.jpg)
Finalment decideix, malgrat la tarda
és bastant fosca i el fred es comença a notar a seure en una tauleta d’un bar a
prendre’s un tallat. Mentre espera passa pàgina d’una revista que ha agafat al
demanar la consumició al cambrer.
De sobte, com una premonició, té la
sensació d’haver algú al seu costat. Sorpresa escolta una veu com d’una nena
petita que li parla.
¾
Hola-
diu la veueta.
¾
Hola-
contesta la dona mentre intenta veure a la persona amb qui parla.
¾
No
busquis perquè sóc molt petita i no em veuràs. Sóc més esperit que persona.
La dona creu que deu ser un programa
televisiu dels què després et mostren com has fet “el préssec” i tothom se’n
riu menys la persona víctima. Més decideix seguir la broma.
¾
Aleshores
diguem qui ets.
¾
Sóc
el llum daurat del centre de l’estel de Nadal que penjaran del carrer aviat.
¾
Bé-
contesta la dona i pensa estàs ben grillada. Si ve l’Esther i et veu parlant
tota sola es dirà que la mare ja ho deia: Aquesta mossa és carregada de
manies.- I que fas aquí?
¾
Aquesta
tarda m’he escapat del magatzem. Saps que quan no som al carrer ens guardem amb
molta cura perquè no ens fem malbé i així ens aprofiten any rere any.
¾
Ja
fan bé perquè tal com estan els pressupostos municipals l’ajuntament a de fer
mans i mànigues per no fer gaire despesa.
¾
Jo
estic molt contenta. Dintre uns dies ens col·locaran enmig dels carrers i ens
encendran així amb els nostres colors il·luminarem les Festes de Nadal i Reis.
Quina llàstima que després ens despengin i a esperar un altre Nadal.
¾
Clar,
sí estiguéssiu encenses sempre no es
sabria quan comencen les Festes.
¾
Em
fa una ràbia. Quan els ulls dels nens i nenes que miren atònits la lluminària
de les meves companyes i meva no puc menys de fer una ganyota llumínica per
deixar-los bocabadats. El somriure d’un nen m’enamora.
¾
Manoi,
si que és entremaliada.
¾
I
quan els pares i les mares ens miren en les galtes vermelles del fred i ens
assenyalen al petit també el meu cor resplendeix d’alegria. M’agrada veure la
gent contenta, ben abrigada i apressada cercant regalets per petits i grans.
¾
Aquest
any la cosa va una mica justa. Pot ser no hi haurà tants regals.
¾
L’important
no són el valor dels regals, que cadascú regali d’acord a les seves
possibilitats. El què importa és la il·lusió i l’esperança d’un any millor.
¾
Uf,
està tot bastant malament!
¾
No
perdis la il·lusió ni l’esperança i somriu el més possible. Apa me’n vaig.
¾
On
vas ara.
¾
On
vols que vagi, al magatzem a posar-me bonica i lluir per la vostra alegria dels
petits i dels grans. Què seria un Nadal sense llums ni ornaments.
¾
Res
tens raó.
La presència desapareix i la dona
veu vindre finalment la seva germana tot amoïnada.
¾
Si
sabessis!- parloteja la Esther- No he pogut vindre més aviat per què...
La dona se la guaita i interiorment
es diu: Si tu sabessis què he parlat amb el llum de Nadal.
Miquel Pujol Mur.
Berga, 09/11/2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada