dimarts, 9 d’abril del 2019

ELS PASTORETS. TEATRE D’AFICIONATS


Tothom corre per l’escenari. En un racó un és treu els pantalons (a l’improvisat espai no hi ha camerinos) per posar-se uns calçons de la disfressa. Els àngels sense ales corren a saltirons pel passadís vestint-se de blanc. Damunt la cadira, prop del penja-robes queden les robes de diari, unes penjades i les altres a mig penjar. El penja-robes és atapeït al màxim amb la roba de les disfresses. Hi ha un actor repenja’t a una taula posant-se unes espardenyes. 

La directora, amb un fals somriure als llavis, fueteja amb breus paraules a tot l’elenc. 
¾     Escolta? – pregunta l’indecís de torn- quan començo després o abans de...
¾     Noi, com sempre, que no te’n recordes anaves...
¾     A sí, després de la música i sortia de la dreta.
¾     Noooo! Després de la música però sorties darrere de l’últim àngel per l’esquerra.
¾     Ah, jo em pensava...
¾      Bé, ja tu diré quan hagis de sortir.
¾     Tu, Pere, com està l’escenari, Nooo!!! Així no, les bales de palla enmig i la Verge Maria asseguda a sobre.
¾     Diu la Maria que no vol assentar-se que se li enganxen les mitges.
¾     Quina Maria si no hi ha cap Maria. Ahhhh. Vols dir l’Esther, la que fa de Verge.
¾     Clar, la Maria...
¾     Va deixeu-m’ho estar. Digues-li que el vestit és de faldilla llarga. Ostres, com estic avui, la túnica, vull dir, i no farà malbé les mitges.
¾     I la música...
¾     La portava el Pere, més s’ha oblidat el pen-drive a casa i ha tornat a buscar-lo.
¾     Només falta això ara ens tindrem d’esperar.
¾     No, ve ara mateix.
¾     Ja sóc aquí!!!
¾     Ja tenim el Tarradellas altre cop. Ahhh!!! Ets tu que portes això de la música.
¾     Sí, però el nen hi ha gravat davant els Simpson. Ho esborraré en un moment.
¾     Què quedo bé?- Pregunta la verge esperant una resposta afalagadora.
¾     A veure, si molt bé, i el nen.
¾     El portava la Palmira.
¾     Palmiraaa!! El nen on és?
¾     Vatua l’olla! Me l’he deixat a casa damunt del llit amb la roba de la disfressa i me n’he oblidat.
¾     Ai, Senyor. Noia, agafa una bufanda i fes veure que és el nen.  

Llavors passa un altre actor amb la camisa mal cordada i un paper a la mà llegint-lo amb veu alta. De actrius/actors amb papers a la mà n’hi ha un munt. La directora, amb ulls de garsa preparats per vigilar-lo tot, pregunta:
¾     Què encara no sabeu que heu de dir. 

Tots a cor responen:
¾     Sí!!! Però ho repassem una mica.
¾     Manoi, que malament aneu de memòria.
¾     Endavant i que surti el que Déu volguí.  Molta merda !!!

I amb un fort picar de mans disposa cadascú al seu lloc, fa alçar el teló o comença la funció. 

Miquel Pujol Mur 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada