diumenge, 4 d’octubre del 2015

AVANÇA LA TARDOR




Mica en mica,  pas a  pas,
va avançant ja la tardor,
 
 amb dies de sol i vent
 
i també algun més plujós
 
emboirat o melangiós.

 
 
La nit es va fent més llarga,
de dia,  minva la llum,
es temps de fer la collita,
 
els fruits estan al seu punt,
 
i el bolets donen perfum.
 
 
La natura ha fet  un tom
 
Esclatant en mil colors
 
Les fulles es van assecant
 
Donant-nos tot l’esplendor,
 
Abans de caure del tot.
 
 
 La vida ha passat rabent,
Quan hom arriba a la tardor,
 
Esfullant-se a cada pas ,
 
Traient de dins el millor,
 
Abans  l’hivern consirós.

 
03/10/2015/

 

 

4 comentaris:

  1. Quina tardor tan ben descrita Anna, un poema molt bonic, a veure si en fas més sovint que et surten molt bonics...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies M. Roser pels teus ànims, però veig fent provatures, penso que em podria sortir millor, encara que la qüestió és intentar-ho.
      Petonets per tu també.

      Elimina
  2. M'ha agradat, Anna. No ho deixis oblidat. Torna a provar la poesia es complementa força amb la narrativa.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si Miquel, que ho haurem d'anar intentant de nou amb la poesia, però tu també has de fer el mateix, tal com dius és un complement de la narrativa i com tot, fent-ho se n'aprèn.

      Elimina