En arribar a aquest lloc la Imma pot
ser un xic distreta o tal vegada enlluernada pel sol fa una ensopegada i no
arriba a caure a terra si no és pel braç del Joan.
El noi molest per la forta estrebada
i la semi caiguda de la noia se li dirigeix dient-li:
¾
Caram,
podies vigilar. Una mica més ens caient tot dos. Amb aquestes sabates de tacó
deu ser molt difícil mantenir-se en equilibri.
¾
No
són culpa de les sabates, Joan. Fa dies que les porto i no he caigut mai.
¾
Aleshores
per què la tibada de braç?
¾
No
ho sé segurament m’ha cegat el sol.
¾
Bé,
per sort no ens hem gens de mal. Seguim.
Però cinc minuts més tard en baixar
la vorera la Imma torna a ensopegar i repenjar-se fortament del Joan.
¾
Vaja
ara no és el terra ni el sol. Potser no hi veus prou.- Comenta el jove mirant enamorat
els ulls blaus de la seva xicota- A casa teva quan cusses no portes ulleres?
¾
Si,
però per anar pel carrer no em poso ulleres. Tu t’has fixat amb els meus ulls.
Veritat que són bonics.
El Joan mira per enèsima vegada els
bells ulls de la noia. Admira les seves celles, les parpelles amb llargues
pestanyes (extra llargues gràcies als productes Plim). Els seus ulls d’un blau
cel transparents i brillants ( gràcies als col·liris de la marca Plam). Mirant
els ulls no pot fer res més que resseguir amb els dits el formós rostre de la
seva novia. I encara s’enfonsa més en la profunditat marina dels seus ulls.
Finalment atordit només té esmà per
dir suament
¾
Però
de veritat no necessites ulleres?
¾
Joan-
replica enfadada.- Per casa sí, però pel carrer no voldràs que amagui els meus
bonics ulls rere unes “gafotes”
¾
N’hi
ha de boniques.
¾
Sí,
però a mi m’agrada lluir la meva cara i els meus ulls.
¾
Però
Imma i si et caus i et fas mal.- insisteix el Joan.
¾
Ai
noi, quina mala astrugància. Amb un home tan negatiu i que pensi així no vull
sortir.
Amb un gest ràpid de la mà fuig nerviosa
i enfadada donant-se de nou una forta ensopegada.
Després el Joan va saber que s’havia
casat amb un home propietari d’una Òptica i ara lluïa unes boniques i cares
ulleres de la marca Plum.
L’amor i
l’interès mai acostumen a caminar junts.
Miquel Pujol Mur.
Berga, 6 novembre 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada