dijous, 21 de febrer del 2013

SANTA CECÍLIA DE RIUTORT. LA POBLA DE LILLET. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.
LA NO TROBADA I PERSEGUIDA ESGLÉSIA.

En la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet, passat el càmping, un rètol ens havia cridat l’atenció repetides vegades, Santa Cecília de Riutort. La presència de l’indicador ens havia fet suposar una església de fàcil accés i per fi a la tercera vegada hem aconseguit trobar-la. El mapes indiquen la seva proximitat a la carretera i vertaderament no era lluny del punt on hem deixat el cotxe, però la manca d’indicacions i l’exuberant vegetació no deixa veure l’edifici.

Santa Cecília és troba aturonada a 867 m. d’altitud.

Santa Cecília és situada a la històrica vall de Lillet fou una església dependent de Sant Jaume de Frontanyà, malgrat que part de les terres que envoltaven la parròquia pertanyien als domini dels grans monestirs de Sant Llorenç prop Bagà i Santa Maria de Ripoll. Depenia de Sant Jaume però estava subjecta al bisbat d’Urgell.
 
 

Una de les primeres referències documentades el vincula ja al monestir de Ripoll: l’a. 880 el prevere Ariolf donava a Santa Maria de Ripoll les possessions pròpies a la vall de Brocà, als llocs i viles de Cerdanyola, Cosp, Brocà i Riutort. 

L’a. 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà és cita el lloc de Riutort com a centre d’unes propietats del monestir: un mas amb les seves terres, vinyes i els seus molins. (Et in Rivotorto, maso...)
 
L’a. 1168 Arnau de Vilanova va vendre a carta de gràcia la tercera part del delme de Santa Cecília pel preu de 120 sous barcelonins. Pocs anys després l’abat de Sant Llorenç prop Bagà comprava a la família Vilanova per setanta morabatins el terç del delme que tenien a Santa Cecília.
 
Normalment l’església de Santa Cecília era servida per canonges regulars procedents de Sant Jaume. L’a. 1322 els enfrontaments entre el prior de Sant Jaume i el rector de Riutort tenien com a punt més conflictiu que el capellà de Riutort no volia servir la sufragània de Santa Magdalena de Soriguera al·legant que els anys s’ho impedien.

L’a. 1632 era ja sufragània de Sant Martí de Brocà. Al començament del s. XX ja no tenia culte. 

L’edifici romànic ens ha sorprès per les seves mides, no esperàvem en el lloc esmentat una obra tant gran, ens haguéssim conformat amb una petita ermita.  

És un temple d’una sola nau de mides mitjanes, possiblement rematada amb un absis semicircular a llevant., element actualment desaparegut. L’arc triomfal tapiat devia donar entrada a l’absis, ara inexistent. 

L’edifici és de coberta amb volta de canó, actualment la meitat pertanyent a la capçalera és enrunada i caiguda enmig del recinte. 
 
La porta d’entrada, a migdia, és d’arc de mig punt adovellat. En la paret de ponent queden les restes del campanar d’espadanya de dues obertures. Només queden els tres pilars sense arcs ni coberta. 

Exteriorment el mur és reforçat amb dos grossos contraforts. Les parets tenen una bona amplada i al centre de la nau uns esglaons baixen a una cripta coberta amb volta de canó i segons sembla ser hi ha el forat d’una sepultura. Les pedres caigudes no ens han permès constatar-ho.  

L’edifici sembla ser que originàriament estava projectat per ser més espaiós. El mur de tramuntana segueix més enllà del mur de ponent, però van canviar-se els plans originals i es va escorçar el cantó de ponent.  

Pobre Santa Cecília amb l’absis desaparegut, retallada de mides i sense la meitat de la teulada, a més dels matolls i els arbres ocupant els espais de l’entorn té poques esperances de perviure. 

Text i Recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia. M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada