SANT MARTÍ DE MERLÈS. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Ja situats a Santa Maria de Merlès, els nostres passos o més ben dit les rodes del nostre vehicle ens transportaven a Sant Martí de Merlès, la part osonenca del terme.

 

Sant Martí de Merlès (57 h. 2009) és una de les dues antigues parròquies que es repartien el terme de l’antic castell de Merlès (Berguedà). 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme en la part corresponen al comtat d’Osona-Manresa i bisbat de Vic. A partir del moment que apareix citada ja devia tenir les funcions parroquials.

 

El castell de Merlès apareix l’any 893 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Merlès. En aquest moment la parròquia de Santa Maria comprenia els dos vessants de la vall del riu de Merlès i l’església de de Sant Martí encara no devia existir car no apareix esmentada com a sufragània. Però després en una data incerta però anterior al 955, el terme del castell de Merlès fou dividit i el marge dret quedà vinculat al comtat de Berga i el marge esquerre al d’Osona-Manresa i, com que l’església de Santa Maria quedava al costat del comtat de Berga, quedà vinculada al bisbat d’Urgell. Per aquesta causa es devia construir una nova església parroquial, la de Sant Martí.  

Aquest canvi ja es devia haver produït l’any 955, quan Giscafred i la seva muller Eilo donaren a Sant Pere de Vic i a l’arxilevita Auseumon  un alou situat al comtat de Manresa, al terme del castell de Merlès.

 

L’any 976 ja apareix aixecada de temps quan Bonfill dóna a Sant Pere de Vic el seu alou, al comtat de Vic, al terme de Merlès. L’any 988 és esmentada com domus Sancti Martini. L’any 979 Adroer, prevere, donà a Sant Pere de Vic el seu alou, excepte una vinya que havia donat a la casa de Sant Martí. 

Les funcions parroquials es constataren entre el 1025 i el 1050 en una llista de parròquies del bisbat de Vic. Abans del segle XV se li uní l’antiga  parròquia de Sant Pere de Pinós amb la seva capella de Santa Maria de Pinós, però posteriorment a partir de 1878 es desvincularen a l’obtenir Santa Pau funcions parroquials.

 

Pel que fa  a l’edifici, l’any 1068 el primitiu temple devia ser substituït per una construcció més sòlida que l’anterior, romànica, a deduir del conjunt de donacions documentades.  

Sant Martí de Merlès és una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, adossada a la casa rectoral. 

Aquest edifici romànic sofrí al llarg de la història diverses modificacions i reformes. L’any 1778 se instal·là un retaule a l’altar major. El 1795 fou instal·lat un altre en una capella. El 1882 ho fou el del Roser. Però la principal modificació havia tingut lloc el segle XVII quan fou substituït l’absis per un presbiteri quadrat i li foren afegides dues capelles en forma de creuer. Més tard fou afegida la sagristia i la capella del Santíssim i a més de la casa rectoral.

A més del patró l’església tingué des del segle XVI almenys un altar dedicat a Sant Miquel. Hi ha la tradició que aquesta sent Miquel fou porat quan s’ensorrà la capella que havia vora el castell, dedicada a d’aquest sant. 

Tal ha estat apuntat l’edifici actual és el resultat d’un conjunt de transformacions que ja sofert el temple al llarg dels segles. 

 

De la construcció romànica es conserva encara la forma rectangular amb la seva orientació primitiva, bé que amb unes grans deformacions que tingueren lloc, sobretot al segle XVII. El mur de migjorn és visible encara l’aparell del mur fet amb blocs de pedra quadrats i ben treballats, disposats a trencajunts i en filades uniformes. El campanar és una curta torre quadrangular massissa, coronada per una teulada de quatre vessants. sota la qual, a cada costat, hi ha dues obertures, altes i estretes amb un arc de mig punt. 

L’edifici està en bon estat de conservació. Aprofito una fotografia de l’interior del temple treta d’un arxiu d’internet. 

Sant Martí de Merlès és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.