dimarts, 30 d’abril del 2024

LLETRES, SONS, MOTS I PARAULES.

 







M'agrada jugar amb les lletres,

Fer-les moure, fer-les voltar ,

Canviar-les, regirar-les ,

Formar mots , noves paraules,

Trobar aquelles amagades,

Com altres distorsionades,

En molts jocs d’aquí  i d’allà.


Que boniques les paraules

Que fem servir en el parlar,

Les escrites, sobre  taules, en els llibres ,

Que ens duen a l'altre llindar.

Paraules també  oblidades,

Les que parlaven els avis,

O ens cantaven al bressol

Que molts no volem  oblidar.


 

dimarts, 16 d’abril del 2024

I...SI SON ROSES FLORIRAN

 

No ho acabava d’entendre, tot mirant aquella jardinera que la mare de l’Albert li havia portat aquell matí que li havia fet una visita.  Hi havia tot un seguit de plantes de vorados pams d’alçada, verdes i lluentes i on ja començaven  a puntejar-hi  algunes poncelles. Feia un mes que s’havien traslladat amb l’Albert, en aquell poble del Prepirineu on  ella havia aconseguit una plaça de mestra. En  un altre poble de les contrades vivien els pares  i  altres familiars de l’Albert i aquest estava content de tornar als orígens.

Avui era la primera visita dels sogres i es presenten a casa amb aquesta jardinera de flors,  la sogra li havia dit que eren roses ... no se quemes ... alguna varietat estranya , però el que m’ha estranyat que les plantes no tinguessin punxes, com que no li tinc massa confiança encara no li he gosat demanar res més.

Hem anat a dinar junts a un restaurant de molta nomenada i ells ja han marxar aviat dons aquell dissabte havien de cuidar el nét de l’altre fill ...Al vespre  amb l’Albert vam arreglar aquella jardinera a la terrassa, la van regar i vam comentar això de les flors,

¾  Jo no  hi entenc res de flors, Eva,  la mare en te moltes i no et preocupis,  que si son roses floriran.

¾  I si no ho son també, perquè ja comencen a treure poncelles.

¾  Les regarem cada dos dies com ens ha dit i ja veurem que passa.

A final l’Eva va quedar una mica decebuda, a mi que soc una enamorada de les roses i això  no en té cap pinta de roser. Amb la feina del dia a dia aviat me’n vaig oblidar de preocupar-me d’aquelles flors, cada dos dies  les regava, seguint instruccions i s’anaven fent altes i grosses i aviat van ser plenes de poncelles, ara les mirava encuriosida a veure que en sortiria d’allà.

Van començà  a obrir-se algunes flors cap a inici de juny.   Ja s’havien assabentat per una amiga que aquelles flors eren zínnies però en aquest país les anomenem roses místiques i flors de paper , son flors que floreixen al estiu, necessiten molt de sol  i per això també se les anomena “adoradores del sol”. Són tant  espectaculars aquestes flors, ni ha  de molts colors.  Es sembren les llavors i a la primavera és trasplanten, creixent molt ràpidament i floreixen tot l’estiu, per això es la reina del estiu.


Cap  finals de juny la terrassa lluïa amb aquelles flors tan boniques i amb aquella varietat de  colors que era la miroia de tots el que venien a la casa i als veïns, Tant l’Eva com l’Albert estaven  encantats amb aquestes “roses”  de nom. Ja no enyoraven les altres. Van decidir que l’any vinent sembrarien llavors , les trasplantarien a la primavera i en farien dues jardineres més i els quedaria  la terrassa de pel·lícula.