Curiosament
a més l’entorn d’aquests dies ha coincidit també amb l’anomenat dia del
Enamorats. Malgrat aquesta celebració no sigui purament catalana ha arrelat
força bé. Però hem de recordar-nos sempre del nostre dia, més purament català,
el de Sant Jordi. Deixant apart tot això: què pot haver més bonic que entregar
una rosa a una dona.
Vull,
si la inspiració m’ha acompanya, parlar dels tres esdeveniments i com la M.
Rosa m’ha proveït de forces fotos vull escriure-ho per separat.
En
el passeig de la Indústria s’ha col·locat una carpa per reunir els actes on era
necessària una coberta per poder celebrar-los en millors condicions.
Com
per exemple la degustació i el maridatge dels formatges i la cervesa artesana.
Els presentadors donaven tota classe d’explicacions com consumir i assaborir els
productes aconseguint extreure’ls-hi els diversos sabors tant a l’un com a
l’altre. No deixem a l’oblit que els olors, el gust, la presentació i al mateix
temps la seva barreja ens donen la percepció per degustar-ho al màxim.
Aleshores es menjar es converteix en un
plaer.
En
l’andana central del passeig fins diverses parades amb un tot un recull de formatges,
cerveses i vins de procedents de les nostres contrades i d’altres força
llunyanes.
El
pa i les coques també té la presencia de dues o tres parades. Fins i tot les
patates ens oferien un lloc per comprar-ne cuites al forn.
Exposició
d’eines formatgeres i el concurs de munyir una cabra. Si veiéssiu ho com s’ha
afanya l’element infantil per complir amb la àrdua tasca. Actualment un tipus
de feina on les mans no són acostumades a fer.
Finalment
per acabar l’espai dues activitats per cobrir els somnis de la quitxalla un, el castell inflable,
l’altre l’anomenat “The Fabula Mobile” anunciat com carrussel ecològic.
Aquest
estri lúdic va cridar-me l’atenció. Es tracta simplement d’uns cavallets (tiovivo) de mida petita, amb decoració
antiga. Allò més important és que; el mateix cobrador, quasi millor dir artista
per la seva vestimenta; és el motor que fa girar l’atracció i fa sonar la
música. Assegut en un seient; mig cadira, mig selló de bicicleta; transmet el
moviment mitjançant uns pedals i amb l’altra mà dona voltes a la maneta d’un
simple orguenet. Valla pena observar aquest divertit entreteniment.
Així
va acabar la nostra visita a la Fira Internacional del Formatge de Berga. Berga
és una capital necessitada d’aquestes i moltes més aportacions per donar-li
vida. No solament ha de ser la Patum o els bolets han d’haver més coses per fer
adonar-se de la vida del nostre ciutat.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada