LA TERANYINA

S’havia vist enredat en una gran teranyina, la que ell mateix havia anat forjant al llarg dels anys. Negocis bruts, estafes, subterfugis, enganys mentides i tota mena de rampinyes. Tot per la desmesurada ambició de diners i de poder. No en tenia mai prou.

Va saltar-se totes les normes de conducta, totes les lleis, tots els valors, la família els amics. Res importava per tal de aconseguir els seus objectius. Sense adonar-se’n que aquesta mateixa ambició l’acabaria fent presoner, l’enganxaria dins la teranyina, amb les seves teles subtils i fines, fins a encerclar-lo completament amb aquell fils prims i espessos, que l’empresonarien de mica en mica i l’anirien  oprimint  sense deixar-li  gairebé espai per poder respirar, i de la qual seria impossible de sortir-se’n. Ara hi estava entortolligat completament i no s’albirava cap sortida.

Llavors va succeir , una tisora va obrir una escletxa, va fer un forat a la teranyina hi va entrar-hi una mica de claror, mentre una mà anava desfilant  i desenredant fils, mentre l’anava  tibant cap enfora. Aquesta mà alliberadora, pertany a una de les persones que ell havia  trepitjat, i havia intentat anorrear. Ella, la dona que havia menyspreat, que havia considerat no apte per formar part de la seva  família, que l'hi havia posat  moltes traves per accedir-hi. Ella que finalment havia allunyat el seu fill i al seu nét d’ell i dels seus subterfugis i perills, evitant que també ells caiguessin al parany, a la teranyina de l’ambició desmesurada que  s’estava construint  al seu entorn...Ella, els havia salvat d’enfonsar-se  tots amb ell, i ara, era ella, la que tallava la teranyina , amb la seva generositat i fermesa, qui li oferia una mà, per sortir del pou obscur i el retornava a la vida.

 - 3 de desembre de 2012-