dimecres, 13 de febrer del 2013

SANTA MARIA DE FORMIGUERA. CAPCIR.

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD.
En una dels nostres camins pel proper país en passar per la població de Formiguera ens va cridar l’atenció la seva església per la façana i per una cosa estranya en la major part de les esglésies franceses, la seva porta era oberta. En tornar de veure les Gorges de Sant Jaume vam fer una parada per fer-li un visita.

El poble de Formiguera (1504 m. d’alt.) és citat per primera vegada l’a. 873 en l’acta de consagració de la seva església. Per l’altra banda és el primer text en que apareix Guifré el Pelós, aleshores comte d’Urgell i de Cerdanya en companyia del seu germà Miró I el Vell, de Conflent i possiblement el Capcir.
 
Es tracta d’un dels temples més antics de la zona ja què va ser consagrat pel Sigebod, arquebisbe de Narbona. I va ser aixecat per ordre dels citats Guifré el Pelós, el seu germà Miró, a més d’Oliba II i Acfred I de Carcassona- Rases, que el va posar sota la tutela de Sant Jaume de Jocó. A Santa Maria s’hi establí una petita comunitat monàstica en forma de pabordia amb jurisdicció sobre tot el Capcir. 
 

L’a. 1019 amb motiu de les obres d’ampliació l’arquebisbe de Narbona Guifré va tornar a consagrar-lo. Malgrat no va enderrocar-se el primer edifici les obres van ser tant importants que va ser necessària consagrar-lo de nou. Fou reformat de nou en el s. XII i durant el s. XII va fortificar-se sobrealçant l’absis.


Novament el s. XVIII es fan unes importants reformes aixecant-se el campanar d’espadanya en la façana oest i dues capelles laterals properes a l’entrada. Les altres dues capelles i la sagristia van ser construïdes en la segona meitat del s. XIX o en les primeries del s. XX. 

L’edifici és d’una sola nau, coberta de volta de canó de perfil apuntat. Està capçada a llevant per un absis semicircular cobert en quart d’esfera, precedir del presbiteri.
 

La part més antiga es troba a la capçalera, La part baixa de l’absis és encara preromànic del s. IX construït a base de carreus poc escairats i distribuïts en fileres irregulars. 
 
La porta d’accés és formada per tres arcs de mig punt en gradació i envolten el timpà i la llinda llisos. Al seu damunt hi ha una gran finestra de mig punt resseguida per un fris de dents de serra.
 
A l’interior molt ben cuidat per cert es conserva la talla de Crist Crucificat del s. XII. És una figura que també ha sofert diferents modificacions al llarg dels anys  perquè sembla ser que originàriament formava part d’un grup del Davallament. 

Malgrat la visita ens va agradar força no voldria oblidar un forn pastisseria enfront mateix que ens va fer gaudir de gormanderies terrenes.
 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada