dijous, 8 d’octubre del 2015

DE CAP AL MAR

( Micro-relat )


Corria per entre carrerons, va arriba al moll i va continuar corrent, quan de sobte és va trobar dintre aquella  passarel·la arran de mar i va continuar seguint pel damunt. 

Anava tant rabent que  fins al final no va adonar que s'acabava;  davant seu només tenia el mar.  Va parar en sec, ben bé a l'últim llistó de fusta. Esmaperdut, acovardit, es va girar enrere...  llavors va respirar a fons, alleugerit. Ningú el seguia. Havia aconseguit despistar al seu perseguidor.

08/10/2015/


2 comentaris:

  1. Curt però concís...Potser el perseguidor s'havia entrebancat i havia caigut al mar, he, he...
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! M. Roser, també podia haver estat que el perseguidor hagués caigut al mar... mai se sap.
      Una abraçada

      Elimina