LA MILLOR EDAT DE LA VIDA

 

La Teresa des de joveneta  no volia celebrar mai  l’aniversari, no suportava  fer anys. No volia fer-se gran, volia ser una eterna adolescent. Llavors totes li ponien, els pares li consentien tots els capricis. Gaudia de la vida i feia el que li venia de gust. No li agradava estudiar , tampoc li calia, dons tenia feina assegurada a l’empresa del seu oncle, però això li quedava lluny encara.

Quan ja passava de la trentena, va veure com les seves amigues estaven totes casades o aparellades, va decidir que volia casar-se i fer una gran festa. Havia tingut moltes parelles , però duraven poc, li agradava viure experiències noves, però   va decidir que volia una nova vida, sobretot una gran festa per celebrar-ho i reunit totes  les seves amistats . La  persona  no li importava massa, a  més tenia el seu treball , i pensava que la vida sempre seria de color de rosa ,  aquells dies sortia amb el Julià , va pensar que seria un bon marit, i aquest va acceptar encantat.  

Després de la boda i de la festa espectacular que li va seguir,   un gran viatge de noces. Tot com la Teresa havia somiat. Van viure  dos anys  de felicitat. Els dos s’entenien molt bé, ella  havia trobat en el Julià  l’equilibri que li faltava. Tenien molts  interessos semblants.  Festes, bons restaurants ,  viatges, noves amistats, balnearis, saunes  tenir cura de la salut, fer esport, i sobretot la cara i la  figura , cuidar-se al màxim, veure’s  sempre jove,  l’objectiu dels dos.

Quan va néixer el  Marc, la felicitat al  màxim, sempre havia  desitjat tenir un fill. Era un nen       dolç i tranquil... tot i que  una noia que els ajudava,   algunes vegades la Teresa ja venia que li robava part del temps i tenia més feina. Els primers problemes seriosos  van venir quan el Julià  va comentar que li agradaria tenir un altre fill,  una nena si pogués ser,  ella si va negar en rodó, amb la feinada que donen  i amb el que li va costar recuperar la figura. Des de llavors , les disputes eren freqüents, no sortien tant com abans i fins i tot van pensar en separar-se, però el nen era tant jovenet  encara... van decidir seguir un temps més pel petit.

Amb l’accident que van tenir amb el Julià les coses van canviar. Ell es va fer petites rascades , però ella va estar molt greu, un mes en coma i després van sortir lesions que li impedien moure’s. Després d’uns mesos a l’hospital  i i recuperar-se un a mica ,  va veure que segurament  no podria caminar més. Estava trista, desmoralitzada i només volia morir. El Marc l’havia anat a veure algunes vegades , dons al sis anys ja comprenia el que li havia passat , però sempre demanava per la mare .- Aquelles visites  i la psicòloga l’animaven  a sortir del pou i recuperar les ganes de viure. Va acceptar entrar en un centre de rehabilitació per intentar recuperar el màxim de mobilitat.

Va quedar impactada quan va entrar en aquell lloc , la quantitat de casos com el seu i molt més terribles i tot el que intentaven fer per recuperar-se. Va fer amistat amb la Raquel, una psicòloga del centre que anava amb cadira de rodes i havia tingut un accident semblant al seu al divuit anys. La va animar molt i que  la vida continuava, només s’havia de posar voluntat i esforç. L’amistat amb aquesta dona la seva enteresa i valentia van fer la resta

La Teresa avui torna a ser a casa, si,  va en cadira de rodes, però es val per ella mateixa, només l’han d’ajudar amb algunes coses puntuals . El Marc està feliç , tornar a tenir  la mare al costat. Ha recuperat al marit que es va desviure per ella en tot aquell temps. Ella s’ha adonat que ell l’estima de veritat i esta contenta  perquè ella també l’estima.  Ha deixat de preocupar-se de la figura, les arrugues i de l’edat, veu que a la vida hi ha  coses més importants. Demà farà 45 anys i ho celebraran en la intimitat  només amb la família. Mentre mira el Marc jugant amb l’ordinador  està pensat en la dita que va llegir ahir ...” Que importen els anys? El que realment importa és comprovar  que a fi de comptes la millor edat de la vida és estar viu”