LECTURA APASSIONANT

 

Uf!!! que interessant es aquest llibre.

Estic embadalida amb aquest llibre, és apassionant , es que  no puc parar de llegir. El títol ja em va desperta una certa curiositat, però ara m’ha enganxat completament, he d’arribar al desenllaç.  Són gairebé són les quatre de la matinada i encara em  falten dues centes pàgines.  L’acció és trepidant, no puc deixar-lo ara. Els ulls se’m tanquem,  però que passarà? ... haig de continuar.

 

“La noia fuig del seu assetjador, s’escapa corrent emparada en la nit fosca, porta el vestit esparracat,  va mig nua. Corre  perduda en mig d’aquell bosc espès. On dec ser? –es pregunta. Només recorda molta estona de cotxe amb els ulls tapats i una carretera que feia moltes ziga-zagues. Una ràfega de llum, li deixa entreveure que qui la busca ha trobat el seu rastre. Canvia de direcció, mig ajupida per no ser descoberta. Té les cames i part del seu cos esgarrinxat per els  esbarzers i  matolls que troba al seu pas. Sembla que la direcció de la llum enfoca  per l’altre banda. No es pot descuidar, encara té les urpes d’aquell maleit a sobre. No deixa de córrer, de sobte el terra s’acaba i nota el buit sota els seus peus...  i baixa , baixa, baixa.....”

 Un gran sobresalt!  em desperto de cop. Està clarejant i jo encara asseguda al sofà, amb el llibre obert a la pagina 581. La meva ment mig embrollada, encara segueix el fil de la història... la noia, ja haurà caigut pel precipici? o l’hi han impulsat els meus somnis.