Estem asseguts tranquil·lament en una taula, parapetats
rere d’uns gots i d’unes begudes. Observem passar la gent com si fos l’escenari
d’una obra de teatre i és veritat sinó que aquesta obra ens parla de la vida.
Si fóssim pintors voldrien dibuixar aquest blanc full de
paper amb suaus aquarel·les de colors variats. Però com el nostre tarannà i les
nostres dots pictòriques coneixem no són les adequades, simplement borronarem
el paper amb frases més o menys encertades.
Passa gent pel carrer, ja que malgrat ser un dia solejat,
una agradable ombra permet passejar sense aclaparar-se per la calor. Potser l’altra
causa d’aquest deambular és perquè a aquesta hora es comencen a obrir les
botigues i el comerç en general, puja les persianes.
Uns coloms enmig de la plaça observen a les persones que
passen, mentre picotegen pels vorals.
Homes i dones vesteixen d’estiu, molts pantalons curs i
samarretes que mostren els braços encara blancs, perquè malgrat som a les
portes de juliol la meteorologia ha estat plujosa i freda, i no ha permès la
pell agafi l’aspecte bronzejat habitual d’aquesta època de l’any.
Passen gent jove, i en passen de grans, uns amb el pas
lleuger i elàstic, els altres amb el pas feixuc de l’experiència acumulada
durant la vida.
Ha acabat els col·legis i pel estret carrer Major baixa
la mainada fent salts i cabrioles perseguint-se entre ells.
Més hi ha una cosa en comú, tant els uns com els altres,
passen enraonant i un ambient de paraules soltes, de riures, de veus infantils
crea l’ambient que ens embolcalla.
Sonen les campanes, vibrant en l’aire de la tarda
d’estiu, des del campanar de l’antiga església de sant Joan.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada