La Cèlia acaba d’arribar a Nova
York, feliç per haver aconseguit la seva
fita, poder
assistir al Congrés de
Pediatria mundial que es celebra aquests dies. L’impressiona la gran urbs en
aquella primera visita, des del taxi que la porta a l’apartament que té
destinat per aquella estada. Està entusiasmada per la convenció, la feina, la
formació, els grans doctors en la matèria. Espera treuen el màxim profit de
cara al doctorat que està començant .
El que li sap greu es que demà es
sant Jordi i serà el primer any que passa lluny dels seus, sobretot de la seva
parella, l’Eduard, que han passat sempre junts des de fa vuit anys que viuen
plegats, però una ocasió ve val la pena
perdre’s la festa.
Dia de sant Jordi, són les set del matí. La Cèlia ja s’ha dutxat i esmorzat i està a punt per sortir cap al campus universitari, doncs a les vuit comencen les presentacions i les primeres ponències. Sort que l’apartament és al costat mateix. Dona una ullada al mòbil per veure si ell ha pensat en el dia i almenys li ha enviat una rosa virtual. Decepció, res , bé, dons esperaré a dir res fins que ell digui alguna cosa. Llavors pensa en el canvi d’horari. “Si allà deuen ser les dues de la matinada. Ja creia que no hi havia pensat.”
Estava agafant la jaqueta per
sortir , quan sent el timbre de la porta. Estranyada , doncs no coneix ningú per
allà, va a obrir. Es troba davant un
senyor gran que li somreia i amb una
bonica rosa vermella a la ma.
¾
Good mornig, madam – li diu tot allargant-li la rosa- This is four you.
La dona queda totalment parada ,
li demana en angles de que va això. L’home li explica que ahir el vespre “ un courier” ho va portar per ella , i com a vigilant dels
apartaments es va encarregar de fer-li arribar avui de bon matí. Llavors va desitjar-li un bon dia i va marxar. Amb el cor
bategant va obrir la targeta que portava. Només una petita frase “ Bon dia de sant Jordi !!!
T’estima... Eduard” . Realment ha estat el primer . Va sortir esperitada
després de deixar la rosa en aigua, contenta i feliç.
Li va costar concentrar-se en les
xerrades i no va preguntar res aquell matí, a la tarda ja li havia passar una
mica els nervis i es va atrevir a fer algunes preguntes que havien quedat poc
clares. En un petit descans va telefonar a l’Eduard per felicitar-lo i donar-li
les gràcies per la sorpresa.
Les sorpreses no acabaven. A les
cinc de la tarda van acabar pel aquell dia. Havia conegut algunes persones i
van comentar si volíem celebrar la festa de Sant Jordi , amb llibres poesia i
roses, que era una festa molt guai. No
cal dir que ella es va afegir al grup de sis persones que hi anaven, per
curiositat i perquè algunes d’aquelles persones ja coneixien la festa.
Un taxi les va portar fins a
l’església de St paul & St Andrew, on el Cercle català de Nova York
celebrava la diada de sant Jordi com cada any.
Musica, poesia, gastronomia i un pica-pica amb pa amb tomàquet i pernil,
la dona es trobava com a casa. Segons li van explicar, pel matí la festa era dedicada
als més menuts on es feien tallers de dracs i roses i no podia faltar la
llegenda escenificada de sant Jordi vencent el drac i alliberant a la princesa.
Als petits els encantava, els catalans conservaven les tradicions i les
passaven als menuts, també eren forces els americans que gaudien amb aquesta
festa. No cal dir que la Cèlia va fer bones amistats aquell dia , tan amb
els catalans residents a la ciutat, com amb el grup de metges de diferents llocs que es van apuntar a la festa. Un grup de casteller van aixecar un petit
castell i es van ballar sardanes. Una festa molt animada.
Va ser un dia complert. Ella que
pensava no celebrar la Festa de sant Jordi, la va viure esplèndidament d’una manera
completament diferent , coneixent un munt de coses que tot i sent lluny de casa, allà es vivien de forma semblant, però diferent. Aquella setmana començava per ella de la
millor manera.
06/05/2019/
