dimarts, 4 de desembre del 2012

LA HISTÒRIA D’HARRY IX.

LES DUBTES DE LA POLÍTICA
El Harry està repassant la premsa. És una de les seves obligacions diàries dins de les diverses feines que té assignades. 

La direcció de l’editorial vol saber amb tot moment el que passa en el món i tenir a mà una anàlisi desenvolupada pels seus treballadors, després d’haver esquematitzat les noticies expressades pels diaris. 

Les eleccions britàniques han estat aquests dies el principal tema de la setmana. El Harry ha seguit diàriament les opinions d’un partit polític. Mentre uns altres companys han seguit les peripècies i els discursos dels adversaris dels altres partits. 

En el seu país mai havia sentint parlar extensament i fer tantes promeses. Pensava que si tot allò que és prometia fos mínimament desenvolupat en aquest món seria molt plaent viure. S’acabarien la fam, la pobresa i les indignitats.  

Una altre tasca seva era el seguiment i el conseqüent estudi de les idees religioses exposades pel món catòlic.   

Suposava que si les paraules dels polítics s’acomplissin, no s’hauria de sentir a les supremes autoritats religioses condemnant qualsevol cosa habitual en els països rics, com pecat.  

“Pobra gent, si fins i tot fer un dinar i divertir-se són pecat, ja només ens faltaria vida monacal, picar-se el pit i resar en tot moment. Si amb els diners que es gasten en unes eleccions el diferents grups de poder podrien donar de menjar a mig Àfrica. Sempre - sospira- que interessos econòmics no permetessin que els cacics de les diferents tribus i grups no fiquessin les mans i les traguessin plenes d’or per gaudir dels seus vicis i els dels seus parents i amics” 

Educat en un país, en que convivien les religions que havien importat els colonitzadors. Les quals, els diferents clero havien intentat imposar, però havia una base formada per una religió primitiva i ancestral.  També era cert que els bruixots, com tota la classe religiosa sempre parlaven de pecat i càstig, però el poble considerava més interessant  ajudar i fer bé al pròxim. 

A la tarda ha sortit en el cotxe a donar un tomb amb l’Alia aprofitant-se d’una amiga veïna que vigilava al seu petit, l’Adam, el primer home de la seva nissaga nascut en una nació lliure i amb una lliure opció religiosa.
 
Passaven per una carretereta estreta, quan de sobte un rètol va impactar als seus ulls. Era vermell amb una frase que deia “Si tu no vas ells venen” i unes sigles amb un costat. 

A l’Alia li van sorprendre les paraules i no va saber comprendre el significat de la proclama.
¾    Si no vaig on?- preguntà sorpresa.
¾    Si no vas a votar, vol dir que els seus contrincants poden guanyar i serà dolent per Escòcia. Pels drets de la gent del país on vivim.
¾    Jo sento a la gent de la clínica que estan molt decebudes amb les actuacions polítiques. Moltes paraules però per atendre a la gent no ens donen medis. Això sí prometre, prometen molt.
¾    Prometre és fàcil, complir és més difícil, però si no votem deixem d’opinar i ens donem per vençuts.
¾    Sí, com deia el Charly, l’anestesista, si amb el meu vot ho fan tant malament imaginat si no anés a votar.     

El Harry pensa amb la seva nació, on tot eren cops de mà, un militar rere un altre militar. El primer era de l’exercit de terra, el segon d’artilleria i l’altre d’enginyers. Un altre i un altre, i el poble a patir. O a resar com deien els religiosos, mentre s’asseien a menjar a la taula del poderós de torn. I el poble a passar gana.  

Recorda que va sentir parlar de la democràcia quan va anar a estudiar a l’estranger. Li va xocar sentir parlar de votacions. Només una vegada va votar a la seva nació, amb una papereta única. Va ser un militar que va voler demostrar a Nacions Unides la llibertat del seu mandat i l’ample ventall d’idees que deixava desenvolupar. 

Va manar bastant temps. La sang dels estudiants va córrer pels carrers, perquè l’educació i els coneixements del que succeïa al primer món va fer que reclamessin les llibertats, que creien merèixer i això no era el propòsit del general. 

Miquel Pujol Mur                                        
Berga, 14/03/2008.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada