divendres, 20 d’abril del 2018

L’OBRA D’ART


Treball del taller d’escriptura segons idea de la professora

L’exposició és rutilant de llum i de gent. Les obres són il·luminades buscant que les ombres embelleixin al màxim les peculiaritats de les obres ofertes als ulls entenedors d’un públic d’alta categoria.

Enmig de la sala i dalt d’un pedestal s’ofereix a la vista enlluernada del personal l’obra mestra, la pedra iniciàtica, al voltant de la que gira el tema. Res ni les obres  de Picasso, Miró o Rubens col·locades a les parets criden l’atenció del heterogeni públic i dels crítics més entesos.

S’escolten exclamacions d’admiració. Les càmeres fan multitud de fotografies. Els espectadors, xinesos i japonesos, amb els seus smartphones de darrera generació, envien les imatges preses de  diversos costats als components dels seus grup de whatsapp. Allò és la genuïna i única expressió de l’art modern.

Un moderador des d’una petita tribuna narra amb veu tremolosa d’emoció els detalls, la textura, els colors de fons de les flors del coixí. Quan baixa un altre expert puja i dona raó de la negror, l’aspror i la força de l’element que culmina l’obra bàsica i serveix de clàmide  per donar llum orientadora del súmmum artístic.

En un racó una dona que pel seu vestit proclama el seu treball de netejadora li diu a una companya de feina.
¾     S’ha de ser un ximplet i un tanoca com per un coixí i un esborrador brut i negre de sutge  pagar 5000€.
¾     Ai noia! És que nosaltres no entenem res d’aquesta moguda de la gent de calers.

Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada