
Aquest poblet té un encant
especial, rodejat d’amples muralles, dintre, les cases són de pedra , la
majoria tallades a la roca. Sembla que no hagi passat el temps i encara ens
trobem en plena època medieval. Carrers estrets i sinuosos , petites places, el
castell sobresurt en mig del poble. Carrers
empedrats, placetes, racons, tot ben
cuidat i arreglat, moltes flors a les cases, i amb petits i bonics restaurants,
que fan les delícies dels visitants.

El que més ens ha cridat
l’atenció, a més del fet de la fira, és el conjunt del poble, d’una bellesa impressionant;
conserva el seu caràcter rural, no s’ha expandit fora de les muralles. Sembla talment que ens trobem a l’Edat mitjana i que qualsevol
moment apareixerà un senyor feudal amb les seves cavalleria, cavallers , criats
i esclaus. Descobrim cada racó, cada carrer
i cada plaça d’aquest poblet, observem els
petits restaurants que hi ha en els carrerons desiguals i les botigues
de records. El poble té fama per la seva gastronomia i la seva artesania, avui
és essencialment un poble turístic i comercial.
Declarat conjunt
historicoartístic per les moltes mostres d’arquitectura medieval. La vila
conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, on
destaca el castell fortificat amb la
torre de l’Homenatge i el palau, les cases a l’entorn, les grans
muralles, la plaça Major porxada i l’església de Sant Esteve. Destaca també el
gran fossat que envolta la població excavat a la roca viva, just on comença la
muralla, per protegir la població.
Al mig del poble emmurallat s'alcen
el castell, format pel nucli fortificat sobre un enorme basament tallat a pic,
i el palau. L'església parroquial es troba extramurs, en lloc despoblat. La
muralla que envolta el barri del castell forma un recinte clos. Al nord i a
l'est, dues contramuralles protegien aquests sectors del poble. Aquestes
muralles són dels segles XII-XIII, amb la part superior refeta entre el segle
XVI i el XVIII. Uns 200 m al nord del
portal, extramurs, fora del conjunt i una mica solitària, es troba l'església
parroquial de Sant Esteve, obra de finals del romànic.
El nom del poble, Peratallada , (Pedra-tallada) és documentat des del segle X (Petra scisse,
Petra taiata) prové , sens dubte,
de les valls de la fortificació que envolten el poble, de pedra tallada,
excavats en la roca natural sorrenca.
Cap a les set de la tarda, s’ha
acabat la visita. Pugem de nou al
autocar i emprenen la tornada cap a Berga, després de gaudir d’un jorn d’
esbarjo i cultura, en un racó meravellós de la nostra terra, en aquest dia plàcid i assolellat de finals
d’abril.
28/04/2015/
Tens raó , Anna, Peratallada és un poble preciós, perquè conserva l'encant d'una època especialment interessant per les seves construccions i trobo que encara manté l'essència de poble medieval...
ResponEliminaSi vau comprar moltes herbetes, l'hivern que ve, ni reuma , ni grips, ni constipats...
Bon vespre.
Si, si...M.,, Roser, alguna herba vam comprar. Ara el poble em va agradar molt, una preciositat, pel que veig tu ja el coneixes prou bé.
EliminaUna abraçada