BELLES PARAULES MAI DITES

 

“M’agradaria escriure’t les paraules més belles, aquelles que només sap el silenci...” aquelles que tantes vegades havia  pensat en dir-te quan et tenia a prop i que mai vaig gosar dir per la meva timidesa o potser per la por de que em refusessis i no volguessis saber mai més res de mi. Vaig ser un covard! Ho se, i les vegades que me’n he penedit. Aquestes belles paraules que retrunyen cada dia en el meu cervell, però mai esdevindran sons.

Encara m’obsessionen ara  que tu ets lluny i segurament mai més ens tornarem a veure , per això les voldria plasmar en un full de paper per treure-me-les de dins, perquè no em facin més mal. Llavors llençaré el paper al fons del mar perquè es vagin desfent amb l’escuma del aigua i les onades en portin ven lluny les engrunes quan s’hagin desfet completament.

Només així podré alliberar-me  l’angoixa i el neguit que sento i de la covardia de no haver sabut dir-te tot el que sentia per tu sense ni tan sols  donar-me una petita oportunitat.

/10/11/2021/