molt fillols.
Jo també me les mirava il·lusionada les mones de l’única pastisseria del poble.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>davant d’aquelles meravelles, molt menys
espectaculars que les d’avui, la boca se’m feia salivera. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però el dia de Pasqua la mare<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>feia una mona casolana amb una mena de pa de
pessic amb melmelada dintre i coberta de xocolata. Que n’estava de bona també! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Les tradicions de Pasqua les
havíem seguit sempre a casa. A la nit la Vetlla<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Pasqual, al matí a escoltar o ve cantar caramelles i després de dinar
...la mona. El diumenge o el dilluns <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la
mona no ha faltat mai a casa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ara, La Pasqua i les tradicions
son molt diferents . Per Setmana santa, la gent agafa vacances i fan sortides o
bé pel país o marxen a llocs llunyans. Sovint per Pasqua alguns de casa són
fora, però la mona la mengen el diumenge o el dilluns, segons el lloc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on siguin, també dissabte, el dia en que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es pot reunir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tota la família.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Llevat aquest dos últims anys,
que amb la pandèmia tot ha estat diferent, la gent, per prudència no es podia
reunir, tampoc nosaltres no ens hem pogut reunir amb les fills, però això si a
casa la mona no ha faltat. Una de petitona per dues persones i a passar la
Pasqua. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Quan va néixer el nét, l’únic que
tenim, ara ja es gran , per Pasqua, pares i avis estàvem molt il·lusionats per
veure que faria el petit quan veuria aquell gros pastís, tenia poc més d’un any
. Es va mirar la mona encuriosit, va treure el cotxe de xocolata de sobre i el
va guardar, quan es va ficar el primer tros de pastis a la boca fa fer unes ganyotes
rares i no en va voler més, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mai li ha
agradat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni de petit ni de gran . No li
agraden les mones ni cap tipus de pastis. Contra gustos no hi ha disputes.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">13/04/2022/<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-85966717954226537682022-03-23T20:21:00.003+01:002022-03-23T23:47:58.532+01:00VULL VIURE PER SEMPRE<p><br /> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjia-OfIRfce_SPbDvl5dQcRUTnu3rooPyrutBH3Qh7N7jryjCGqp6iMeZw5lT6G4o8z8XpDvFFkai6tZ2CuvmO9uR2VRC9UScJ4jWy9HtaENrFVg0jlL9rrvtic4AvhJnaik2NGh-ClzroOFBa7ZbWRIrgU-1OGTw7ST8JafYB6idjx_XoY-Z-dNBJ/s397/gent_gran_avi-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="241" data-original-width="397" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjia-OfIRfce_SPbDvl5dQcRUTnu3rooPyrutBH3Qh7N7jryjCGqp6iMeZw5lT6G4o8z8XpDvFFkai6tZ2CuvmO9uR2VRC9UScJ4jWy9HtaENrFVg0jlL9rrvtic4AvhJnaik2NGh-ClzroOFBa7ZbWRIrgU-1OGTw7ST8JafYB6idjx_XoY-Z-dNBJ/s320/gent_gran_avi-2.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Tinc la intenció de viure per
sempre o de morir en el intent” això<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és
el que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>havia pensat sempre l’Oleguer,
avui ja un senyor gran de vuitanta cinc anys que encara està en el intent.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">Això de morir-se no anava amb
ell, el seu cap sempre rumiava, encara que de jove no havia pogut anar a la
universitat , perquè </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">es va posar a
treballar molt jove per ajudar als seus pares que vivien molt precàriament, el </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">pare va morir molt aviat i ell es va jurar
treure a la</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">mare de la pobresa i
donar-li una vida confortable. Va treballar molt i de valent; </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">la sort li va venir de cara i va aconseguir el
seu objectiu, quan tenia poc més de vint anys.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A més de ser treballador<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sempre l’havia dominat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una curiositat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>innata, que el va portar a formar-se<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i a explorar pel seu compte diferents
aspectes de la vida de les persones, la salut <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la genètica, la biologia. Des de jovenet
estava acostumat a llegir molt i més endavant, sense problemes econòmics, s’hi
va dedicar exclusivament.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Diferents investigacions
pel seu comte el van dur a indagar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sobre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la mort i la manera de perllongar la vida més
enllà del temps, cosa que el va portar a ficar el nas en diferents teories i a
investigar sobre el més enllà i les maneres de fer per intentar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>viure eternament . <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una de les moltes conclusions
recollides en alguns llibres que va publicar sobre la investigació de l’home, i
el benestar en que , la forma de cuidar-se, fer esport , caminar, menjar de
manera sana incidien en la salut de la ment i del cos i aquet podia aguantar
anys i panys, és clar que aviat va topar amb la teoria de que per haver-hi vida
hi havia d’haver mort , ja que sense mort no hi ha vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una altre de les <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>conclusions a que va arribar va ser que tenir
fills, néts... et continuava la vida en ells i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les següents generacions i així vencies la
mort , els teus gens continuaven vivint en els altres, però va<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>passar que, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tot i haver <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estar casat en tres ocasions mai va tenir cap
fill. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Va seguir donant voltes i buscant
noves deduccions al misteri de la mort. La mort només és un canvi d’estatus,
l’energia, la pròpia essència continua viva i és reencarna de nou en un altre
ésser , però això de que podria arribar a ser una planta, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una formiga<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>o una serp, no el convenç i aviat ho va descartar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Més tard, cap als cinquanta anys
va intentar buscar la solució en la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>CULTURA, que la única forma de no morir és que les seves idees,
pensaments , històries, descobertes i teories quedessin plasmades en un <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llibre (ja n’havia escrit altres) així en
quedaria constància i la seva naturalesa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>continuaria viva i la vida no hauria estat en
va. Això, és clar, sempre que en el futur, els llibres no quedessin arraconats
en algun prestatge<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i mai ningú n’arribes
a llegir cap. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Moltes d’altres investigacions i
teories han continuat al llarg de la vida del nostres home, escrites algunes,
altres descartades d’antuvi, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i també algunes
que ha intentat dur a terme. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ara fa uns anys, ja sobre dels
vuitanta, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el va agafar l’època de la
Pandèmia del Covid-19, tot i que en un principi va ser<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un gran defensor del negacionisme, que això
no era res i que els governs volien atemorir la població. Al <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>maig del 2020, el va agafa i va morir la seva
tercera dona que era molt més jove que ell, després d’estar un mes en coma
induït, tot i que ell no el va agafar va canviar radicalment la seva visió de
la malaltia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ara està seguint<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fidelment<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>les prevencions<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per prevenir-se
del virus, surt més poc de casa, encara intenta buscar solucions i respostes
als temes que sempre l’han preocupat. La setmana passada va rebre la primera
dosis de la vacuna, està content<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tot i
que han trontollat moltes de les seves teories, continua intentat viure , sinó
per sempre, com més temps li sigui possible.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">/08/04/2021/</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-30177845743021259802022-02-27T23:24:00.005+01:002022-02-28T23:16:26.268+01:00POSTA DE SOL DE FEBRER <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjO49Cck-Bo-sFUw2GElB5FGqNvTnVary3JFCs1XRhXAnPbkpklqazwEDGky-sxovg6VNma1OoY7VDxiA2-ycCv3qIgg1T92O-Oew6wsZJPU9Uq9badOYmrH5J_12KABOZRa-gQrWA339ijeuJATmypMbsEA2s1vqyODPPR4nqYo9Cm1MHOgZTeHNei=s1600" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1600" height="189" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjO49Cck-Bo-sFUw2GElB5FGqNvTnVary3JFCs1XRhXAnPbkpklqazwEDGky-sxovg6VNma1OoY7VDxiA2-ycCv3qIgg1T92O-Oew6wsZJPU9Uq9badOYmrH5J_12KABOZRa-gQrWA339ijeuJATmypMbsEA2s1vqyODPPR4nqYo9Cm1MHOgZTeHNei=w421-h189" width="421" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt;">Un clar dia de febrer,
</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt;">tarda gelada, sol resplendent,</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">cel nítid, paratges
espectaculars, sol i fred es donen la mà,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Poc a poc el sol s’enfonsa rere les muntanyes ,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">La foscor avança, tot
ho envaeix, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Els últims raigs refulgents , envermelleixen <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">tot ressaltant les
muntanyes berguedanes, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">tenyint el cel de
grocs , ataronjats i vermells,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">escassos núvols fent de comparsa i harmonia</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt;">als últims retocs de colors que il·luminen el cel.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Mentre la negra nit s’escampa i avança,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">timidament treuen el nas ... una munió d’estels.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: Comic Sans MS;"><span style="font-size: 18.6667px;"><br /></span></span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjXQcm262ByLijtuarafnIN5wncCSE3Z6GUUfYy2YwjRBzzcCIvexAHZOoQnSY6HLScMs9qtdlcBFydY0NHB6UYDxhnUZ9I4KpTUZ9F3zktLcK_VJlACvRKD_ir8d967CD02U3cIXwmn_KBSuJgLkmkCGjHXXZz3on6-COIaIUGmZ_o4ZK0ut6MKH0Q=s960" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjXQcm262ByLijtuarafnIN5wncCSE3Z6GUUfYy2YwjRBzzcCIvexAHZOoQnSY6HLScMs9qtdlcBFydY0NHB6UYDxhnUZ9I4KpTUZ9F3zktLcK_VJlACvRKD_ir8d967CD02U3cIXwmn_KBSuJgLkmkCGjHXXZz3on6-COIaIUGmZ_o4ZK0ut6MKH0Q=w439-h220" width="439" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">/22/02/2022/<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p></div><p></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-40932184814688134392022-01-27T22:10:00.002+01:002022-01-27T22:18:27.880+01:00LA SETMANA DELS BARBUTS<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhjomNAGiI3YCZGKGZ2K2KXn0GPnWUHjOuSzs5KXzDp7gDKANCP6Gi5-rKpdHHVdCLHvg3kKujHU_C_d2-TbmBL7jo8e4C-dP8CBX41f_3LRa9Iquc72mUea54Wf_sPZyu0iuUl0uFyFlbiyfAjdkKNin_xdRJKTOo1mY47L7Tb_qA9VsOiq5rsbCo4=s1000" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="750" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhjomNAGiI3YCZGKGZ2K2KXn0GPnWUHjOuSzs5KXzDp7gDKANCP6Gi5-rKpdHHVdCLHvg3kKujHU_C_d2-TbmBL7jo8e4C-dP8CBX41f_3LRa9Iquc72mUea54Wf_sPZyu0iuUl0uFyFlbiyfAjdkKNin_xdRJKTOo1mY47L7Tb_qA9VsOiq5rsbCo4=w212-h283" width="212" /></a></div><br /><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">A mig gener hi ha</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">
</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">alguns dies dels mes freds de l’any i l’imaginari popular l’anomena la
setmana del barbuts, per això no</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">és
estrany que la setmana passada la meva</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">
</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">néta de vuit anys</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; text-align: justify;">em digues.</span><p></p>
<p class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Iaia que
és això de la “Setmana dels Barbuts” ? en parlaven avui a l’escola,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Llavors ja em tens explicant-li a la petita que el gener generalment
és un mes del més freds de l’any<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i hi ha
una setmana que es el dia d’uns sant que tots porten barba, que segons diuen és
la setmana més freda de l’any, per això en diuen la setmana dels barbuts<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Els tres barbuts principals son el dia quinze, sant Pau
Ermità, el dia setze sant Mauri abat; el disset es sant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Antoni Abat<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>; el vint-i-un sant Fructuós i el vint i dos sant Vicenç màrtir, aquests
son els principals n’hi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha alguns altres
també aquest dies, que són secundaris, i que tots es caracteritzen per portar
una gran barba.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 18pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Que hi té
a veure la barba amb el fred?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 18pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dona,
quan fa molt fred, la barba els protegeix<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>del fred a la cara abans no hi havia tantes coses per abrigar-se.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 18pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ah, ara
ho entenc. És la setmana del fred.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjSUHBXt0lAzZmvYKpgQhzltrsu91wORQn9dJVIuKsA_qpx_upfgqUqAn8H9tIVt-ggeW85k6DdqhpBfYBSS2OPBlXDYvNs2n5tZltim9CkS-m1l4BNBkjTzZ4c6qv9ZeCyPAOV1SaaCwd0HfsWxgX6QsB-MVeJqwrNWT8jQB8gKDySuCa4NUC1VXMw=s867" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="867" data-original-width="650" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjSUHBXt0lAzZmvYKpgQhzltrsu91wORQn9dJVIuKsA_qpx_upfgqUqAn8H9tIVt-ggeW85k6DdqhpBfYBSS2OPBlXDYvNs2n5tZltim9CkS-m1l4BNBkjTzZ4c6qv9ZeCyPAOV1SaaCwd0HfsWxgX6QsB-MVeJqwrNWT8jQB8gKDySuCa4NUC1VXMw=w228-h304" width="228" /></a></span></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Llavors vam estar una estona parlant del temps que realment ha
