EL PODER DE LA IMAGINACIÓ

 “La imaginació consola als homes del què no poden ser,  l’humor els consola del què són” Winston Churchill

“Si sabés que el món s’ha d’acabar demà, jo avui encara plantaria un arbre” Martin Luther King

L’Enric acaba de llegir aquestes frases tan boniques. A ell sempre li han agradat aquests coses que fan pensar. Sovint pensa... pensa molt...

 Fa uns quants anys que va plantar un arbre, un magraner. Encara que el món s’acabés demà... ell ja tindria la feina feta. A més, l’arbre s’ha fet gran, això vol dir que també ha florit i en aquest moment ja està ben guarnit de magranes. Són tan acolorides que animen el  pati de casa seva, i fan que el seu jardí sigui més vistós que cap altre!

 Aquesta també seria  una de les fites, per sentir-se realitzat , abans de  marxar  cap a l’altra barri: Plantar un arbre, tenir un fill  i escriure un llibre.

De fet, si ell sabés que el món s’ha d’acabar demà, segurament que faria el que sol fer cada dia. No s’esperaria assentat, per quan arribés el moment o, qui sap... potser faria un repàs de tot el que ha estat la seva vida i de ben segur  que confirmaria aquella altra frase que sempre ha pensat que tenia tanta raó... La vida no és res més que totes les coses  que et va succeint mentre intentes fer-ne unes altres.

-Aquesta sí que n’és d’encertada... -es diu per ell mateix- No hi ha res més clar que... tot el que somies quan ets jove, se’n va  a fer punyetes.

A ell  li hauria  agradat ser perruquer;  li entusiasmava remenar cabells, però la cosa no va anar per aquest camí. També hauria volgut ser cantant, però no tenia prou veu; no va néixer amb aquest privilegi. Una altra il·lusió, ser escriptor, però... Qui pot viure d’aquesta professió? Poquíssima gent! Sempre ha tingut clar que  la lletra només li ha servit per omplir-li una mica la vida i poca cosa més.

Quan es va  casar, que és el que feia tothom, llavors, prou que ho va fer amb  il·lusió,  pensant que la seva família seria una bassa d’oli, però no va ser així, amb els anys es va desfer i ara ni tan sols sap res del seu propi fill.

Malgrat tot, molts dies, somia despert que té una família unida, que els talla els cabells a tots, que els fa pentinats espectaculars i fins i tot estrambòtics! Que surten a passejar plegats, que van a la platja, que marxen de vacances, que gaudeixen junts de la  música i... sovint  canta, imitant la veu potent del Nino Bravo; imaginant-se que és un cantant famós  i... quan  escolta   un    pas  doble,  a vegades, balla sol o, si convé, amb l’escombra. Què més dóna! I riu... mentre viu aquells moments com si fossin de debò i... es fa seva alguna de les frases que a ell tan li agraden:

“La imaginació consola als homes del què no poden ser, l’humor els consola del què són”

15 d’octubre de 2012