Era un petit esquirol molt grimpador, bé a tots
els esquirols els agrada grimpar, a més
era molt juganer, li agradava a fer
grans equilibris, saltant de branca en branca, repenjant-se amb una sola pota.
Vivia tot el sant dia enfilat a dalt dels
arbres. Era una mica solitari, no li agradava de relacionar-se amb els altres
de la seva espècie i menys amb els humans dels quals en fugia si algun se li
apropava. Tenia el seu niu dalt d’un arbre molt alt, l’havia fet molt
confortable el seu habitacle sobre la capçana d’aquell pi rajolenc. Des d’allà observava
una ample esplanada de copes d’arbres, semblava que un gran mar verd, s’estenia
sota seu. Vivia feliç i content.
Els esquirols per fer aquestes acrobàcies dalt dels arbres, s’ajuden amb les ungles punxegudes que s’arrapen i es claven a
les escorces dels arbres i pugen i pugen
fins a la copa més alta, i la seva cua ample i llarga els ajuda a
mantenir l’equilibri quan caminen per les branques
El petit esquirol, menjava pinyons i avellanes,
també castanyes, nous o aglans, i fruits del bosc; en aquell bosc de pins i
alzines tenia el menjar assegurat . A la tardor , agafava molts d’aquest fruits
i els enterrava per l’hivern i dalt del arbre hi tenia un rebost molt ben parat.
Sempre tenia menjar a la seva caseta ven arreglada dalt del pi, amb el mirador
espectacular.
Un dia van de bon mati, l’esquirol va sentir un soroll
mol estrany, que feia retrunyir tot el bosc. Saltant de branca en branca va
arribar fins una clariana del bosc i va veure una màquina i uns homes que
tallaven molts arbres, és veien trossos sense cap arbre.
Es va posar molt trist,
-sort que el meu arbre és molt lluny
d’aquí , sinó aquest homes dolents fórem capaços de ensorrar la meva casa . Va
veure uns esquirols que corrien escapant-se d’aquell lloc. hui! aquest si, que
ho passen malament, perquè han tombat els
seus arbres i s’han d’escapar.
Saltant branques
i baixant per un arbre és va acostar a un lloc on hi havia uns homes mirant
uns papers i fent unes marques als
arbres. Va sentir que parlaven del traçat de la nova carretera. Ell no entenia
res d’allò que deien, però va quedar molt preocupat, no semblava res de bo.
Cada dia que passava, el soroll de les màquines
s’apropava al lloc on habitava l’esquirol, aquest ja començava a estar
preocupat . Un dia de bon matí el soroll ja era allà mateix. Aquella màquina maleïda
, ja tallava arbres del seu voltant Primer es va espantar, després cames ajudeu-me
es va posar a córrer i grimpar arbres enllà, la màquina estava apunt d’arribar
al arbre on tenia la casa. Quan era allà
mateix es va aturar i va girar a l’esquerre, deixant el seu arbre intacte. El
seu arbre es va salvar de miracle, això si va tombar tots els arbres dels cantó
dret, ara la seva casa quedava desprotegida. Va tornar a viure allà de nou,
però els sorolls d’aquells homes, els camions que passaven, per sota el seu
cau, les màquines eixordadores, tot el dia retrunyint el tenien atabalat .
S’havia acabat la seva tranquil·litat, li sabia greu deixar la casa on havia viscut tants
anys, però finalment no va tenir més remei que buscar un altre lloc per viure,
va cercar un altre indret completament
allunyat d’aquella nova carretera que anaven construint i que havia dessolat el
bosc i que havia arruïnat la seva tranquil·litat.
Es va
endinsar de nou en aquell espès bosc, va triscar i grimpar sobre molts arbres,
va fer molt camí fins que va trobar un pi molt alt i ferm. Ja esta. Aquest serà
el meu nou refugi per viure. Ho va encertar. De moment l’esquirol va tornar a gaudir de la tranquil·litat i protecció del
seu nou recer, encara que no sap quan de temps, ja que aquella nova
carretera travessa tots aquells llocs
fins llavors solitaris. Potser que aviat
porti gent tafanera que s’endinsen per molts indrets i amb els seus vehicles tot
terreny arriben als llocs més enrevessats que se’ls posen pel davant i torbin de nou la seva tranquil·litat i solitud.
20/02/2014/
Pobre esquirolet, la civilització ha causat estralls als boscos i als seus habitants...A mi m'ha portat a la infància, per això de grimpar pels arbres...
ResponEliminaBona nit, Anna.
Quan s'ha de fer una carretera tan hi fa que s'hagi de destruir el hàbitat dels animalets, i espatllar el medi ambient, el progrés a costa de tot.
EliminaVaja M. Roser, a tu t'agradava això d'enfilar-te als arbres i grimpar, m'hagués agradat veure't per un forat.
Petonets de bona nit