dijous, 28 de febrer del 2013

ENVERINAMENT


La sopa estava preparada, la dona després de posar  els dos plats a taula,   posa un cullerot de sopa a cada plat. Llavors en un , hi  buida un sobre d’un pols  blanc i el ben remena, després  acaba d’omplir-lo  amb més sopa, després omple un altre  plat i se’n va a la cuina a treure el peix del forn.
 
Al marit  acaba d’arribar, li agrada trobar el sopar  a taula quan arriba, després de rentar-se les mans s’asseu a la taula ensumant la flaire d’aquella sopa de peix calentona . Espera la dona que acaba de trastejar a la cuina. En aquell moment sona el telèfon, al dona el contesta,  lluny de la mirada del marit
       -Si, digui.
      - Que, ja ho has fet? has tingut valor?
      - Si, si d’acord. Tot està resolt.
      -  Molt bé. Demà tindràs enrenou.
      - Si, si ja ho portaré. Adéu.

La dona torna amb el marit tot exclamant    
     - Aquests de la feina no et deixen mai tranquil·la.
     - Va,  afanyat,  que es refredarà la sopa.
     - Comença que ja vinc. Porto el segon plat i així  ja no m’aixeco fins acabar.
 
L’home va per  començar  a menjar-se la sopa, però...oh! una grossa  mosca  hi neda a dins. L’home li agafa un fàstic terrible. No suporta les mosques. La treu curosament del plat i l’embolica amb un tovalló de paper. La sopa del plat ara li repugna. Amb un impuls ràpid canvia el plat amb el de la dona –com ella no ha vist la mosca no sentirà cap mena de  fàstic- pensa- A continuació comença a menjar tranquil·lament.

Als pocs segons arriba la dona amb la safata del peix i veu satisfeta com el marit esta acabant-se la sopa del plat. S’asseu i comença  tranquil·lament a prendre la seva. De tan en tan se’l  mira de reüll i pensa “ Quan començarà a notar-se l’efecte. Sembla que  està encara  molt tranquil.

 La dona està gairebé acabant el seu plat de sopa,  quan tot li comença a voltar. L’estómac li crema fortament, se l’agafa fort amb les mans, un nus li prem la gola, no pot respirar, s’ofega.... Abans de perdre el coneixement per sempre, sospita que ha menjat del  plat equivocat.

  - 10 D'octubre de 2012-
 

2 comentaris:

  1. Caram, això és novel·la negra, he, he...La jugada no l'hi ha pas sortit bé, ja diuen que no hi ha crim perfecte...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Si, M. Roser, la cosa és un xic negre, a més hi escau molt bé la dita " Li sorti el tret per la culata"
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina