És un edifici d’una sola nau coberta
amb volta de canó reforçada per arcs torals que arrenquen de pilastres
adossades als murs A ponent hi ha un espai que sembla un cor o tribuna elevada
que és un element singular en l’arquitectura d’aquesta època.
Fins aquí tot sembla molt normal
però la nostra sorpresa va ser en arribar a la magnifica capçalera tribulada
formada per un absis central i dues absidioles laterals que abracen les
cantonades del cos de la nau. El conjunt presenta arcuacions llombardes entre
lesenes. Al centre de cada absis hi ha
una finestra de doble esqueixada i ha la façana de ponent n’hi ha un altre
similar que conserva vestigis de pintura mural.
Les parets de la nau ha estat
sobrealçades i és conserven lloses de
ràfec de la primitiva coberta.
El campanar d’espadanya d’un sol ull
s’alça en el mur de ponent i sembla construït posteriorment.
La porta d’entrada s’obre en el mur
de migdia amb un arc adovellat molt propera a la paret del cementiri i té una
placa de ceràmica amb la inscripció de Santa Maria del Pla. Al llarg del temps
l’església ha estat sota diferents advocacions com la de Santa Maria però a
inici del segle XX n’era titular Nostra Senyora del Roser.
Havia estat església parròquia i
tenia com annexes Sant Nicolau de Nuncarga i Sant Climent de la Sala de
Nuncarga. Actualment és sufragània de l’església parroquial de Peramola.
Fou restaurada durant els anys 80
del segle XX.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.Berga, 23/11/2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada