A DIFERENT RITME

Paraules: escarrassar-se, cornucòpia.

Frase:    -Si vas davant meu et veure, però no podré escoltar-te.

              -Si vas  rere meu, t’escoltaré, però no et veure.
              -Si vas al meu costat podré veure’t i escoltar-te.

 

Si tingués valor , li diria, però no puc. No cal que m’escarrassi, sé que no li diré mai. Tampoc puc dir-li, ni reclamar-li res, encara que em consumeixi, –pensa mentre camina lentament repenjat en el bastó.

Ella camina lleugera, se la mira com dona  la volta a la plaça, s’atura a parlar amb una amiga, mentre es gira cap a ell i li diu,

      -   Espera’m, seu a un banc que torno aviat.

      -     Bé, bé...

S’asseu en aquell banc, cansat , mentre la segueix amb la vista quan ella entra en aquella botiga. Mira el rellotge i sap just el temps que hi estarà. Pensa en la seva vida. Realment ha viscut una vida molt intensa. La Ruth, la Carme, les primeres dones, bons i mals moments, separacions.... Quantitat d’amants, per omplir el moments buits. Fills no n’ha tingut , ni els ha trobat a faltar, però quan la va conèixer a ella tot va canviar. Es va enamorar bojament,  ella no li feia ni cas.

 Li va costar seduir aquella joveneta que passava poc del vint quan ell ja n’havia complert  50, però per ell res era impossible i als tres mesos vivien junts i l’any següent fins es van casar.

Quins anys van ser aquells, -pensa, mentre fixa la vista a la botiga- ella em va rejovenir, la seva espontaneïtat,  les seves rialles, la calidesa del seu cos esvelt i fràgil a la vegada, la dolçor dels moments íntims. Quina enveja li tenien els amics.

 Viatges, balls , festes.  No paràvem mai. No es cansava mai, a vegades ja em costava seguir-la. Ella li encantava anar de compres, a mi no m’agradava gens, però la veia tan feliç. Encara recordo aquell dia als Encants que es va enamorar d’una cornucòpia, i no va parar fins aconseguir-la. Al final no encaixava enlloc i encara deu ser a les golfes.

 Han estat els millors anys de la meva vida, ens hem estimat en bogeria, hem gaudit junts i hem passat moments bons i no tan bons, però.... sempre ho havíem superat.  Els anys, però, no passen en va per ningú, ella està ara a la plenitud de la vida i jo estic a la recta final.   

Passa gent per vora seu i ni els veu, capficat en les seves cabòries. Sap que ella  tornarà aviat per portar-lo a casa. Pensa en el que encara li agradaria poder  dir-li.

      -      Si vas davant meu et veuré, però no podré escoltar-te.

-      Si vas rere meu t’escoltaré, però no et veuré.

      -       Si vas al  meu costat, puc veure’t i escoltar-te.

Però sap que no li dirà mai.

 

Com l’estimo encara!!!  Quan torni anirà al meu costat per ajudar-me a caminar, però ella estarà lluny de mi. El seu cor ja no em pertany. No puc , ni dec pretendre que s’adapti al meu pas. Tenim ritmes diferents. Ha de viure al ritme que li toca. Ella està al zenit de la vida , jo estic al tram final. La conec tan bé, quan aquelles tardes que arriba a casa contenta amb els ulls brillants, i em fa un petó;  prou se d’on ve, i penso que ella també sap que ho se, però encara que em trasbalsi vull, desitjo, que sigui feliç.

Ella ho és tot per mi. Només veient el seu somriure i sabent que es a prop meu, ja sóc feliç.

 

 -5 de novembre de 2012-