dimecres, 13 d’agost del 2014

SANT GUILLEM DE LLÍVIA. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

La nostra intenció era visitar un altre indret, però el fort vent ens va desanimar a pujar-hi,. Aleshores, canviant el nostre rumb va visitar altres paratges i al migdia érem a Llívia i visitàvem la seva capella sota l’advocació de Sant Guillem, patró de la vil·la. 

A la rondalla titulada "Sant Guillem de Llívia", escrita per Mossèn Cinto Verdaguer, que la situa en el segle XI, explica que aquest pelegrí anava cap a San Jaume de Galícia i emmalaltí en passar per Isòvol, i  demanà on hi havia una capella dedicada a l'apòstol. Li indicaren que estava la parròquia de Sant Jaume d’Alf (actualment Mas Revellat) entre All i Olopte  i allí fou on morí.  

Fou sebollit al cementiri i, passat un temps, una resplendor lluí sobre la seva tomba; una dona cega a qui li havien explicat s'encomanà al sant que hi hagués i recobrà la vista. Ho explica i llavors dos nobles de Llívia traslladaren d’amagat les seves restes (s’oblidaren del cap) fins a la prada de Llívia, on en memòria seva es construí l’esglesiola. 

Cal especificar que Sant Jaume d'Alf era la capella del llogaret d'Alf, aquest estava situat a prop de l'ermita de Santa Maria de Quadres, "domus hospitalis" del Camí de Sant Jaume de la Cerdanya. Actualment el llogaret d'Alf i la seva capella han desaparegut. No confondre amb Alp. 

Prop del Segre i a 1 km aproximat de la vila hi ha l’ermita de Sant Guillem de la Prada, de molta devoció a la contrada.  

Ermita amb porta de mig punt i amb una obertura d'ull de bou a la façana, damunt la porta d'entrada. Les parets són de còdols, pedra i blocs d'angle, rejuntats amb ciment. La part superior dels murs estan totalment cimentats. La coberta és a dues vessants, i al seu bell mig hi ha un petit campanar d'espadanya.  

 
Segons dades formalment Sant Guillem de Llívia no ha estat canonitzat, però és molt venerat a Llívia i la seva comarca. Per la seva datació l’ermita podia haver estat romànica, però actualment és molt modificada, malgrat tot manté un aspecte immillorable. 

Vertaderament hi ha tants racons i tants pobles per conèixer en el nostre país que val la pena recorre’l i gaudir-ne. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada