divendres, 24 de setembre de 2021

LA LIDIA, UNA ESCULTURA DE CADAQUÉS.

 


La Lidia

Com cada estiu la Gemma i el Toni passen unes setmanes de  vacances a Cadaqués, des que fa deu anys van decidir comprar-hi aquell petit apartament i també alguns caps de setmana durant l’any ,  visiten l’encantador i petit poble de pescadors, encara que el turisme l’ha envaït i de pescadors quasi ni en queden, conserva viu  l’encant i l’atractiu de temps enrere  que va captivar bohemis, pintors i artistes que el van posar de moda en  la primera meitat del  segle passat.

Avui fa un dia  rúfol i bufa la tramuntana, la Gemma amb unes amigues passegen pel passeig vora el mar de sobte es detenen davant un grupet de gent que esta parada davant aquella esvelta escultura que presideix aquell lloc. Un xicot ben plantat  que fa de guia crida alçant la veu , perquè tots el pugin escoltar

¾    Estem davant de la Lidia de Cadaqués .  Que us sembla aquesta noia?

La majoria arronsa les espatlles, altres diuen que no saben qui es. Llavors ell amb parsimònia i calma els hi explica la història d’aquella noia que es diu Lidia.

“La Lidia era d’aquest petit poblet. El seu pare era pescador i ella repartia el peix per les cases. Deien que la seva mare era una bruixa, però això de la bruixeria a ella no li anava. Ella, era una noia molt espavilada  i va  voler construir i ser  la mestressa  de la seva vida. Com era molt guapa tenia molta requesta de pretendents, es va casar molt jove  amb un noi amb diners, però mai es va deixar doblegar per ell i després d’uns anys es va separar , cosa impròpia d’aquell inici de s. XX.  Va acollir hostes a casa seva, artistes i bohemis que visitaven el poble, i és va fer molt amiga d’alguns d’ells. També va ser una gran amiga  de Dalí, el pintor, diuen que també va ser la seva inspiració i la seva musa.  Algunes males llengües deien que va tenir molts amants, però ella sempre va viure  sola i va criar als seus fills. Aquesta escultura representa a una de les primeres dones valentes i emancipades  ... L’emancipació de la dona  en aquest petit poble, en un temps on una gent plena de perjudicis , que la criticaven i no entenien la forma de viure de la Lidia, tant de joveneta com en la edat adulta es va fer estimar i respectar seguint els seus impulsos , guanyant-se bé la vida sense deixar de ser mai ella mateixa.. Finalment fa uns anys se li ha reconegut la seva valentia  i li han fet aquesta estàtua en aquest bonic passeig vora el mar...  Ara continuaren l’excursió, tots a l’autocar  cap a Port lligat i anirem a visitar al casa del conegut Dalí i després cap a dinar

La gent es va anar diluint, el Toni, que feia una estona havia vist les dones si havia acostat i va escoltar una part de la història. Les  dones feien magarrufes , mentre la Gemma deia:

¾    Em sembla que aquet guia els  hi ha pres el pèl.

El Toni , va veure que aquest  encara era allà parlant amb una dona i  el va anar a trobar,

¾    Escolteu mestre, es pot saber d’on heu tret aquesta història de la Lidia, em sembla que no té poca cosa a veure amb la realitat.

¾    Bé, m’havien donat uns apunts i es veu que els he perdut i només els havia donat una ullada per sobre. I ve tenia que explicar alguna cosa.

¾    Podíeu haver anat a l’oficina de turisme i us n’hauríem donat una copia. Això és enganyar la gent , i no teniu pas massa fantasia.

¾    A la gent poc els importa tot això. Volen fer fotos, veure coses i el que els expliques en poca estona ho tenen oblidat.

¾    No tothom es igual. Jo no us llogaria pas per guia.

¾    Com que aquí segurament no hi tornaré més, tant em fa. Adéu, vaig a atrapar la meva gent.

Es va allunyar d’allà  una mica enrabiat perquè l’havien contradit , mentre pensava que aquell home era un perepunyetes. Que li havia d’ensenyar com explicar les coses.   Les dones li van aplaudir l’ actuació del Toni i van continuar tots plegats el passeig.

/06/09/21/

 


2 comentaris:

  1. Una història molt bonica i per què no podia ser veritat...Cadaqués és un amor de poble, però tampoc és tant petit!!!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si Cadaqués és un poble molt bonic i la història de la Lidia també, però varia una mica, la real és una mica més tràgica, però els guies...ja se sap, a vegades les capgiren una miqueta.
      Una abraçada M. Roser.

      Elimina