La
nostra sortida ens tornava al santuari del Paller, proper a Bagà. Per tant, el visitàvem
i veiem també la nomenada font dels Banyadors (per això se'n digué també Santa
Maria dels Banyadors). Aleshores, era costum que els devots s’hi banyessin
i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa. La font és situada en
l’àrea de pic-nic davant de l’església i del restaurant.
El santuari (la Mare de Déu de Paller) és situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny. L'entorn on es situa és muntanyós, a uns 1000 m. d'alçada, al vessant sud en un planell a la falda de la muntanya.
Hi ha diferents propostes
de la provinença d’aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot
llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar
de Palea Arx, que vol dir “fortalesa antiga”, que pot fer referència a la
plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria
de palla, fonamentalment perquè la zona no és de agricultura de cereal.
El
primitiu santuari era a la masia
de Paller de Dalt, on hi ha
restes de l’església; esmentat
ja el 1200. Era sota la cura d’un sacerdot, donats i tenia una nombrosa
confraria de devots. Depenia del
monestir de Bagà i la primitiva
església fou encara refeta el 1687. Actualment, el Paller de Dalt només són les
runes d’uns grans edificis. En les restes més importants hi ha que destacar
unes arcades, una capelleta i les restes d’una escala de caragol de pedra
(només uns graons) per pujar a un altre pis enrunat. Segons comentaris pot
tractar-se de l’anterior església els carreus de la qual van servir per bastir
l’església del Paller de Baix?
El
1747 s’inicià la construcció de
l’actual santuari prolongant-se fins l’any
1758. Francesc Morató, arquitecte de Sant Joan de les Abadesses, que estava
treballant en la parròquia de Sant Esteve de Bagà sembla ser que va contribuir
en el disseny general de la façana i de l’edifici. Mossèn Josep Casals va ser
el promotor de la obra.
El santuari disposa de restaurant i allotjament en
forma d'hostal i també de refugi al formar part del Camí dels Bons Homes. L’església forma un
conjunt amb la casa, amb teulada de teula àrab a doble vessant, ocupant
l’església la meitat dreta (llevant) i la casa-hostal el costat esquerre
(ponent).
El temple és format per
una sola nau, presbiteri, quatre capelles laterals i un cambril. La sagristia
és un espai adossat al mur de llevant de l’església. La nau és coberta amb
volta de canó amb llunetes cegues. El darrer sector és ocupat pel presbiteri
amb el retaule i el cambril darrera, i el primer sector ocupat pel cor amb
estructura de fusta al que es puja per una escala des de la mateixa església.
El parament és a base de
grans carreus de pedra sense desbastar, disposats en filades i units amb
morter. Als laterals hi trobem alguns contraforts per donar solidesa a
l'estructura. El nombre d'obertures no és massa; tant sols en trobem a la
façana dels peus.
Al centre del carener de
la teulada hi ha un campanar de doble finestra cobert amb teulada a dues
vessants.
A
partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts en bona
part el 1936. Hi havia quatre altar barrocs laterals, dels que sols va quedar
un atribuït a Josep i Segimon Pujol de Sant Llorenç de Morunys, esculpit el
1786 i dedicat a Santa Teresa.
En
l'actualitat, les pintures que decoren la paret i la volta s'han restaurat, com
també el magnífic retaule barroc que orna l'altar major.
L'església
a més dels notables retaules del barroc tardà també conté una imatge de la mare
de Déu del Paller, de factura romànica. Cal assenyalar que el cambril de la Mare de Déu es
va realitzar traient part de la roca que hi ha a la part posterior de l’edifici.
La façana principal
presenta una diferència notable entre els dos edificis: l’església té una única
porta adovellada d’arc de mig punt central i una rosassa circular; la casa té
porta adovellada d’arc de mig punt, dos balcons a cada un dels dos pisos i una
petita finestra quadrada a les golfes.
Abans de la restauració
de l’any 1983 s’accedia a l’església des de l’hostal. Per aquelles dates la
imatge de la Mare de Déu es va baixar a la parròquia per tal de guardar-la.
L’any 1998 es fa una
primera restauració del santuari, iniciàtica de la parròquia de Bagà i amb
diners recopilats dels mateixos baganesos. Es van recuperar les façanes, així
com l’entorn i es va fer arribar l’electricitat. Posteriorment es va restaurar
l’hostatgeria que actualment funciona com restaurant.
Text i recull dades:
Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa
Planell Grau.