El Lluis només té quatre anys, però ja li agrada molt al vespre de mirar el cel, veure la lluna i les estrelles.
Li encanta contemplar com brillen a la
nit, ell diu que quan sigui gran vol pujar en un gran coet i viatjar per
l’univers , entre la lluna i les estrelles.
-
Que bonic poder jugar, passejar i caminar per la lluna i les
estrelles -deia tot baixet.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkgNYxLlBi5ps1EYEHQ56sMYenZCZutKcxSzYCFN7SPLDZd4laPV1XkVIUZplecTY9yK7ir7qNPMmW_5TuhTRDYwUDIIY5Z9ylDP6c4824tLCFsmlB36PpktlPmnnDpCBVQkglppRUO0s/s200/escrivint_++ARIEL+PANG.jpg)
La va buscar pel jardí de casa, però aviat es va adonar que allà no hi era. Va veure el seu resplendor
més lluny, allà entre uns camps i cap
allà se’n va anar. Quan arribava allà
l’estrella s’endinsava cap el bosc.
El nen corria per un corriol per atrapar-la, però quan s’acostava
al resplendor, aquest era cada vegada
més lluny, el Lluis s’anava endinsant pel bosc, corria per agafar-la, però quan
quasi la tenia, aquesta fugia de nou. El nen anava més ràpid, però l’estrella
també, i així un cop i un altre.
De sobte el resplendor es va apagar , el nen és va posar
molt trist, va mirar al seu voltant i va veure que ja clarejava. S’anava fent
de dia.
-
Oh! Quina llàstima, amb la claror s’ha apagat l’estel.
Llavors va mirar al voltant , i no sap on és. Ha caminat tant. Es deixa caure cansat damunt de l’herba en un
prat allà en aquella clariana del bosc; rendit s’estira damunt l’herbam i
llavors ... veu que al seu costat hi ha
una cosa opaca, platejada,
esmorteïda, té la forma d’una estrella
amb cua i tot .
-
Oh! Que veig!!! –crida content- Per fi he trobat l’Estrella!!!
El nen intenta agafar-la amb les mans i estrenyem-la ben
fort perquè no s’escapi, però aquella cosa
blana li regalima d’entre les
mans, se li esmuny d’entre els dits i
cau de nou sobre l’herba. La recull de nou i altre vegada li rellisca per entre
els dits. La torna a engrapar i altre vegada
regalima cap al terra. La agafa i cau de nou.... i amb tot aquest tràfec de
prendre i caure... el Lluis es va despertar al seu llit i va veure que tot només havia estat un somni.
- 20 de gener de 2010-
Que bonic aquest somni de conte infantil...M'ha fet pensar quan de vegades perseguim una il·lusió i cada vegada que la tenim gairebé a l'abast de la mà, se'ns escapa...
ResponEliminaPetons Anna M.
Els somnis i les il·lusions sempre són macos, encara que sovint, quan quasi els tenim se'ns escapen.
EliminaPetons