“La sort no és altre
cosa que l’habilitat d’aprofitar les ocasions favorables” (Orison Sweet)
La Teresa avui ha complert cinquanta-quatre anys i te una
vida privilegiada, alguns dirien que la sort li ha vingut sempre de cara i ho ha tingut tot fàcil, però
no sempre ha estat així. Ara al vespre fa una pausa dels papers que està
repassant per l’exposició de demà com a Consellera
de Joventut al Parlament de Catalunya.
“Si la mare ho pogués
veure que orgullosa estaria de mi” llavors li venen al pensament tot un seguit
de flaixos de quan era adolescent, i quan la mare estava malalta, abans de
morir li repetia. “No deixis que ningú dirigeixi la teva vida, fes el t’agradi
i sobretot ... aprofita les ocasions favorables, i tindràs la sort de cara.” He seguit el teu consell mare i quanta raó
tenies, llàstima que tu no poguessis fer-ho.
Per arribar a aconseguir el que volia la noia va abandonar la
casa on va néixer i al pare, quan aquest hi va portar la nova parella, uns
mesos després que la mare morís, trista
i afligida la Teresa va marxar a un altre poble per viure amb l’àvia. Com no tenien masses diners és va
posar a treballar en una botiga de roba, la pagaven poc , per més que hi feia de tot, netejava , encàrrecs i estones de
dependenta, per tal d’ajudar a l’àvia i tenir ella alguns calerons . Com era
molt bona comunicadora aviat es va convertir en una experta en ventes; encara
que la mestressa no li volia apujar el sou, ni tampoc que li eclipses el lloc, llavors
ella va decidir canviar de lloc i va
trobar feina de dependenta en una gran boutique en de la capital de comarca,
amb un bon sou que li va permetre independitzar-se de l’àvia, que ja intentava de
buscar-li marit, quan encara no tenia vint anys.
Amb la seva experiència .... Aviat va ser la cap de secció,
amb dependentes sota el seva supervisió.
La feina li agradava, però a vegades pensava que hauria d’haver continuat els
estudis que havia deixat per la malaltia
de la mare. Llavors va conèixer el Gerard i el cap de dos anys és casaven amb
gran alegria de l’àvia i a l’any ja va néixer la Laura. Va poder compaginar el treball amb criar la
petita, tot i que el Gerard l’ajudava una mica, els estudis van quedar aparcats
de nou. Van ser uns anys molt bonics i feliços, el que passa és que al xicot no
li agradava treballar, però si gastar el que no tenia i als pocs anys ell va marxar amb una dona gran que tenia
molt diners. Va ser un cop dur, sobretot per la petita Júlia que va trobar a faltar molt el pare i per ella que
havia estat molt enamorada. Amb la
nena, el treball, va tenir que pencar de valent per sortir-sen , però el
treball li agradava i era molt estimada
a la feina, tant per les companyes com per la direcció de l’Empresa que s’havia
anat expandint amb botigues en altres comarques.
Quan la Julia va ser una mica més gran va començar a estudiar
a través de la UOC, pedagogia, i va descobrir el gust pels estudis i el que s’havia
perdut en la adolescència. Compaginava treball, estudis amb ser mare, la nena
amb deu anys l’animava i encoratjava a seguir endavant.
Dels homes i d’amors no en volia saber res, no volia
complicar-se la vida de nou, però una cosa és el que vols i l’altre el que
passa, El Carles era un company de treball, el seu cap i passaven moltes hores
junts, era atent i educat amb ella, a vegades treballaven fins tard junts i es
van enamorar, el problema era que ell era casat i s’havien de veure d’amagat,
ell li jurava que aviat deixaria la dona però per motius econòmics havia
d’esperar un temps per resoldre problemes econòmics , cosa que mai es produïa.
Ell també la va convèncer de ficar-se en
política, cosa que a ella no li importava un rave i mai se li havia ocorregut,
però no va voler desaprofitar l’ocasió
d’explorar nou camins, encara que
l’empenta del Carles va ser decisiva, aviat es va trobar molt bé allà, això era una
cosa que l’omplia, el treball que sempre
havia desitjat. La relació amb el Carles es va anar refredant i cada un va
continuar per camins diferents, ella va deixar la feina per no veure’l més
La política ja l’havia atrapat, el partit escollit de
moment no tenia gaire empenta,
ella no li va costar gens de aprendre
tots els recursos i mitjans per entendre i el fet de ser una convincent
oradora, i els estudis que seguia a distància li ajudaven, a les últimes eleccions va pujar molt el partit i ella va
entrar la Parlament i també en el Govern com a Consellera, decididament havia trobat ell seu camí i on
podia desenvolupar els seu talent i aspiracions . Estava acabant la carrera de
Pedagogia i es va animar a començar Ciències Polítiques, que si ve encara no ha
acabat li serveixen de molt en la nova etapa, segur que l’acabo, -pensava- encara que sigui quan em jubili.
Uns cops a la porta la tornen a la realitat , veu que són les
dues de la matinada, és el Quirze, la seva nova parella que fa dos anys que
estan junts, ell també es diputat encara que
d’un altre partit, ho discuteixen tot però s’entenen molt bé .
¾
Que
en tens per gaire. Que demà has d’estar ben desperta.
¾
Crec
que fins m’he endormiscat i he fet un repàs de la meva vida.
Tanca el plec de papers i marxen el dos cap el dormitori,
encara els falta celebrar el dia de l’Aniversari.
10/09/21/
