La magrana, del llatí “ granatum” significa
abundància de llavors o grans, el magraner és l’arbre que les produeix, i que
des d’inici d’estiu s’omple d’unes flors
vermelles , grosses, precioses, que esdevindran les magranes a la tardor .
Ara és el temps de les magranes , aquestes estan en
el seu punt òptim, madures, dolces, els granets vermells com robins ens conviden a assaborir-les . Quan obrim una magrana, trobem en el seu interior uns compartiments de
color groc i amarg, que cal separar del grans, aquests vermells i brillants i de
gust més dolç, lleugerament àcid i astringent.
Sempre m’han agradat molt les magranes . Recordo
el magraner que tenia la tia Montserrat al patí de casa seva. Tota la família
anava a buscar magranes quan era el temps,. Rosses o vermelles amb la pell
esquerdada, que n’eren de bones . Com més lletges eren per fora, més bones i
dolces eren per dintre, des de ben petita havia aprés a distingir-les. Les
menjaven tal quals o també a vegades els
diumenges, amanides amb un raig de
moscatell. La cuina actual les utilitza per donar un toc exòtic tan a les amanides
com als acompanyaments de carns.
La magrana
a més de les moltes propietats nutricionals té moltes propietats
digestives i medicinals......
Destaca perquè conté molta aigua (més del 80%) i és
baixa en sucres. A més, té moltes vitamines i substàncies antioxidants fins al
punt que la podem considerar una de les fruites més completes.
Conté també una
gran quantitat de vitamines. La provitamina A, en forma de becarotè, important per la retina i la pell.
La vitamina C, pels antioxidants i tanins, que li atorguen efecte
antiinflamatori i astringent, les vitamines del grup B, que ajuden al sistema nerviós; destaca la B9
per el seu contingut d’ àcid fòlic, que produeix glòbuls vermells i protegeix
el sistema immunitari i la B3, o niacina
que va bé per l’aparell digestiu.
Els continguts
minerals com calci, potassi magnesi... enforteixen els ossos i les
articulacions.
Ja veieu que la magrana a més de bona és molt
beneficiosa per la salut. Abans a casa en teníem tot l’hivern per prevenir i
curar els grips i mals de coll, la meva àvia i curava també diarrees i mals de panxa. Per això fèiem sevir
magranes agres, les anàvem a buscar a una casa de pagès que en tenien moltes,
en portàvem cistelles plenes, a mi m’agradaven molt també aquelles mangranes tan
aspres, que et feien fer moltes magarrufes quan les menjaves.
Conegudes des de la Antiguitat, emprades en la
mitologia i a les antigues civilitzacions com a símbol de la abundància, de la fertilitat, del
poder i de la reialesa.
Com que convé menjar fruites i verdures de
temporada; aprofitem la temporada de les magranes, per gaudir-les i a més fer
salut.
06/10/2013
Caram, Anna, tota una lliçó sobre a magrana i les seves propietats, a mi m'agraden força, però m'empipa la paciència que has de tenir per desgranar-les...Si te les mires bé, són tota una autèntica obra mestra de la natura.
ResponEliminaPetonets i bon diumenge.
Saps M. Roser que hi ha una tècnica per desgranar les magranes. Tallar-les per la meitat , al traves, i després amb el mànec del morter donar-hi cops a la closca. Van saltant tots els grans i no costa gens, sobretot si en fas per colla. Encara que a mi m'agraden treure'ls els grans d'una a un.
EliminaPetonets amb gust de magrana
Quina goig que fan...ara mateix me'n menjaria una! No era conscient que fossin tan saludables.
ResponEliminaSi que són bones i saludables Roser, i sobretot ara que som en plena temporada i aquest any amb la secada són especialment dolces.
Elimina