fet aquests<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dies passats i el fred que encara
fa. Les rieres i rius s’han glaçats, el diumenge passat ens vam desplaçar fins
a vora del rierol on hi ha un gorg, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
veure<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el riu glaçat i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>caramells que hi havia penjats en alguns salts i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tolls d’aigua. Ben abrigats , això si, ja que
el fred és feia sentir.<o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En tornant cap a casa se’n van acudir alguns dels refranys que
abans es deien per aquestes dades referir-se als sant barbuts. Tots van riure i
la meva filla i el meu gendre en van dir alguns altres que ja no recordava. Junts
vàrem passar un bon matí de diumenge.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">REFRANYS DELS BARBUTS.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Sant Antoni del porquet, és el primer sant del fred.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Quan venen els tres barbuts, s. Pau ermità, sant Maur, i Sant
Antoni<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Abat venen els freds cascarruts”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Entre sant Antoni i Sant Sebastià més fred que entre tot
l’any i ha” <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La setmana dels barbuts és setmana d’esternuts . <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgn_Dw4YPn_BeKkHOFqE0NgYf1dxECw3Pdxf0haC5KaLYwzWmya3Czk8-CZEudn4v_2xqXSLcu6Vc15y4A1n9dCWrI0nuHG9Xr8Wo4gHOcN933OekyGyFYT8ch35YtcgJaHkLuMQBdGfDqZKOhKuxF-s0QHbnCjpd2dKOBA0-Xc5cYNGFwPF_jvA_qI=s960" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgn_Dw4YPn_BeKkHOFqE0NgYf1dxECw3Pdxf0haC5KaLYwzWmya3Czk8-CZEudn4v_2xqXSLcu6Vc15y4A1n9dCWrI0nuHG9Xr8Wo4gHOcN933OekyGyFYT8ch35YtcgJaHkLuMQBdGfDqZKOhKuxF-s0QHbnCjpd2dKOBA0-Xc5cYNGFwPF_jvA_qI=w377-h250" width="377" /></a></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">Mentre dinàvem</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">a
l’hostal</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">comentaven el fort fred que fa
aquest dies mentre miràvem les imatges que havíem agafat</span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">dels paisatges gelats dels quals havien
gaudit .</span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">25/01/2022/</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span><span style="text-align: left;"> </span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-80319944364185201542021-12-24T21:30:00.001+01:002021-12-25T00:19:55.265+01:00NIT DE NADAL<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"> </p></blockquote><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="color: #c00000; font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 22pt; line-height: 115%;">BON NADAL</span></b></p><p class="MsoNormal"><span style="color: #c00000; font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;"></span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">(amb aquest petit poema de Joana Raspall)<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;"></span></p><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 14pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh6UJ8jzzXbwWX_ZjeYufeIKXnYganIMOn8k5k6x-G9zS1fUbBDkEKzATr8f4DMRrRc8rKKuR831xnYB13fb32ApCHi7v2drwrVmUpNeZSWkS_WOkzaHrXIAcqY2TATSkxwSXsRQQ5no3CakObXJouUUbFtuP3S8jE0bFlY8erRiMYdaT5aywzmnVCl=s400" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="267" data-original-width="400" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh6UJ8jzzXbwWX_ZjeYufeIKXnYganIMOn8k5k6x-G9zS1fUbBDkEKzATr8f4DMRrRc8rKKuR831xnYB13fb32ApCHi7v2drwrVmUpNeZSWkS_WOkzaHrXIAcqY2TATSkxwSXsRQQ5no3CakObXJouUUbFtuP3S8jE0bFlY8erRiMYdaT5aywzmnVCl=w339-h227" width="339" /></a></div> </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 14pt;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 14pt;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 14pt;"> - Pastoret d’ovelles blanques,</span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">-No tens por tot sol al prat?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">-No estic pas sol!<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt;">mira
els àngels</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">-voleiant al meu costat.!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">-Jo sols veig una nit fosca<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-Fosca? No la saps
mirar ,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">-Es tota plena d’estrelles <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">-En un cel brillant i clar<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-38895170971560959552021-12-16T22:04:00.000+01:002021-12-16T22:04:28.499+01:00BELLES PARAULES MAI DITES<p> <br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">“M’agradaria escriure’t les
paraules més belles, aquelles que només sap el silenci...” aquelles que tantes
vegades havia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pensat en dir-te quan et
tenia a prop i que mai vaig gosar dir per la meva timidesa o potser per la por
de que em refusessis i no volguessis saber mai més res de mi. Vaig ser un
covard! Ho se, i les vegades que me’n he penedit. Aquestes belles paraules que
retrunyen cada dia en el meu cervell, però mai esdevindran sons.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhiU9W3EFPZotg8L1SxcY3qRQH2gto61-7NhQgkKPODttZvIoE7Fsp1C12q8dPw_9cPALkGW4sYifIbqlHclF2Yu5xcrVGm1FqkxivqYV8b8BA2MfjphXx0i1Dndw_irrV-2JbezWUACXKB1PGhrQrIM3KqNCwAUqP04XsomrNF6XvCnp24rLf5RxY4=s600" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhiU9W3EFPZotg8L1SxcY3qRQH2gto61-7NhQgkKPODttZvIoE7Fsp1C12q8dPw_9cPALkGW4sYifIbqlHclF2Yu5xcrVGm1FqkxivqYV8b8BA2MfjphXx0i1Dndw_irrV-2JbezWUACXKB1PGhrQrIM3KqNCwAUqP04XsomrNF6XvCnp24rLf5RxY4=w303-h202" width="303" /></a></span></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Encara m’obsessionen ara<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que tu ets lluny i segurament mai més ens
tornarem a veure , per això les voldria plasmar en un full de paper per
treure-me-les de dins, perquè no em facin més mal. Llavors llençaré el paper al
fons del mar perquè es vagin desfent amb l’escuma del aigua i les onades en portin
ven lluny les engrunes quan s’hagin desfet completament.<o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Només així podré
alliberar-me<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’angoixa i el neguit que
sento i de la covardia de no haver sabut dir-te tot el que sentia per tu sense
ni tan sols<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>donar-me una petita
oportunitat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">/10/11/2021/<o:p></o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-22036489817210036282021-11-29T22:06:00.002+01:002021-11-30T18:33:06.779+01:00BUSCANT LA SORT<p> </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">“La sort no és altre
cosa que l’habilitat d’aprofitar les ocasions favorables” </span></i><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">(Orison Sweet)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La Teresa avui ha complert cinquanta-quatre anys i te una
vida privilegiada, alguns dirien que la sort li ha vingut<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sempre de cara i ho ha tingut tot fàcil, però
no sempre ha estat així. Ara al vespre fa una pausa dels papers que està
repassant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per l’exposició de demà com a Consellera
de Joventut al <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Parlament de Catalunya.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNy87wf6jo-kcdwx3UeR-4wBAwtj-KqDY1AhyphenhyphenzPS5H_3LBCrPAsSnkYdrMlglXoLA6YcrK2SLkvKNCVGlsreanHIxA6Q_7nQgfC0Dsqv3cG-WgfY8ukYr_3T6FN9Y8yK-fftempA4lne4/s500/07.png" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; font-size: 12pt; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="500" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNy87wf6jo-kcdwx3UeR-4wBAwtj-KqDY1AhyphenhyphenzPS5H_3LBCrPAsSnkYdrMlglXoLA6YcrK2SLkvKNCVGlsreanHIxA6Q_7nQgfC0Dsqv3cG-WgfY8ukYr_3T6FN9Y8yK-fftempA4lne4/s320/07.png" width="320" /></a><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> <br /><br /> </span>“Si la mare ho pogués
veure que orgullosa estaria de mi” llavors li venen al pensament tot un seguit
de flaixos de quan era adolescent, i quan la mare estava malalta, abans de
morir li repetia. “No deixis que ningú dirigeixi la teva vida, fes el t’agradi
i sobretot ... aprofita les ocasions favorables,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i tindràs la sort de cara.”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>He seguit el teu consell mare i quanta raó
tenies, llàstima que tu no poguessis fer-ho.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per arribar a aconseguir el que volia la noia va abandonar la
casa on va néixer i al pare, quan aquest hi va portar la nova parella, uns
mesos després que la mare<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>morís, trista
i afligida la Teresa va marxar a un altre poble per viure amb <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’àvia. Com no tenien masses diners és va
posar a treballar en una botiga de roba, la pagaven poc , per més que hi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>feia de tot, netejava , encàrrecs i estones de
dependenta, per tal d’ajudar a l’àvia i tenir ella alguns calerons . Com era
molt bona comunicadora aviat es va convertir en una experta en ventes; encara
que la mestressa no li volia apujar el sou, ni tampoc que li eclipses el lloc, llavors
ella va decidir canviar de lloc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i va
trobar feina de dependenta en una gran boutique en de la capital de comarca,
amb un bon sou que li va permetre independitzar-se de l’àvia, que ja intentava de
buscar-li marit, quan encara no tenia vint anys.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Amb la seva experiència .... Aviat va ser la cap de secció,
amb <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dependentes sota el seva supervisió.
La feina li agradava, però a vegades pensava que hauria d’haver continuat els
estudis que havia deixat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per la malaltia
de la mare. Llavors va conèixer el Gerard i el cap de dos anys és casaven amb
gran alegria de l’àvia i a l’any ja va néixer la Laura.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Va poder compaginar el treball amb criar la
petita, tot i que el Gerard l’ajudava una mica, els estudis van quedar aparcats
de nou. Van ser uns anys molt bonics i feliços, el que passa és que al xicot no
li agradava treballar, però si gastar el que no tenia i als pocs anys<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ell va marxar amb una dona gran que tenia
molt diners. Va ser un cop dur, sobretot per la petita Júlia que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va trobar a faltar molt el pare i per ella que
havia estat molt enamorada. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Amb la
nena, el treball, va tenir que pencar de valent per sortir-sen , però el
treball <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>li agradava i era molt estimada
a la feina, tant per les companyes com per la direcció de l’Empresa que s’havia
anat expandint amb botigues en altres comarques.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Quan la Julia va ser una mica més gran va començar a estudiar
a través de la UOC, pedagogia, i va descobrir el gust pels estudis i el que s’havia
perdut en la adolescència. Compaginava treball, estudis amb ser mare, la nena
amb deu anys l’animava i encoratjava a seguir endavant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dels homes i d’amors no en volia saber res, no volia
complicar-se la vida de nou, però una cosa és el que vols i l’altre el que
passa, El Carles era un company de treball, el seu cap i passaven moltes hores
junts, era atent i educat amb ella, a vegades treballaven fins tard junts i es
van enamorar, el problema era que ell era casat i s’havien de veure d’amagat,
ell li jurava que aviat deixaria la dona però per motius econòmics havia
d’esperar un temps per resoldre problemes econòmics , cosa que mai es produïa.
Ell també la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va convèncer de ficar-se en
política, cosa que a ella no li importava un rave i mai se li havia ocorregut,
però no va voler desaprofitar l’ocasió<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>d’explorar nou camins, encara que<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>l’empenta del Carles va ser decisiva, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aviat es va trobar molt bé allà, això era una
cosa que l’omplia, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el treball que sempre
havia desitjat. La relació amb el Carles es va anar refredant i cada un va
continuar per camins diferents, ella va deixar la feina per no veure’l més<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La política ja l’havia atrapat, el partit <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>escollit de<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>moment no tenia gaire empenta,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ella no li va costar gens de aprendre<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>tots els recursos i mitjans per entendre i el fet de ser una convincent
oradora, i els estudis que seguia a distància li ajudaven, a les últimes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>eleccions va pujar molt el partit i ella va
entrar la Parlament i també en el Govern com a Consellera, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>decididament havia trobat ell seu camí i on
podia desenvolupar els seu talent i aspiracions . Estava acabant la carrera de
Pedagogia i es va animar a començar Ciències Polítiques, que si ve encara no ha
acabat li serveixen de molt en la nova etapa, segur que l’acabo, -pensava-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>encara que sigui quan em jubili.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Uns cops a la porta la tornen a la realitat , veu que són les
dues de la matinada, és el Quirze, la seva nova parella que fa dos anys que
estan junts, ell també es diputat encara que<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>d’un altre partit, ho discuteixen tot però s’entenen molt bé .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Que
en tens per gaire. Que demà has d’estar ben desperta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">¾<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Crec
que fins m’he endormiscat i he fet un repàs de la meva vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Tanca el plec de papers i marxen el dos cap el dormitori,
encara els falta</span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">celebrar el dia de l’Aniversari.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">10/09/21/<o:p></o:p></span></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-55053818411385979352021-10-26T21:15:00.004+02:002021-10-27T20:31:21.225+02:00SOM A LA TARDOR<p> </p><p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Fa uns quants anys, quan estaven tant de moda els PowerPoint, n’havia fet alguns. Ara he
recuperat la lletra i algunes de les imatges
d’aquest que vaig fer sobre la tardor, fa ja forces anys, amb unes boniques fotografies d’aquesta agradable estació</span></i><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjerS5FXrq5aF3lT4OqNT-a70B9zKE9J4aKhGfKPnR-A4XLBQWamoMcClk-8XGdsM0nxu4EemqGPw9jgvC-eHNAAeuq2H_EbiGdDUmyOCEinxigJiWA0tVTg5e-zT7q9Vd2yvexiEVACl4/s403/Tarrdor.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="302" data-original-width="403" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjerS5FXrq5aF3lT4OqNT-a70B9zKE9J4aKhGfKPnR-A4XLBQWamoMcClk-8XGdsM0nxu4EemqGPw9jgvC-eHNAAeuq2H_EbiGdDUmyOCEinxigJiWA0tVTg5e-zT7q9Vd2yvexiEVACl4/w296-h222/Tarrdor.jpg" width="296" /></a></span></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><u><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">SOM<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A LA
TARDOR<o:p></o:p></span></u></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: Comic Sans MS;">Tonalitats diferents de colors apareixen per tot </span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Els rosers silvestres llueixen la bellesa dels seus fruits
vermells.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El vent remou els arbres, s’assequen les fulles... <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Som a la tardor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El dia s’escurça i la nit s’allarga, els camps s’omplen de
color.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">L’aigua de les darreres pluges s’esmuny avall pel rierol,</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsF3JeZa92zHfKbjFdxEMVYGwG9POcX-47PHWzCMtmcY2GJZQJygwrJPMTvcbK5_GzYHwczn8LCXU0UNY1512SV64UA-wDIWGxlcegvHdPQs4lF35Izj7U-7ECcoLLg8PLESgO0-54VYk/s640/tardoor.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsF3JeZa92zHfKbjFdxEMVYGwG9POcX-47PHWzCMtmcY2GJZQJygwrJPMTvcbK5_GzYHwczn8LCXU0UNY1512SV64UA-wDIWGxlcegvHdPQs4lF35Izj7U-7ECcoLLg8PLESgO0-54VYk/s320/tardoor.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Però avui el sol llueix i dona escalforeta encara.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A les vinyes daurades i penja tardà algun petit escarrim..<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Calma i placidesa , la naturalesa ens depara.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sensacions, olors i colors es respiren a l’aire... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYOY1aK9xx2FINpBcSvMj-ar3Ywf-ZD1SLhjrz86DaZAr5QJ0wVII7tUb7H9WFnPSDqDuRV5-b37_lwsl74KIJJ08gpOarQBvtqoZxcpeDkZOKSXPZQ6zZRHl7FfyZS0qIZj533ZX-u2k/s400/taaardoo.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="400" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYOY1aK9xx2FINpBcSvMj-ar3Ywf-ZD1SLhjrz86DaZAr5QJ0wVII7tUb7H9WFnPSDqDuRV5-b37_lwsl74KIJJ08gpOarQBvtqoZxcpeDkZOKSXPZQ6zZRHl7FfyZS0qIZj533ZX-u2k/s320/taaardoo.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />Totes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les tonalitats de
verds, grocs, ocres, marrons i taronges,</span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> vesteixen camps boscos i prats...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dóna’n pau i serenor!!!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tardor, temps de plenitud, de fruita madura...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Castanyes, magranes, codonys, </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">bolets </span><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt;">i fruits de la terra a
vessar.</span></p>
<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMhjBlswZhTeeybwelxjuoIe4emGLG3c3_h6wr0BQU3zws__O1wHqR60O_mkYDFsWvfqcdWEpMc8qrEvmHed8N75jkHFqEmW5mPtQn_B_pQloNKAL60geP8d-ZxPCnNLqRcRhOmoTzWNw/s259/fruits+de+tardor.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMhjBlswZhTeeybwelxjuoIe4emGLG3c3_h6wr0BQU3zws__O1wHqR60O_mkYDFsWvfqcdWEpMc8qrEvmHed8N75jkHFqEmW5mPtQn_B_pQloNKAL60geP8d-ZxPCnNLqRcRhOmoTzWNw/w306-h229/fruits+de+tardor.jpg" width="306" /></a></div><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">L’aigua s’esmuny avall, com la vida...el cabal del riu augmenta, s’apropa a la mar. <o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Les flors es marceixen<span style="mso-spacerun: yes;">, l</span>a terra reposa<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Un nou cicle de vida es prepara i reposa... per tornar a
començar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Admirem!<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Gaudim! I
deixem que flueixin...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Colors, sentiments, emocions ...harmonia,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Potser melangia i tristor....<o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh765wfXMuV8C5YvZs0O-hOLkTDZpWomuAUiLIGgG17GjnoOl2oQ0V10kcMPRg0qVdRAZDzwcZq7OGZbyuvIIQkme3rwUaHZRtSdP2u9ei6ICEnMmIZKoJ0jB7_OnpYnpx6_sazR-AsQfM/s960/tardor--e.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh765wfXMuV8C5YvZs0O-hOLkTDZpWomuAUiLIGgG17GjnoOl2oQ0V10kcMPRg0qVdRAZDzwcZq7OGZbyuvIIQkme3rwUaHZRtSdP2u9ei6ICEnMmIZKoJ0jB7_OnpYnpx6_sazR-AsQfM/s320/tardor--e.jpg" width="320" /></a></div></div><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Mentre escoltem la remor del vent que ens xiuxiueja ...<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>BONA TARDOR!!!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">/26/10/2021/<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><br /></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5766087982075207711.post-18618365021444223882021-09-24T21:06:00.015+02:002021-09-24T21:19:45.215+02:00LA LIDIA, UNA ESCULTURA DE CADAQUÉS.<p> </p><p><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt1zkNfy3kPpgqzh_J7DdXK-oBdecR1zBN8PLnKNmUXA3ZwJaWwxIeoyR6iTIXkDrIzrTpAlkO4vThmGEovyApw3-oclpt7ATYlosEtL28AZenJHA33yQPUk2jUgfJZuF1j9-3Rr8fFQI/s259/Lidia+cadaques.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="259" data-original-width="194" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt1zkNfy3kPpgqzh_J7DdXK-oBdecR1zBN8PLnKNmUXA3ZwJaWwxIeoyR6iTIXkDrIzrTpAlkO4vThmGEovyApw3-oclpt7ATYlosEtL28AZenJHA33yQPUk2jUgfJZuF1j9-3Rr8fFQI/w204-h272/Lidia+cadaques.jpg" width="204" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Lidia</td></tr></tbody></table></blockquote><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Com cada estiu la Gemma i el Toni
passen unes setmanes de vacances a
Cadaqués, des que fa deu anys van decidir comprar-hi aquell petit apartament i
també alguns caps de setmana durant l’any , visiten l’encantador i petit poble de
pescadors, encara que el turisme l’ha envaït i de pescadors quasi ni en queden,
conserva viu l’encant i l’atractiu de
temps enrere que va captivar bohemis, pintors
i artistes que el van posar de moda en
la primera meitat del segle
passat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Avui fa un dia rúfol i bufa la tramuntana, la Gemma amb unes
amigues passegen pel passeig vora el mar de sobte es detenen davant un grupet
de gent que esta parada davant aquella esvelta escultura que presideix aquell
lloc. Un xicot ben plantat que fa de guia
crida alçant la veu , perquè tots el pugin escoltar<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">¾<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Estem davant de la Lidia de Cadaqués . Que us sembla aquesta noia?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La majoria arronsa les espatlles,
altres diuen que no saben qui es. Llavors ell amb parsimònia i calma els hi
explica la història d’aquella noia que es diu Lidia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“La Lidia era d’aquest petit
poblet. El seu pare era pescador i ella repartia el peix per les cases. Deien
que la seva mare era una bruixa, però això de la bruixeria a ella no li anava.
Ella, era una noia molt espavilada i
va voler construir i ser la mestressa
de la seva vida. Com era molt guapa tenia molta requesta de pretendents,
es va casar molt jove amb un noi amb
diners, però mai es va deixar doblegar per ell i després d’uns anys es va
separar , cosa impròpia d’aquell inici de s. XX. Va acollir hostes a casa seva, artistes i
bohemis que visitaven el poble, i és va fer molt amiga d’alguns d’ells. També
va ser una gran amiga de Dalí, el
pintor, diuen que també va ser la seva inspiració i la seva musa. Algunes males llengües deien que va tenir
molts amants, però ella sempre va viure sola i va criar als seus fills. Aquesta
escultura representa a una de les primeres dones valentes i emancipades ... L’emancipació de la dona en aquest petit poble, en un temps on una
gent plena de perjudicis , que la criticaven i no entenien la forma de viure de
la Lidia, tant de joveneta com en la edat adulta es va fer estimar i respectar
seguint els seus impulsos , guanyant-se bé la vida sense deixar de ser mai ella
mateixa.. Finalment fa uns anys se li ha reconegut la seva valentia i li han fet aquesta estàtua en aquest bonic
passeig vora el mar... Ara continuaren
l’excursió, tots a l’autocar cap a Port
lligat i anirem a visitar al casa del conegut Dalí i després cap a dinar<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La gent es va anar diluint, el
Toni, que feia una estona havia vist les dones si havia acostat i va escoltar
una part de la història. Les dones feien
magarrufes , mentre la Gemma deia: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">¾<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Em sembla que aquet guia els hi ha pres el pèl.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El Toni , va veure que aquest encara era allà parlant amb una dona i el va anar a trobar,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">¾<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Escolteu mestre, es pot saber d’on heu tret
aquesta història de la Lidia, em sembla que no té poca cosa a veure amb la
realitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">¾<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Bé, m’havien donat uns apunts i es veu que els he
perdut i només els havia donat una ullada per sobre. I ve tenia que explicar
alguna cosa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">¾<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Podíeu haver anat a l’oficina de turisme i us
n’hauríem donat una copia. Això és enganyar la gent , i no teniu pas massa
fantasia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">¾<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A la gent poc els importa tot això. Volen fer
fotos, veure coses i el que els expliques en poca estona ho tenen oblidat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">¾<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">No tothom es igual. Jo no us llogaria pas per
guia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">¾<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Com que aquí segurament no hi tornaré més, tant em
fa. Adéu, vaig a atrapar la meva gent.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Es va allunyar d’allà una mica enrabiat perquè l’havien contradit ,
mentre pensava que aquell home era un perepunyetes. Que li havia d’ensenyar com
explicar les coses. Les dones li van aplaudir l’ actuació del Toni
i van continuar tots plegats el passeig. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">/06/09/21/<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> </span></p><br /><p></p>Anna Guilanyàhttp://www.blogger.com/profile/02780595431040632346noreply@blogger.com2