“Deixa que els teus somnis siguin més grans que les teves `pors”
On
són els meus somnis? He perdut els meus somnis. Algú els ha trobat? Fa temps
que van desaparèixer de la meva vida i m’agradaria de tornar-los a recuperar,
perquè estic farta de les pors, les angoixes, els desànim i les tristeses que inunden la meva vida des d’un any ençà.
Si,
ara recordo que... els somnis els vaig tancar dins una caixa de cartró, la vaig segellar perquè no s’escapessin i la vaig desar a l’altell de l’armari perquè
no els volia perdre i suposo que encara deuen ser allà i així de mica en mica intentaré
anar-los recuperant .
He
estat molts mesos ficada en un pou de calamitats ... que si la malaltia del
marit, l’allunyament dels fills que treballen fora, el llarg aïllament a casa per la pandèmia, la por de sortir i contagiar-nos, el tancament
de les activitats i moltes coses que abans feia i moltes altres coses que s’ha
convertit en un seguit de pors, angoixes, preocupacions ... que gairebé m’impedeixen sortir de casa, per
això de mica en mica vull recuperar la meva vida d’abans, el sortir , els somnis , les il·lusions i les
activitats que m’agradava fer, encara
que em costi.
Una
bona amiga em va aconsellar, ara que estem en ple solstici d’estiu, que per alliberar-me de totes les pors , angoixes, tristeses
i altres coses negatives que em
preocupen les he d’escriure cada una en un paper, posar-les juntes a dins un sobre, tancar-lo i la nit de sant Joan cremar-les a la foguera,
que aquest any es torna a fer a la plaça
del poble, i així podré apartar-les i allunyar-les per sempre de la meva vida. Molta
gent del poble, cremen coses velles des de mobles vells i futileses de les que
es volen desprendre, jo també serè una d’elles
Tota la tarda que se s’estan escoltant els petards, infants i joves comencen la festa, preludi de la nit més màgica de l’any . Abans m’agradaven molt els petards però ara em fan basada , sobretot al vespre i tota la nit que no deixen dormir. Però aquesta nit serà especial i fins m’agraden quan peten fort .
Son
les vuit del vespre a les nou comença a cremar la foguera, tinc el sobre a punt
amb les pors i coses negatives que em vull treure. Ho vull fer més solemne, les
ficaré dins una capsa i l’embolicaré amb aquest gran parer vermell que es vegin
bé com van cremant mentre jo ho miro. Estic en l’afer quan em truca la meva
filla i vaig a l’habitació ja que la
tele engegada no em deixa sentir bé. Xarrem una bona estona, demà ens passaran
a veure al baixar d’Andorra.
Ja
passa de les onze quan arribo a casa, contenta i feliç com feia temps que no ho
estava. He gaudit mirant com em cremava el paquet vermell i em
desempallegava de totes les coses
negatives , després he trobat una amiga i mentre menjaven coca i bevíem
mistela i cava l’hem fet petar una bona estona. Estic cansada, i
una mica alegre, però encara em falta
fer l’altre cerimònia: treure la capsa dels somnis al balcó perquè s’impregnin
de l’energia d’aquesta nit. Agafo la caixa i sento una esgarrifança estranya... no pot
ser, l’obro del tot i em vull morir... a dins hi ha el sobre de les pors i les
coses negatives. He cremat la caixa dels somnis!!!
Desesperada,
trista angoixada he agafat el sobre de les misèries i he sortit rabent cap a la plaça. La música
sonava amb força, la gent ballava contenta, no m’importava res d’això m’he
acostat a la foguera on només quedava un garbell de brases enceses i hi he posat el sobre al
damunt i no he marxat fins que he vist com
s’encenia i es consumia del tot . Demà serà un altre dia i caldrà començar de nou amb tot.
21-06-2021-