dijous, 6 de novembre del 2014

UNA CARICATURA


Avui toca fer una caricatura  d’algun personatge conegut. Vaja maldecap, toca pensar en algú... però no se’m acut ningú. Vinga, va,  pensem... pensem... Ja està, crec que ja ho tinc.

De cara allargada, mentó prominent, nas llarg i espigolat, front ample, sovint arrugat per l'expressió. Pòmuls sortits que emmarquen uns ulls enfonsats i desorbitats que miren amb mirada esbojarrada, mirada de geni o de boig, tant se val, els extrems a vegades es toquen. Cabells llargs, escassos al davant, normalment despentinats i drets que li donen un aire rocambolesc. Orelles grans i separades de la cara, semblen antenes per escoltar de lluny el que diuen d’ell  detractors o admiradors.
 
 
Hi ha dues coses que caracteritzen,  però, a aquest personatge,  els bigotis llargs i cargolats,  que emmarquen uns llavis petits i burletes, que sembla que sempre es mofin dels seus interlocutors. L’altra cosa és el bastó amb que sempre  s’acompanya aquest individu,  que es mou al ritme del seu caminar altiu ,  segur d’ell mateix,   i que a vegades fa voleiar cofoi.


Suposo que heu endevinat que es tracta de Salvador Dalí, el gran geni de la pintura surrealista  del s. XX, català universal , que es va establir a Port Lligat amb la seva musa Gal·la , la que el va inspirar les seves famoses i estrafolàries obres conegudes arreu del món.


28/10/2014/
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada