VOLTORS

(Relat de por)

La vegetació que envoltava la carretera de muntanya  era exuberant,  amb els colors càlids de tardor. El Ricard conduïa satisfet, mentre pensava aturar-se aviat per treure les millors fotos.

De sobte el cotxe és va parar. Vaja a quin lloc d’anar-se a quedar encallat. Va tornar a donar el contacte de nou... i res, el cotxe ven  mort. Pensava en trucar a  l’Assistència ... quan en aquell moment un estol de voltors passava per damunt  seu. Va alçar la vista i va veure com es reunien amb un altre grup molt  nombrós no massa lluny d’allà. Hi haurà carronya – pensava.

Va  sortir del cotxe disposat a aconseguir unes imatges dels fets  i es va atansar al lloc. Va quedar impressionat pel que va veure. Els voltors estaven atacant a una vaca novella, amb el seu vedellet  acabat de parir. Els estaven esquarterant vius. Els animals encara és movien.

És va espantar un xic, però va decidir fer unes quantes fotos. Ja anava a marxar, quan un ocellot d’aquells li va deixar caure un tros de cars sangonent  sobre el braç. Se’l va apartar com va poder, però li va quedar aquest  ple de sang.

Un altre grup de voltors s’acostava atret per l’olor de menjar fresc. Un parell es van acostar a ell, per picolar el seu braç. Amb un cop de càmera els va apartar i va fugir corrent  cap al cotxe, mentre una colla el seguien.

Es va tancar al cotxe, però mig centenar d’aquells ocellots l'envoltaven i donaven  cops forts als vidres. Tremolant, va treure el mòbil i va marcar el 112....  mentre cada cop més ocells acudien al voltant del cotxe.

Una veu a traves del aparell li demanava que s’identifiqués  i el motiu de la trucada... ell, només podia dir...  Voltors, molts voltors.. m’ataquen!!!   - On es troba? -repetia la veu- digui el lloc on es troba...sis plau...  La veu se li va fondre al coll quan el vidre es va esmicolar i els primers voltors penetraven dins el cotxe.

31/10/2015/