Història d'amor??

                             

1ª part:  La Dolors
 

Són  al xalet de de Pedràlbes , l’habitació és molt espaiosa, la Dolors se l’està mirant. 

 Davant d’ella hi ha la llar de foc, ara apagada. Damunt la llar el gran mirall que reflecteix la resta de la sala: El sofà i els sillons folrats de vellut verd , el gran moble ple de llibres i fotografies , la majoria d’una bella parella aparentment feliç .  A mà dreta els grans finestrals amb doble cortina, que aconseguia donar a la peça una llum clara i a la vegada acollidora. Davant de la finestra el racó del té amb els petits mobles estil Lluis XV.

  Encara ara la trobava preciosa, però havia perdut tot l’encant. Ja no representava res per ella. No era un espai d’amor.

 De cop i volta sent la veu poderosa de l’Àlex : 
 -  Es pot saber d’on vens? -  El veu  allà palplantat, alt, moreno , elegant i orgullós.

Amb esma la Dolors respon
- Vinc d’escriure un article, ahir t’ho vaig dir            

     -  Ja t’ho vaig dir, ja t’ho vaig dir!! I què et creus que jo soc tonto? Creus que em crec que a aquestes hores estàs fent un article?. Ho veus com vas vestida? La gent no es vesteix així per anar a treballar. El que passa es que això del periodisme et serveix d’excusa i anar amb les amigues a lligar. Digue’m que m’equivoco !!
     -Àlex, estic molt cansada de sentir tonteries. Perquè em fas això? Jo només vull fer la meva feina

     -Feina! Tu creus que fer quatre articles, i quatre fotos és feina?  Total per guanyar una misèria, perquè em pots dir quant guanyes cada mes amb el gran treball? 
      -No tant com tu.

     -Al menys ho reconeixes ...i te’n aprofites! Perquè ben bé que t’has apuntat al creuer. Ben bé que acceptes la roba que et regalo.

      -Àlex, prou! Jo no t’he demanat mai res

      -Però ho acceptes!

La Dolors pensa: On és aquell noi simpàtic , al qui li agradava ballar, nedar, llegir, viatjar. Aquell noi  que se sentia admirat davant els seus articles i les fotos que feia, que se la mirava fascinat i li deia que era preciosa?. Davant seu hi ha un home arrogant i orgullós i possiblement dèbil , capaç d’agredir-la  i humiliar-la amb paraules cada vegada que li semblava . Un home que havia aconseguit canviar-la a ella , riallera, creativa , negociadora i un pel agressiva.  Pensa que ja que ja no sap ni qui és ni on és.

     -Es va sentir dir: "Vull que ens separem"

I va sentir un cop tant fort que la va tombar a terra. Li feia mal el cap, l’orella i la cara. A la boca notava un líquid calent i espès. Estava marejada.......

Va sentir una veu que deia:
- “ Tu a mi no em deixes”