EL MISTERI DE LES FIGURES DEL PESSEBRE

Una casa pairal important  en un d’aquest poblets de postal perduts del Pirineu. Avui, han començat les vacances de Nadal, és diumenge  i ha reunits una bona colla de gent. Els avis estan cofois, pels vols de Nadal sempre apareixen els quatre fills, les dones i els sis néts; dues nenes i quatre nens, entre tres i dotze anys. El motiu, començar a preparar el  Nadal, guarnir la casa  i sobretot,  fer el pessebre, que cada any el fan més gran. Els pares tornaran  als seus treballs,  però els petits es queden amb els avis totes les festes. Els sis cosins s’ho passen de meravella junts, amb els avis i el Brot, un gosset que és seu, però que cuiden els avis a la masia.

La casa és gran i important i és mereix un pessebre com cal. Els nens més grans amb l’avi,  s’encarreguen de posar la taula gran;  la cobreixen amb paper i la preparen per muntar la seva  obra d’art;  també netegen i preparen els munts de figuretes que tenen , perquè estiguin ben netes i llueixin  al pessebre.

Els petits amb l’àvia recullen molsa, d’uns pins que tenen a la  darrera casa, busquen troncs i escorces  al llenyer, que l’avi ja les hi guarda quan talla troncs pel la llar de foc, també recullen pedres, pels vorals.  En Bernat, és el fill dels masovers, també s’ajunta a la colla, tan per jugar com per fer el pessebre,  té sis anys com els bessons, i li agrada la companyia dels nens,  a més és molt amic del gosset de la casa amb qui juga sovint . Ara tots porten  galledetes de sorra per fer els camins .

Els més petitons amb una cartolina, guarneixen un cel blau ple d’estrelles, el nen veí els ajuda.

-          Tu, no fas el pessebre  -li pregunta el nap buf del Jan.

-          No, a casa diuen que aquestes coses són tonteries dels fanàtics religiosos.

El menut que no entén el que li diu s’arronsa d’espatlles. La Mireia, que ja es una doneta respon.

-          Es clar aquest pixapins, això de les tradicions se’ls en fot

-          Els meus pares són ateus i no creuen en aquestes coses.

Deixen la conversa, perquè fan una parada per berenar, el Bernat, es queda a berenar amb ells i després se’n va a casa. Els seus pares  van anar a viure aquell lloc al morir-se el masover antic que era molt gran, ells volien apartar-se de la ciutat i viure en plena natura, criar al nen en contacte amb la naturalesa i educar-lo segons els seus principis i idees. El nen es trobava una mica sol i quan pujaven aquells veïns propers hi anava a passar estones.

Després de dos dies de treball,  tenen el pessebre quasi enllestit. Les muntanyes, el riu, el  pont el poblet petit ,les cases, la cova dels pastors i la cova del naixement. Ara ja hi van col·locant les figures. Pastors i pastores, xais , gallines, pollets, Sant Josep, la Verge i el nen Jesús, junt amb el bou i la mula i no podien faltar-hi els tres reis. Bé cada dia hi afegiran alguna cosa nova , doncs al petits els encanta remenar i fer córrer les figures endavant i enrere. Fins prop de Nadal no l’enfarinaran.

Dimecres al mati, l’Arnau que es el primer descobrir-ho, va a mirar el pessebre, i aviat s’adona que hi falta alguna cosa.

-          Aquí hi falta un pastor –crida

-          Siiii...el pastor de la gerra de mel –respon la seva cosina

Disputes i baralles per saber qui la agafat. Tots ho neguen que hagin agafat res. Finalment diuen que per una figura menys no passa res, ja sortirà. L’endemà falten dos xais, i el tercer dia una casa , el quart la dona que renta. Tots estan una mica preocupats, qui pot entrar a la casa i robar una figura  cada dia, no saben qui pot ser. Com tenen més figures, altres ocupen els seus llocs.

 Dos dies  abans de Nadal desapareix el Nen Jesús.  Llavors els avis es comencen a preocupar, aquell Naixement tenia prop de cent anys i valia molts diners, no es pot reemplaçar.

 Aquell vespre l’àvia està al aguait, ha de saber que passa, qui s’emporta les figures. De nen Jesús, no en tenen cap més. El pessebre no és pessebre s’hi hi falta el principal. Està a la cuina a les fosques, cap a mitja nit,  sent una mica de fressa, guaita en al foscor i veu passar el Brot, amb la mula a la boca, i se’n va al seu jaç a la galeria. Al matí, es la primera d’aixecar-se, i com sempre va a obrir la porta i el Brot surt d’una llampegada, veu que porta alguna cosa a la boca, sap que és , però no ho veu. Segueix al gos,  que va directa a la casa dels masovers.  Remena la cua davant la porta i al cap d’una mica, obre la porta el nen , li agafa el que porta a la boca, li fa una moixaina i el gos se’n va corrent cap a uns matolls. L’àvia vol esbrinar que passa,  amb la Mireia i el Pere, els néts mes grans, després d’esmorzar, se’n van a casa dels masovers.

Els pares neguen que el nen tingui res a veure amb les figures del pessebre, allà en aquella casa aquestes coses estan prohibides. Criden al Bernat,  que llavors es llevava, i li demanen per les figures, primer ho nega, sap que els pares el renyaran. Davant l’evidència, ho confessa.,

   -Jo volia tenir un pessebre per mi sol. M’agradava molt fer el pessebre amb vosaltres, i volia tenir-ne un per mi, encara que fos petitet. Vaig començar a fer-ne un dintre una capsa de sabates, que guardava sota del llit. Com que no tenia figures , i vosaltres en teniu tantes, vaig pensar que unes poques no les trobaríeu a faltar.  El Brot , que és molt intel·ligent,i sempre em portava la quina li deia, una cada dia, amb el nen jesús i la mula, ja en tenia prou.

   -On el tens, -crida la mare esverada.

El nen va a buscar la capsa de sabates, a dins hi ha un preciós pessebre en miniatura. muntanyes,  camins un riu...una casa , dos pastors dues ovelles , i una cova petitona amb el Nen Jesús  sobre la palla, i el burro al costat. El Bernat  mirava amb orgull la seva petita obra d’art. L’àvia de la casa gran intervé

-          Perquè no les demanaves, t’hauríem donat  algunes figures. Aquest  Jesús no, perquè és d’un Naixement molt antic, dels rebesavis.

-          No volia que ho sabés ningú. Com que el papa  no vol saber res d’aquestes coses.

Els pares del nen estan commoguts, si que no estan massa per aquests bròquils, però estimen el seu fill amb bogeria, i queden bocabadats davant aquell petit belen, dins aquella capsa de sabates del pare, que el nen ha fet d’amagat  a les nit. La mare intervé.

-          Bernat, torna el que t’has emportat.  Comprarem figures  i podràs fer un pessebre gran al menjador.

-          De veritat? –el nen no s’ho creia, mirava al pare -  podré  un pessebre gran.

-          Ets un gran artista - diu el pare – Veig la il·lusió que tens. Farem el pessebre per Nadal, i jo t’ajudaré.  Que carai, celebrarem el Nadal, les tradicions són les tradicions.

L’home tenia un nus a la gola, recordava quan ell era petit , i feien el pessebre a l’escola.  Que lluny quedaven aquells records. Per sobre els seus idearis i creences volia que els seu menut fos feliç. El nen es va abraçar al pare i la mare content dient-los-hi,

-          Gràcies papes, és el millor regal que em podíeu fer aquest   Nadal.

 – 7 de desembre de 2012-