El matí era fresc malgrat havia sortit el sol i una cosa que feia pena era observar com la sequera ha malmès el bosc. La terra, el fenàs i els matolls demostraven clarament que aquest any l’inicií de la tardor no està acompanyada per la pluja.
Un camí planer i en línea recta, no gaire fressat però si ben marcat ens va indicar com arribar al castell. Entremig del bosc els arbres i els boixos ens dissimulaven la seva presència. L’últim tros és el més difícil perquè hi ha que pujar una trencada rampa pedregosa i sobtada. I vam ser dalt del turó.
Primer els restes, minsos restes de l’església del castell i immediatament la torre sense sostre i un esvoranc on havia la porta. La panoràmica des del cap rocós de la serra de Blancafort ( 1176 m) és espectacular i domina el pantà de la Baells i la vall del Llobregat. Per l’altre el cim d’Estela i el Roc d’Auró.
La primera referència data de 10 de febrer de l’any 1166 quan el rei Alfons “el Cast” rei de Catalunya- Aragó el cedí a Pere de Berga amb l’obligació d’ésser-li fidel. L’any 1309 Sibil•la de Pallars, Casada en Hug de Mataplana permuta las eva possessió amb el rei Jaume II.
L’a. 1358 n’era propietari “Berengarius d’Olm, o d’Oms.
L’a. 1365, la Reina Elionor com a procurador del seu marit vengué el castell i tota la seva jurisdicció a Per Fresch per 4.000 sous.
L’a. 1463 en la Guerra de la Generalitat el rei Joan II el va ocupar i Guillem de Vilacetrú, nascut a Sant Hipòlit de Voltregà el manar amb el càrrec de capità.
Al s.XVII pertanyia al rei.
El castell va ser bastit arran del cingle orientat a migjorn. La forma del castell és trapezoïdal i les senyals de bigues indiquen havia 4 pisos d’alçada. Les pedres de la llinda, arcs i muntants van ésser arrancades Té quatre espitlleres visibles des de fora a la paret NE i dues més una en la mateixa paret i l’altre en la SE hi ha dues espitlleres més.
A uns 16 m. hi ha l’església de Sant Miquel. Només les restes, un parell de filades de carreus de l’absis i una paret del costat septentrional.
Una de les causes que van motivar la construcció del castell fou l’enemistat entre els Berga, amb casa forta a Berga, i els vescomtes del Berguedà que posseïen els propers castells de Madrona i Espinalbet.
Ans odis i necessitats de guerra, ara unes orgulloses i abandonades runes.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 21 octubre 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada