L’arbre de Nadal resplendeix enmig
del jardí d’un palauet situat a la part alta de la gran ciutat. L’han portat
aquest mateix matí amb un camió de transport especial des de un lloc llunya on
els avets creixent fins a tocar el cel i ser prop del Senyor. Un camió de gran
tonatge escoltat per un cotxe de policia davant i un altre rere per evitar
problemes de circulació.
En arribar a la ciutat una colla de
jardiners i una grua també especial l’han plantat en el centre dels parterres
del jardí. A continuació entre els jardiners, els electricistes i els
decoradors han desenvolupat la tasca d’ornamentació i col·locació de llums, de
figures i d’estels per aconseguir el contrast meravellós de la bellesa natural
de l’arbre i la il·luminació idònia de les festes nadalenques. Dalt de la copa
de l’arbre una estrella de llarga cua brilla intermitent canviant de color en
cada moment.
La policia armada vigila els
voltants del palauet i coopera amb la correcta recepció dels convidats. El
desplegament policial es nombrós perquè ala mateix temps controlen les persones
que és situen en la plaça.
Els finestrals llueixen plens de
llum i de cortinatges brillants. La música s’escapa dels salons i travessant
els vidres estén la seva melodia fins la plaça propera. Els senyors d’etiqueta
dansen amb belles i enjoiades senyores; generalment pròpies, algunes
d’amistançades; de llargues cabelleres, vestits d’oberts escots i vertiginoses
espatlles nues fins aquell punt que hi ha dubte si es l’espatlla o ...
Els criats de lliurea serveixen
xampany francès d’alta gama en copes de cristall de Bohèmia als assistents a la
festa.
Els menjars, les delícies del més
afamats cuiners, volten sostingudes pels cambrers de l’empresa d’hostaleria més
reputada, perquè els invitats puguin assaborir els més extravagants i exòtiques
productes del món.
La gent guaita i els policies
vigilen apuntant amb les armes al més lleu moviment dels ocupants de la plaça.
Els ciutadans observen meravellats l’esplendor i la fastuositat de la festa
dels senyors del poder i dels diners. Tot ha començat amb l’arribada dels
poderosos amb enormes limusines, els seus vestits luxosos i la música que
arriba les seves oïdes del poble.
Entremig de tothom el Josep camina
desesperat ja què la Maria comença a sentir els dolors que anuncien l’imminent
part. Són a la plaça entremig d’una multitud de persones desarrapades, però amb
la solitud i la desesperança del pobre. Sense casa, sense cap racó per
malviure. Aquesta mateixa setmana han estat desnonats per ordre del jutge a
instàncies del banc. Just unes mantes i la poca roba d’abric, el demés del seu
aixovar ha quedat abandonat dins la perduda casa. Sense diners, sense treball i
sense res com molts altres, perdut tot dins les butxaques famolenques dels
festius senyors del palauet.
La Maria ha tingut en un portal el
fill; el Jesús, pobre infantó; però no hi ha ni bou ni mula. La Suprema
Eminència ha dit que no hi eren. Ni llar de foc ni un mal fanal sols l’estrella
de llums rutilants de dalt de l’arbre, la claror i la música dels finestrals
que traspua del palauet animen l’ambient.
Una mare alleta al seu fill mentre
un altre s’ajeu a la falda rosegant un tros de pa trobat en un contenidor.
¾
Mira
fill l’Estrella de Betlem.- el nen mossega amb ràbia el tros de pa endurit
mentre recorda que segons han dit el nde dalt els Reis d’Orient tampoc han
existit.
Vana esperança d’un evanescent futur
sense futur.
Fa molts anys un escriptor alemany:
Bertolt Brecht escrivia:
Els rics sempre seran rics i els
pobres continuaran essent pobres.
BON NADAL A
LES PERSONES DE BON COR.
Miquel Pujol Mur.
Berga, 11/12/2012. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada