dimecres, 27 de novembre del 2013

DOLMEN DE LA GOLA DELS BOUS. SOLSONÈS.

En una de les nostres voltes en la recerca de coneixements del nostre petit país van quedar impressionat per les dimensions del dolmen de Llanera, també anomenat Torre dels Moros, Dolmen de la Vila o Dolmen de la Vila de la Gola dels Bous. 

 
Aquest monument megalític és probablement el més gran i també el més ben conservat de Catalunya. Va ser excavat a principis del segle passat, 1916, per Mn. Joan Serra Vilaró, llavors director del Museu Arqueològic Diocesà de Solsona.

L’any 1972 el professor Joan Maluquer de Motes i l’Institut d’Arqueologia de Barcelona el van restaurar amb col·laboració de la família Viladomat. 

Està situat al antic terme de Llanera, municipi que l'any 1968 es va agregar al de Torà (comarca de La Segarra), just al límit amb el terme de Llobera (comarca del Solsonès), a uns 500 mts a l'est del mas Vila de la Gola dels Bous. 

A Catalunya els dòlmens presenten arquitectures variades, diferenciades pel sistema d'accés, les dimensions, les formes i el ritus funerari. 

El dolmen de Llanera és una construcció edificada per l'home prehistòric fa uns 5.000 anys amb lloses de grans dimensions, que tenia per funció l'enterrament col·lectiu de persones i correspon a la tipologia dels sepulcres de corredor evolucionats, anomenats “galeria catalana”, que es caracteritzen per tenir una gran cambra funerària rectangular, a la qual s'hi accedeix per un ample passadís o corredor. 

La data de construcció d'aquest megàlit se situa en el neolític final (3.500 anys aC), però serà reutilitzat durant tota l'època calcolítica, període d'apogeu de l’època del megalític català que finalitza cap al 1500 aC. S'ha datat, mitjançant el carboni-14, al 2.550 aC. 

Per tant, el sepulcre s'hauria reutilitzat de forma continuada per l'home prehistòric durant dos mil·lennis, per practicar-hi rituals funeraris i enterrar-hi els seus morts. 

Té 9 metres de llargada en el seu interior, 1,90 d'amplada i 2,3 d'alçada, amb lloses que arriben als 2,45 per 2,20 metres i 0,45 de gruix. Les lloses laterals tenen un pes aproximat de 5 tones. Es tracta d'un corredor o galeria coberta. Al fons, hi enterraven els morts, a l'entrada, al cantó del sol ixent, hi ha una petita cambra, que se separava de la resta del corredor per una pedra perforada, al peu de la qual es disposaven les ofrenes als morts. 

L'estudi antropològic de les restes inhumades indiquen per a aquests humans una esperança de vida de 26,4 anys. Vivien en petites comunitats practicant una agricultura de cereals, tot i que la base de la seva economia era la ramaderia, concretament a pasturar de vaques, ovelles i cabres. 

S'ha comprovat que la cultura megalítica s'estenia des dels Pirineus cap a l'interior de Catalunya a través de les rutes de transhumància, per això bona part dels dòlmens es localitzen en punts claus d'aquestes rutes.

Desgraciadament, aquests sepulcres difícilment passen desapercebuts i començaren a ser violats pels primers buscadors de tresors en època ibèrica i romana, seqüència destructora que amb poques variants ha perdurat fins als nostres dies, i que ha malmès bona part del nostre patrimoni de dòlmens i n'ha dificultat la seva interpretació per part dels arqueòlegs.

El seu mida ens meravella per la seva gegantessa. Com sempre una pregunta ens ballava pel cap, com podien aquells homes de fa mil·lennis d’anys moure amb la força pròpia i dels seus animals les enormes lloses. Amb quines màquines rudimentàries s’ha ajudaven en la seva tasca.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
 Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada