diumenge, 30 de setembre del 2018

LA MEVA NENA, LA MEVA BLANCA - III

Han passat cinc anys, la Blanca es una adolescent madura a pesar de la joventut. És una bona filla i una brillant estudiant. Viu amb uns pares d’acollida, que s’han bolcat en ella i li han donat l’amor i el suport que li va marcar  en la primera infantesa.

Dos o tres cops per setmana va a veure la seva mare a la residència del poble, on fa uns anys que està ingressada, des quan no va poder més valer-se per ella, per la demència que pateix, tot i tenir una persona a casa que cuidava d’ella i la nena fins que l'assistent social va  considerar que lo millor per les dues era ingressar la mare i la petita als deu anys va passar a ser acollida per una parella  amb els fills ja emancipats.

Avui toca visita a la mare. Sovint la Flora no sap qui es aquella noia eixerida, guapa i que té al davant, i sempre li demana que li porti a la seva nena, que li han pres i que la vol veure,
 Sis plau, porti’m a la meva petita, la meva nena, que la vull veure.

Llavors la Blanca, se li acosta, l’ agafa de les mans , acosta la seva cara a la d’ella i amb la seva veu dolça va entonant fluixet aquella cançó,
 “Les nenes maques la dematí, s’alcen i reguen, s’alcen i reguen... al seu jardí”  “Jo també rego el meu hortet... faves i pèsols...  ” “Faves i pèsols , faves i pèsols i julivert...  –va seguint la dona.

Aquella i altres cançons que li cantava quan era petita, ressonen al cop de la dona i  aviat s’afegeix a cantar també amb ella, llavors li venen flaixos, breus records de temps passats,
 Blanca, la meva petita Blanca, has tornat.

 Mentre li deia això l’acaronava i omplia de petons les seves mans .

25/05/2018/

2 comentaris:

  1. Una història ben trista, però per desgràcia, la veiem massa sovint...Jo recordo que a la mare també li cantava cançons i ella acabava les frases...De vegades ma germana em deia que la tractava com una nena, però és que és el què era, una nena gran!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet es curios amb aquestes malalties que les cançons o musica apreses de petita son els últims records que queden. Ho saps be aixó, penso que quan convius amb una persona amb alguna d'aquestes malalties aprens la millor manera de tractar-les.
      Petonets M. Roser

      Elimina