La direcció de
l’editorial vol saber amb tot moment el que passa en el món i tenir a mà una anàlisi
desenvolupada pels seus treballadors, després d’haver esquematitzat les
noticies expressades pels diaris.
Les eleccions
britàniques han estat aquests dies el principal tema de la setmana. El Harry ha
seguit diàriament les opinions d’un partit polític. Mentre uns altres companys
han seguit les peripècies i els discursos dels adversaris dels altres partits.
En el seu país mai
havia sentint parlar extensament i fer tantes promeses. Pensava que si tot allò
que és prometia fos mínimament desenvolupat en aquest món seria molt plaent
viure. S’acabarien la fam, la pobresa i les indignitats.
Una altre tasca
seva era el seguiment i el conseqüent estudi de les idees religioses exposades
pel món catòlic.
Suposava que si les
paraules dels polítics s’acomplissin, no s’hauria de sentir a les supremes
autoritats religioses condemnant qualsevol cosa habitual en els països rics,
com pecat.
“Pobra gent, si
fins i tot fer un dinar i divertir-se són pecat, ja només ens faltaria vida
monacal, picar-se el pit i resar en tot moment. Si amb els diners que es gasten
en unes eleccions el diferents grups de poder podrien donar de menjar a mig
Àfrica. Sempre - sospira- que interessos econòmics no permetessin que els
cacics de les diferents tribus i grups no fiquessin les mans i les traguessin
plenes d’or per gaudir dels seus vicis i els dels seus parents i amics”
Educat en un país, en
que convivien les religions que havien importat els colonitzadors. Les quals, els
diferents clero havien intentat imposar, però havia una base formada per una
religió primitiva i ancestral. També era
cert que els bruixots, com tota la classe religiosa sempre parlaven de pecat i
càstig, però el poble considerava més interessant ajudar i fer bé al pròxim.
A la tarda ha sortit
en el cotxe a donar un tomb amb l’Alia aprofitant-se d’una amiga veïna que
vigilava al seu petit, l’Adam, el primer home de la seva nissaga nascut en una
nació lliure i amb una lliure opció religiosa.
Passaven per una
carretereta estreta, quan de sobte un rètol va impactar als seus ulls. Era
vermell amb una frase que deia “Si tu no vas ells venen” i unes sigles amb un
costat.
A l’Alia li van
sorprendre les paraules i no va saber comprendre el significat de la proclama.
¾ Si no vaig
on?- preguntà sorpresa.
¾ Si no vas a
votar, vol dir que els seus contrincants poden guanyar i serà dolent per
Escòcia. Pels drets de la gent del país on vivim.
¾ Jo sento a
la gent de la clínica que estan molt decebudes amb les actuacions polítiques.
Moltes paraules però per atendre a la gent no ens donen medis. Això sí prometre,
prometen molt.
¾ Prometre és
fàcil, complir és més difícil, però si no votem deixem d’opinar i ens donem per
vençuts.
¾ Sí, com
deia el Charly, l’anestesista, si amb el meu vot ho fan tant malament imaginat
si no anés a votar.
El Harry pensa amb
la seva nació, on tot eren cops de mà, un militar rere un altre militar. El
primer era de l’exercit de terra, el segon d’artilleria i l’altre d’enginyers.
Un altre i un altre, i el poble a patir. O a resar com deien els religiosos,
mentre s’asseien a menjar a la taula del poderós de torn. I el poble a passar
gana.
Recorda que va
sentir parlar de la democràcia quan va anar a estudiar a l’estranger. Li va
xocar sentir parlar de votacions. Només una vegada va votar a la seva nació,
amb una papereta única. Va ser un militar que va voler demostrar a Nacions
Unides la llibertat del seu mandat i l’ample ventall d’idees que deixava
desenvolupar.
Va manar bastant
temps. La sang dels estudiants va córrer pels carrers, perquè l’educació i els
coneixements del que succeïa al primer món va fer que reclamessin les
llibertats, que creien merèixer i això no era el propòsit del general.
Miquel Pujol Mur
Berga, 14/03/2008. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada