En el nostre anar i tornar pel nostre berguedà i
contrades limítrofes en aquesta ocasió visitàvem el petit poble disseminat (20
h. 2009) de Sant Pau de Pinós,
o Pinós de Biure. Està situat damunt una petita
serralada, al cim de la serra de Pinós, de 789 metres d'altitud, als límits
entre el Bages i el Berguedà. Queda envoltat de les valls de Gaià, Merlès i
Relat; a l'esquerra de la riera de Merlès.
Aquesta
església es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès, a la part
corresponent al comtat d'Osona-Manresa i bisbat de Vic. Apareix esmentada l'any
959. Com a parròquia apareix en unes llistes del bisbat de Vic datades entre
els anys 1025-1050.
El
lloc el 1063 formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important
llinatge dels Pinós.
La
parròquia de Sant Pau fou
sufragània de Sant Martí de Merlès entre els segles XIV i XIX. Arran
d'una reestructuració parroquial, l'any 1878 l'església fou erigida en
parròquia independent a la qual fou adscrita Santa Maria de Pinós o de
Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinòs o Torre de Ginebret, i la de
Sant Amanç de Pedrós.
L'edifici
conserva encara alguns elements de la seva primera construcció romànica del
segle XI. Entre els elements que conserva de la seva estructura romànica cal
remarcar l'absis semicircular amb una finestra adovellada, llisa i molt
rudimentària. L'aparell de l'absis i dels fragments de nau conservats és de
carreus grossos, ben treballats i col·locats ordenadament a contrapunt en
filades força regulars.
Ha
estat molt transformat i desfigurat, sobretot durant el segle XVII (la porta
d'entrada, el campanar de planta quadrada, etc.)
L'estructura
de l'església està totalment ofegada per les veïnes construccions modernes.
Ens
agraden aquestes esglésies on al costat del temple poden reposar amb pau les
restes dels seus veïns.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada