EL MICO I EL GAT

Conte infantil

 

Hi havia una vegada, un mico molt trempat, que va abandonar la selva i es va acostar a la ciutat. Quan va veure tants cotxes i tanta gentada es va espantar un xic i es va anar a refugiar en un gran parc, que era força tranquil, de dia s’omplia de nens i gent gran, però a les nits era solitari.
 

Enfilat dalt d’una palmera, vigilava tot el que es movia sota seu. Com que la palmera tenia dàtils no li faltava menjar. A vegades baixava fins a un carrer on hi havia una fruiteria i sense que el veiessin  s’emportava algun  ramell de plàtans.

Però estava avorrit d’estar sol i no poder comunicar-se amb ningú. Un dia va veure un gat des del seu amagatall, aquell gat feia uns dies que anava sol i trist. El seu amo l’havia abandonat i donava voltes i voltes pel parc, a més estava famèlic. El mico d’un salt es va plantar davant seu i li va oferir un plàtan. El gat el va agafar delerós, tot i no haver-ne menjat mai. Content li va explicar les seves cuites. Els dos estaven sols,  es van fer amics i es van prometre que un ajudaria a l’altre.
 

El mico com que era molt llest i molt ràpid es va encarregar de buscar menjar. Al vespre entrava d’amagatotis dins una peixateria i se’n portava alguna sardina o algun llucet pel seu amic el gat, un altre dia eren  plàtans el que pispava. D’un container van treure paquets de pernil dolc, quin festí es van donar.
 

El gat era molt manyac i li feia companyia, els dos entenien perfectament el llenguatge l’un de  l’altre.  De nit pujaven dalt de l’arbre i els dos dormien junts i es donaven escalfor, i a la matinada quan la gent encara no havia envaït el parc jugaven i corrien com dos beneits. A vegades imitaven als corredors que feien fúting, corren ell també darrera seu.
 

Un dia els vigilants del parc els van descobrir, i si el gat es va poder esquitllar, al mico al van agafar i el van tancar dins una gàbia, però no sabien que fer-ne. Fins i tot va anar-hi l’alcalde, per veure que s’havia de fer amb el mico. Van decidir que el portarien al  zoo de una ciutat propera. Després de fer les diferents gestions , van quedar que l’endemà se’l endurien.
 

El gat però havia anat seguint els esdeveniments amagant-se d’aquells homes brètols. Aquella tarda va entrar d’amagat, dins l’edifici on tenien la gàbia i el mico i quan va ser plena nit, es va apropar a la gàbia per veure com la podia obrir.

   -Les claus del cadenat  les te aquell vigilant gros que dorm a baix a la guarida. –diu el mico.
 

 El gat silenciós es va esmunyir dins on dormia el vigilant i amb molta cautela li va treure les claus del clauer on les portava totes. Després va obrir la gàbia i el mico va sortir fent grans bots d’alegria. Van sortir per una finestra, i van saltar la tanca  del jardí  que protegia l’edifici i cames ajudeu-me, corrien tan com podien.
 

No van  però tornar pas al parc, ja que fora on primer els buscarien . Van arribar a l’estació i van pujar a un tren de mercaderies que estava a punt de sortir. Després de viatjar tota un dia i una nit van baixar a un petit poblet, muntanyós envoltat de boscos verds. Van pensar que allà seria un bon lloc per viure.
 

Van construir una cabana dins el bosc, on hi guardaven el menjar que trobaven, o collien dels arbres. Van viure contens i feliços fins que van ser molt, molt vellets.
 

I vet aquí un mico i vet aquí un gat i el conte ja s’ha acabat.