I quan els elements es posen en
contra que hi podem fer els simples mortals. Primer la pluja que ens
acompanyava, després els raigs de sol cada vegada eren més llunyans. Una mica
més amunt un cartell a la carretera que ens avisava en francès “verglas”,
finalment el nostre ànim va decaure i vam decidir no corre cap perill i tornar
per on havíem vingut. Els covards hi ha vegades escriuen la història.
I davallant per la carretera, com
sempre amb ganes de trobar alguna cosa per fotografiar i així recordar, ens
apareix una torre truncada i el campanar de cadireta d’una església enturonada
dalt del poble de La Llaguna (La Llagonne en idioma gal) en la nostra enyorada
regió del Capcir.
El poble de
la Llaguna es troba a 1 660 m d'altitud, en un sector regat pel canal de la
Llaguna, derivat de la Tet, i enlairat, dominant una àmplia panoràmica. Té
vestigis de les antigues fortificacions de l'antic castell de la Llaguna (castrum
de ça Laguna, bastida Raimundi Vitalis de Laguna, 1267).
La torre en estat de ruïna és una
construcció circular de gruixudes parets. L’aparell fet en pedres grosserament
tallades sembla remuntar-se al segle XII. Segurament formava part d’un grup de
torres de guaita juntament amb les de Fetges (desapareguda), de la de Quillana
(desapareguda) i d’Ovença (també ruïnosa).
L'església
parroquial de Sant Vicenç (que substituí l’anterior del 942) fou bastida aprox.
el 1200, probablement després de les ràtzies fetes a la Cerdanya per les tropes
mercenàries del comte de Foix i del vescomte de Castellbò els anys 1198-99.
La nau
romànica, amb un bon aparell de pedra tallada i amb elements de fortificació,
subsisteix intacta, però l'absis semicircular fou totalment reconstruït vers el
1740 i substituït per una capçalera quadrada.
La porta
d’entrada és de mig arc i en la dovella superior hi ha esculpit un petit escut
molt gastat.
El campanar
de cadireta de dues obertures és situat a la part N.O.
El sostre de
la construcció és cobert amb lloses de llicorella extretes en la mateixa regió
De les peces
interessants que conserva l'església destaquem un magnífic Crist, talla
policromada romànica, amb la figura de Crist vestida amb una túnica amb
mànigues. També elements d'un baldaquí romànic tabular de l’any 1200 i un
frontal d'altar de tradició romànica de l’any 1300.
Aquí va fini
la nostra visita al poble de La Llaguna ja què el vent bufava fred i barrejades
en el seu aire alguna petita volva de neu dansava davant els nostres ulls.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Berga,
11/11/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada