dijous, 27 de febrer del 2014

CADA DIA TÉ ELS SEUS AFANYS


Planifiquem i planifiquem , a vegades tenim coberta la nostra agenda fins a tres mesos vista. Llavors surt un contratemps que et capgira l’agenda d’aquell dia. Trucades, anul·lacions. Explicacions.
On col·loco totes les cites que he hagut d’anular avui. Tres o quatre eren urgents i tinc l’agenda plena. Hauré de mirar de fer-hi algun forat. Això comptant que demà pugui continuar, perquè amb la Júlia amb la cama enguixada necessitarà la meva atenció constant, d’un parell de dies no podrà anar a l’escola.  Valga ’m Deu, tot capgirat per un tonteria .

El dia que el cotxe em va deixar tirada a l’autopista. Un altre  dematí perdut. Reunions anul·lades. El dentista, em va canviar l’hora. La massatgista anul·lada. Amb el bé que em vam els massatges per relaxar-me una mica. Quin stress!!!

Avui son els empresaris de Taiwan que havien d’arribar a Barcelona que han retrasat un dia el viatge, apa! de nou , noves planificacions, a veure on trobo un forat la setmana vinent per encabir-hi  les coses de demà. Com planifico tantes activitats.
Un altre dia es una grip, de quaranta de febre que em fa estar tres dies al llit. Tres dies l’agenda capgirada, on col·loco les cites que tenia per avui. Llavors el menuts també agafen la grip, en comptes de tres dies una setmana. Quin caos.

He arribat a la conclusió que toca viure el dia a dia, planificar només les coses urgents. Cada dia té els seus afanys, i no hem de posar-hi els de l’altre setmana. S’han de viure el afanys de cada dia, així que es van presentant.  Cada dia té coses bones, i no tant. Coses previsibles i d’altres imprevisibles i totes s’ha d’anar  trampejant per sortir-se’n. Si es vol planificar tot, arriba que et perds coses quotidianes importants, molt més importants que una reunió  amb xinesos o americans . El dia a dia dels teus fills, la parella, els amics....que a vegades deixem a segon terme. Organitzar amb mesura , si, però unes  hores de lleure sense planificar a  la meva agenda no hi mancaran més.

26/02/2014/

2 comentaris:

  1. Caram, quina atabalamenta...A mi em sembla que això és culpa de l'agenda, que li encanta estar plena a vessar...
    És ben veritat, anem per la vida intentant atrapar , ves a saber què i ens perdem les coses bones del dia dia!
    Petonets de bona nit Anna.

    ResponElimina
  2. Segurament que serà culpa de l'agenda que li agrada estar ocupada, però la usuària també té la seva part. Volem abraçar més del que podem i cal agafar-se la vida més amb calma.
    Petonets de vesprada M. Roser.

    ResponElimina