dimecres, 26 de març del 2014

ON ÉS WALLY?

On és aquest home? 

Feixugament he arribat a la platja. Com em pesa la panxa! Quines ocurrències té aquest home? Encara no falta una setmana pel part i... I jo, tanoca total, en deixo convèncer amb allò de la brisa de la platja i les onades del mar.  

I els vespres caminarem tranquil·lament pel passeig marítim  i veurem els llums de les barques dins la mar. I prendrem un refresc i caminarem amb el seu braç agafat per la  meva espatlla. I parauletes d’amor a ran d’orella i ... 

Així em trobo ara!
¾    Nena marxo i baixes després, fas cara de cansada, reposa una mica i ens veurem a la platja. He quedat amb... 

I clar he descansat una estona més al llit. I ara què?
¾    Ja deu ser amb aquell amigots seus de l’oficina a guaitar les noies joves. Clar, com jo estic gorda a més no poder! Quasi no puc caminar. Renoi, quina aigua que em regalima cames avall. Ei! No penseu malament que jo sóc molt primmirada. No és pas, serà... Vaig de part!

¾    Wally!!!- crido desaforadament fins que només surt un xiscle petit i afuat de la meva gola.- Wally!!- encara un crit més fort i agut al mateix temps. I el Wally qui sap on és. I quin dolor, sord i persistent a dintre meu.  

A aquella senyora rodejada de nens, li demano ajuda:
¾    Per favor em pot ajudar- Pobra dona quin ensurt s’ha dut. Ha cridat al seu home.
¾    Pepe, telefona a la ambulància, corre! 

Sobtadament una mà em toca l’esquena i el cel se’m fa més clar.
¾    Wally, per fi has vingut. 

Miquel Pujol Mur                                                               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada