UN TOMB PER LA NOU

 Fa uns dies vam agafar un senzill fulletó de la Biblioteca de Berga amb un títol “ UN TOMB PER LA NOU” que ens va agradar, perquè lligava amb el nostre tarannà de caminar una mica i conèixer trossos del nostre territori, tan bonic i al mateix temps tan desconegut.  

 

En el cotxe vam anar al poble de la Nou del Berguedà, ja esmentat l’any 948 en l’acta de consagració de l’església de sant Andreu i san Miquel de Paradís. Obedients a les instruccions vam deixar el nostre vehicle en l’aparcament de la plaça de l’Ajuntament. Aquest lloc semblà ser el més cèntric del poble ja què hi son situats els dos restaurants del poble a més de la batllia i l’escola, que ignorem si actualment amb les restriccions de tot ordre que viu el nostre país té alumnes. 

 

Seguint el camí poc metres més avall érem davant de l’església del poble, sota l’advocació de Sant Martí, els seus orígens són romànics, la seva acta  consagració du la data de 20 de febrer de 1196, però com passa en la majoria de les construccions el pas dels anys també ham portat un sèrie de noves remodelacions i altres reformes que canvien l’aparença  de l’edifici. He de comentar que té un bell absis tribulat que està mig tapat per noves edificacions veïnes. També molt digne d’observar és el campanar del segle XVII-XVIII que s’alça orgullós al costat. I no deixeu de fer una ullada a la porta d’entrada i la seva ferramenta.   
 

Seguint el nostre periple van ser al cap de poca estona davant el santuari de Lourdes (Lurda). Aquesta edificació sempre em produeix una certa sorpresa, perquè el bell edifici mai m’ha lligat amb el seu feréstec entorn.  

Mossèn Antoni Comelles, fill i rector de la Nou, malalt i pràcticament sense mitjans, viatja a Lourdes de Bigorra l’any 1877 on visqué una experiència molt positiva. Meravellat del què veié va tornar l’any 1878 i portà una imatge de la Verge de Lourdes (90 cm.) per posar-la en una petita capella. L’any 1886 sota el seu impuls i l’ajuda de gent del poble s’inaugura l’edifici. 

Després per unes empinades escales vam davallar a l’espai conegut per la cova on hi ha una imatge de la Verge i un broc d’aigua que brolla de la pedra. 

 

Abandonant l’ombriu paratge vam fer camí fins les restes del molí de l’Avellanosa datat l’any 1572, però amb certa reserva els seus vestigis fan creure que podia tractar-se d’època anterior, potser segle XIII?
 

Seguidament reprengueren el camí, molt ben senyalitzat i protegit amb baranes, costa amunt fins el molí del Canal. També esmentat l’any 1572. amb unes restes més ben conservades potser a causa de ser una construcció més important. 
 

Aleshores va succeir allò que acostuma a passar en tota sortida que s’apreciï, uns cap a la dreta i els altres cap a l’esquerra. Total ens vam donar una volta innecessària pel bosc fins a trobar un amagat camp de futbol, almenys hi ha una porteria. Ja penedits del nostre fora de ruta, tot és fer salut caminant un xic més, vam retornar al punt del dubte i vam prendre el bon camí, del que mai ens havíem d’haver apartat.   

Una estona més amunt vam trobar la font de cal Patzi i el seu saltant, quan baixa aigua, on una corda que ens tempta a si volíem córrer una nova aventura enfilant-nos paret amunt. Però com som arribats als anys de la prudència vam decidir deixar-ho per un altre dia.

Ja arribats al poble vam tindré una agradable xerradeta amb una senyora de la Nou i ens va insistir a visitar el mirador. Poca estona després aparcàvem més avall novament el cotxe i enfilaven un camí ben preparat per arribar al petit cim. Davant nostre s’obri una bella panoràmica amb la vista del poble i del Sobrepuny dominant la vostra mirada. 

 

Ja satisfets pel sol fet de haver practicat una mica d’exercici i, a més a més, veure un bell racó del nostra país vam retornar cap a la nostra ciutat de Berga.
 

Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.