Les llegendes que envolten aquesta
dansa la situen en temps remots, a l'època del domini musulmà per terres de
Catalunya. N'existeixen tres versions diferents:
Una diu que la protagonista fou la
filla de l'alcalde de Gerri que, abans de ser feta presonera pels moros, volgué
acomiadar-se dels seus amb una dansa. Però, després d'un acord previ amb la
resta de vilatans, quan en un moment determinat del ball ella picà amb el taló
a terra, la gent del poble sortí a empaitar els moros que estaven embadalits
tot mirant-se la noia. La seva sorpresa fou tant gran que es pensaven que eren
atacats per les tropes del Comte de Pallars, i fugiren a corre-cuita de la
contrada. Per celebrar la victòria, la gent de Gerri de la Sal cada any
representa de bell nou la mateixa dansa.
Una altra versió ens parla d'una reina cristiana captiva
d'un cabdill moro que n'estava enamorat. Ella, valent-se de la seva habilitat
per la dansa, aprofità per escapar-se del captiveri arrencant a córrer enmig de
les evolucions del ball.
La darrera versió coneguda inverteix els papers i ens diu
que la captiva era una mora que tan aviat com es separà de la mà del ballador,
o de la vigilància del cristià, provà d'escapar-se però en tombar-se el
ballador, quedà captiva una altra vegada.
Amb tot, totes tres versions ens parlen d'una noia que
balla molt lleugera enfront d'un enemic que la vol captiva.
Tota la informació que tenim sobre la dansa diu que per
ballar una Morisca cal repetir 13 vegades la tornada. És doncs, clar que a
Gerri la tarda del tercer dia de la Festa Major era del tot dedicada a ballar
Morisques, i que tot el poble hi participava fent coincidir el màxim de soroll
possible amb el cop de peu a terra que dóna la balladora en l'última nota.
Es manté la tradició de començar ballant amb una sola
parella, amb els habituals desplaçaments cap als extrems de la plaça, i s'hi ha
incorporat una segona ballada amb la participació general de la gent del poble.
Els trets d'escopeta continuen acompanyant els darrers taló i punta de
cada tirada, i també es manté el vell costum de tirar caramels que la mainada
agafa de terra.
Actualment es fa la representació de l'adaptació de la
llegenda de la Morisca, feta per l'escriptor pallarès Pep Coll i amb la
participació dels habitants del poble.
Documentació: Ajuntament Gerri de la Sal.
Baix Pallars
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada