diumenge, 23 d’abril del 2023

SANT JORDI EN LA DISTÀNCIA

 

La Cèlia acaba d’arribar a Nova York, feliç per haver aconseguit  la seva fita, poder
assistir al Congrés
  de Pediatria mundial que es celebra aquests dies. L’impressiona la gran urbs en aquella primera visita, des del taxi que la porta a l’apartament que té destinat per aquella estada. Està entusiasmada per la convenció, la feina, la formació, els grans doctors en la matèria. Espera treuen el màxim profit de cara al doctorat que està començant .

El que li sap greu es que demà es sant Jordi i serà el primer any que passa lluny dels seus, sobretot de la seva parella, l’Eduard, que han passat sempre junts des de fa vuit anys que viuen plegats, però una ocasió  ve val la pena perdre’s la festa.

Dia de sant Jordi, són les set del matí. La Cèlia ja s’ha dutxat i esmorzat i està a punt per sortir cap al campus universitari, doncs a les vuit comencen les presentacions i les primeres ponències. Sort que l’apartament és al costat mateix. Dona una ullada al mòbil per veure si  ell ha pensat en el dia i almenys li ha enviat una rosa virtual. Decepció, res , bé, dons esperaré a dir res fins que ell digui alguna cosa. Llavors pensa en el canvi d’horari. “Si allà  deuen ser les dues de la matinada. Ja creia que no hi havia pensat.”

Estava agafant la jaqueta per sortir , quan sent el timbre de la porta. Estranyada , doncs no coneix ningú per allà, va a obrir.  Es troba davant un senyor gran que li somreia i  amb una bonica rosa vermella a la ma.

¾    Good mornig, madam – li diu tot  allargant-li la rosa- This is four you.

La dona queda totalment parada , li demana en angles de que va això. L’home li explica que ahir el vespre  “ un courier”  ho va portar per ella , i com a vigilant dels apartaments es va encarregar de fer-li arribar avui de bon matí. Llavors va  desitjar-li un bon dia i va marxar. Amb el cor bategant va obrir la targeta que portava.  Només una petita frase “ Bon dia de sant Jordi !!! T’estima... Eduard” . Realment ha estat el primer . Va sortir esperitada després de deixar la rosa en aigua, contenta i feliç.

Li va costar concentrar-se en les xerrades i no va preguntar res aquell matí, a la tarda ja li havia passar una mica els nervis i es va atrevir a fer algunes preguntes que havien quedat poc clares. En un petit descans va telefonar a l’Eduard per felicitar-lo i donar-li les gràcies per la sorpresa.

Les sorpreses no acabaven. A les cinc de la tarda van acabar pel aquell dia. Havia conegut algunes persones i van comentar si volíem celebrar la festa de Sant Jordi , amb llibres poesia i roses,  que era una festa molt guai. No cal dir que ella es va afegir al grup de sis persones que hi anaven, per curiositat i perquè algunes d’aquelles persones ja coneixien la festa.

Un taxi les va portar fins a l’església de St paul & St Andrew, on el Cercle català de Nova York celebrava la diada de sant Jordi com cada any.  Musica, poesia, gastronomia i un pica-pica amb pa amb tomàquet i pernil, la dona es trobava com a casa. Segons li van explicar, pel matí la festa era dedicada als més menuts on es feien tallers de dracs i roses i no podia faltar la llegenda escenificada de sant Jordi vencent el drac i alliberant a la princesa. Als petits els encantava, els catalans conservaven les tradicions i les passaven als menuts, també eren forces els americans que gaudien amb aquesta festa. No cal dir que  la Cèlia  va fer bones amistats aquell dia , tan amb els catalans residents a la ciutat, com amb el grup de  metges de diferents llocs  que es van apuntar a la festa.  Un grup de casteller van aixecar un petit castell i es van ballar sardanes. Una festa molt animada.

Va ser un dia complert. Ella que pensava no celebrar la Festa de sant Jordi, la va viure esplèndidament d’una manera completament diferent , coneixent un munt de coses que tot i sent lluny de casa,  allà es vivien de forma semblant, però diferent. Aquella setmana començava per ella de la millor manera.

 06/05/2019/