LA FIRA DELS BOLETS. II

Poc després els primers vianants passen mirant encuriosits a dreta i esquerra, observen només observen. És com quan en una representació teatral, el públic llegeix i comenta l’elenc de l’obra. Això ja és el primer delicte de la vulneració de la intimitat que només s’ha de produir quan l’interès és mutu i a parts iguals.  

El primer client se m’ha aproximat, i després de mirar primer la meva exposició i a continuació la meva cara, m’ha preguntat sense cap mirament com si la seva sorpresa per la meva pobre mostra li permetés escopir-me quatre paraules, sense ni tan sols saludar:

¾    Què ven? Les flors, el gerro o la safata. Perquè només veig un simple camagroc.- Em pregunta despectivament.

¾    Senyor, m’ofèn!- he exclamat cortesament, ja que al client sempre se l’ha de tractar amb amabilitat, malgrat el seu grau d’imbecilitat.- Jo, no venc cap cosa material, que vostè podria comprar en qualsevol botiga de parament per la llar o en una floristeria. Jo li venc una obra d’art de la natura.

¾    Sí, com moltes que hi ha pels boscos. – Contesta malhumorat i gira la cara marxant cap una altra parada on venen piles de bolets. He aprofitat el moment per, amb un mocador de paper, humitejar el meu únic camagroc.  

Aleshores s’apropa un home, ja sobre la quarantena, que per la seva roba i la seva manera de vestir-la he comprès immediatament que els diners no li són cap problema.

¾    Hola!- m’ha saludat mirant-me francament a la cara amb un tarannà amistós.

¾    Bon dia, senyor. L’ambient agradable d’avui convida a passejar.

¾    I que ho digui! Què ven, bon home? No veig gaire cosa en la seva parada.

¾    M’estranya que un home de la seva categoria i posició no vegi que venc un camagroc.

¾    Amic meu, miri en aquella altra tenda en tenen a caixes.

¾    Sí, són vulgars camagrocs, vulgar boletus com molts. Però miri, vostè senyor... no sé el seu nom ? Vostè em sembla un home capaç d’apreciar les diferències.

¾    Pot dir-me Pau. A veure, expliquis?

¾    Aquest és un Cantharellus lutescens, del nom grec Cantharellus, diminutiu de kántharos: copa. I també el seu determinant que prové del llatí lutescens: que vol dir que es torna groc. És una obra d’art de la naturalesa. Una creació del déus, només per un home que sàpiga apreciar-la, amb sensibilitat i amor, un profund amor! A més l’he cuidat i protegit amanyagant-lo al màxim com si fos una tendre donzella de catorze anys. Cada matí anava al bosc i cercava l’arbre i la molsa més apta per produir aquest prodigi. Si senyor, prodigi en el seu més alt valor. 

CONTINUARÀ... 

 

Miquel Pujol Mur.